Conjugació del verb «atenir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

atenir / atindre

Mode indicatiu

Present
jo atinc, atenc (bal.)
tu atens
ell, ella, vostè até
nosaltres atenim
vosaltres, vós ateniu
ells, elles, vostès atenen
Perfet
jo he atingut, he atengut (bal.)
tu has atingut, has atengut (bal.)
ell, ella, vostè ha atingut, ha atengut (bal.)
nosaltres hem atingut, hem atengut (bal.)
vosaltres, vós heu atingut, heu atengut (bal.)
ells, elles, vostès han atingut, han atengut (bal.)
Imperfet
jo atenia
tu atenies
ell, ella, vostè atenia
nosaltres ateníem
vosaltres, vós ateníeu
ells, elles, vostès atenien
Plusquamperfet
jo havia atingut, havia atengut (bal.)
tu havies atingut, havies atengut (bal.)
ell, ella, vostè havia atingut, havia atengut (bal.)
nosaltres havíem atingut, havíem atengut (bal.)
vosaltres, vós havíeu atingut, havíeu atengut (bal.)
ells, elles, vostès havien atingut, havien atengut (bal.)
Passat simple
jo atinguí, atenguí (bal.)
tu atingueres, atengueres (bal.)
ell, ella, vostè atingué, atengué (bal.)
nosaltres atinguérem, atenguérem (bal.)
vosaltres, vós atinguéreu, atenguéreu (bal.)
ells, elles, vostès atingueren, atengueren (bal.)
Passat perifràstic
jo vaig atenir / atindre
tu vas (vares) atenir / atindre
ell, ella, vostè va atenir / atindre
nosaltres vam (vàrem) atenir / atindre
vosaltres, vós vau (vàreu) atenir / atindre
ells, elles, vostès van (varen) atenir / atindre
Passat anterior
jo haguí atingut, haguí atengut (bal.)
tu hagueres atingut, hagueres atengut (bal.)
ell, ella, vostè hagué atingut, hagué atengut (bal.)
nosaltres haguérem atingut, haguérem atengut (bal.)
vosaltres, vós haguéreu atingut, haguéreu atengut (bal.)
ells, elles, vostès hagueren atingut, hagueren atengut (bal.)
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver atingut, vaig haver atengut (bal.)
tu vas haver atingut, vas haver atengut (bal.)
ell, ella, vostè va haver atingut, va haver atengut (bal.)
nosaltres vam haver atingut, vam haver atengut (bal.)
vosaltres, vós vau haver atingut, vau haver atengut (bal.)
ells, elles, vostès van haver atingut, van haver atengut (bal.)
Futur
jo atindré, atendré (bal.)
tu atindràs, atendràs (bal.)
ell, ella, vostè atindrà, atendrà (bal.)
nosaltres atindrem, atendrem (bal.)
vosaltres, vós atindreu, atendreu (bal.)
ells, elles, vostès atindran, atendran (bal.)
Futur perfet
jo hauré atingut, hauré atengut (bal.)
tu hauràs atingut, hauràs atengut (bal.)
ell, ella, vostè haurà atingut, haurà atengut (bal.)
nosaltres haurem atingut, haurem atengut (bal.)
vosaltres, vós haureu atingut, haureu atengut (bal.)
ells, elles, vostès hauran atingut, hauran atengut (bal.)
Condicional
jo atindria, atendria (bal.)
tu atindries, atendries (bal.)
ell, ella, vostè atindria, atendria (bal.)
nosaltres atindríem, atendríem (bal.)
vosaltres, vós atindríeu, atendríeu (bal.)
ells, elles, vostès atindrien, atendrien (bal.)
Condicional perfet
jo hauria (haguera) atingut, hauria (haguera) atengut (bal.)
tu hauries (hagueres) atingut, hauries (hagueres) atengut (bal.)
ell, ella, vostè hauria (haguera) atingut, hauria (haguera) atengut (bal.)
nosaltres hauríem (haguérem) atingut, hauríem (haguérem) atengut (bal.)
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) atingut, hauríeu (haguéreu) atengut (bal.)
ells, elles, vostès haurien (hagueren) atingut, haurien (hagueren) atengut (bal.)

atenir / atindre

Mode subjuntiu

Present
jo atingui, atinga (val.), atengui (bal.)
tu atinguis, atingues (val.), atenguis (bal.)
ell, ella, vostè atingui, atinga (val.), atengui (bal.)
nosaltres atinguem, atenguem (bal.)
vosaltres, vós atingueu, atengueu (bal.)
ells, elles, vostès atinguin, atinguen (val.), atenguin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) atingut, hagi (haja) atengut (bal.)
tu hagis (hages) atingut, hagis (hages) atengut (bal.)
ell, ella, vostè hagi (haja) atingut, hagi (haja) atengut (bal.)
nosaltres hàgim (hàgem) atingut, hàgim (hàgem) atengut (bal.)
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) atingut, hàgiu (hàgeu) atengut (bal.)
ells, elles, vostès hagin (hagen) atingut, hagin (hagen) atengut (bal.)
Imperfet
jo atingués, atinguera (val.), atengués (bal.)
tu atinguessis, atingueres (val.), atinguesses, atenguessis (bal.)
ell, ella, vostè atingués, atinguera (val.), atengués (bal.)
nosaltres atinguéssim, atinguérem (val.), atinguéssem, atenguéssim (bal.)
vosaltres, vós atinguéssiu, atinguéreu (val.), atinguésseu, atenguéssiu (bal.)
ells, elles, vostès atinguessin, atingueren (val.), atinguessen, atenguessin (bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) atingut, hagués (haguera) atengut (bal.)
tu haguessis (hagueres) atingut, haguessis (hagueres) atengut (bal.)
ell, ella, vostè hagués (haguera) atingut, hagués (haguera) atengut (bal.)
nosaltres haguéssim (haguérem) atingut, haguéssim (haguérem) atengut (bal.)
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) atingut, haguéssiu (haguéreu) atengut (bal.)
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) atingut, haguessin (hagueren) atengut (bal.)

atenir / atindre

Imperatiu

Present
tu atingues / até / atén, atín (val.)
ell, ella, vostè atingui, atinga (val.), atengui (bal.)
nosaltres atinguem, atenguem (bal.)
vosaltres, vós ateniu, atingueu
ells, elles, vostès atinguin, atinguen (val.), atenguin (bal.)

atenir / atindre

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu atenir / atindre
Infinitiu compost haver atingut, haver atengut (bal.)
Gerundi atenint
Gerundi compost havent atingut, havent atengut (bal.)
Participi atingut, atengut (bal.), atinguda, atenguda (bal.), atinguts, atenguts (bal.), atingudes, atengudes (bal.)