Conjugació en català del verb «astorar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

astorar

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició

Mode indicatiu

Present
astoro (cent.), astore (val.), astor (bal.)
astores
astora
astorem, astoram (bal.)
astoreu, astorau (bal.)
astoren
Perfet
he astorat
has astorat
ha astorat
hem astorat
heu astorat
han astorat
Imperfet
astorava
astoraves
astorava
astoràvem
astoràveu
astoraven
Plusquamperfet
havia astorat
havies astorat
havia astorat
havíem astorat
havíeu astorat
havien astorat
Passat simple
astorí
astorares
astorà
astoràrem
astoràreu
astoraren
Passat perifràstic
vaig astorar
vas (vares) astorar
va astorar
vam (vàrem) astorar
vau (vàreu) astorar
van (varen) astorar
Passat anterior
haguí astorat
hagueres astorat
hagué astorat
haguérem astorat
haguéreu astorat
hagueren astorat
Passat anterior perifràstic
vaig haver astorat
vas haver astorat
va haver astorat
vam haver astorat
vau haver astorat
van haver astorat
Futur
astoraré
astoraràs
astorarà
astorarem
astorareu
astoraran
Futur perfet
hauré astorat
hauràs astorat
haurà astorat
haurem astorat
haureu astorat
hauran astorat
Condicional
astoraria
astoraries
astoraria
astoraríem
astoraríeu
astorarien
Condicional perfet
hauria (haguera) astorat
hauries (hagueres) astorat
hauria (haguera) astorat
hauríem (haguérem) astorat
hauríeu (haguéreu) astorat
haurien (hagueren) astorat

Tornar a l'índex

Mode subjuntiu

Present
astori, astore (val.)
astoris, astores (val.)
astori, astore (val.)
astorem
astoreu
astorin, astoren (val.)
Perfet
hagi (haja) astorat
hagis (hages) astorat
hagi (haja) astorat
hàgim (hàgem) astorat
hàgiu (hàgeu) astorat
hagin (hagen) astorat
Imperfet
astorés, astorara (val.), astoràs (val., bal.)
astoressis, astorares (val.), astorassis (bal.), astoresses, astorasses (val., bal.)
astorés, astorara (val.), astoràs (val., bal.)
astoréssim, astoràrem (val.), astoràssim (bal.), astoréssem, astoràssem (val., bal.)
astoréssiu, astoràreu (val.), astoràssiu (bal.), astorésseu, astoràsseu (val., bal.)
astoressin, astoraren (val.), astorassin (bal.), astoressen, astorassen (val., bal.)
Plusquamperfet
hagués (haguera) astorat
haguessis (hagueres) astorat
hagués (haguera) astorat
haguéssim (haguérem) astorat
haguéssiu (haguéreu) astorat
haguessin (hagueren) astorat

Tornar a l'índex

Mode imperatiu

Present
astora
astori, astore (val.)
astorem
astoreu, astorau (bal.)
astorin, astoren (val.)

Tornar a l'índex

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu astorar
Infinitiu compost haver astorat
Gerundi astorant
Gerundi compost havent astorat
Participi astorat , astorada , astorats , astorades

Tornar a l'índex

Definició

  1. Tenir una emoció gran d'espant.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Tornar a l'índex

Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.