assolir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| assoleixo (cent.), assolesc (val., bal.), assolisc (val.) |
| assoleixes, assolixes (val.) |
| assoleix, assolix (val.) |
| assolim |
| assoliu |
| assoleixen, assolixen (val.) |
Perfet
| he assolit |
| has assolit |
| ha assolit |
| hem assolit |
| heu assolit |
| han assolit |
Imperfet
| assolia |
| assolies |
| assolia |
| assolíem |
| assolíeu |
| assolien |
Plusquamperfet
| havia assolit |
| havies assolit |
| havia assolit |
| havíem assolit |
| havíeu assolit |
| havien assolit |
Passat simple
| assolí |
| assolires |
| assolí |
| assolírem |
| assolíreu |
| assoliren |
Passat perifràstic
| vaig assolir |
| vas (vares) assolir |
| va assolir |
| vam (vàrem) assolir |
| vau (vàreu) assolir |
| van (varen) assolir |
Passat anterior
| haguí assolit |
| hagueres assolit |
| hagué assolit |
| haguérem assolit |
| haguéreu assolit |
| hagueren assolit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver assolit |
| vas haver assolit |
| va haver assolit |
| vam haver assolit |
| vau haver assolit |
| van haver assolit |
Futur
| assoliré |
| assoliràs |
| assolirà |
| assolirem |
| assolireu |
| assoliran |
Futur perfet
| hauré assolit |
| hauràs assolit |
| haurà assolit |
| haurem assolit |
| haureu assolit |
| hauran assolit |
Condicional
| assoliria |
| assoliries |
| assoliria |
| assoliríem |
| assoliríeu |
| assolirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) assolit |
| hauries (hagueres) assolit |
| hauria (haguera) assolit |
| hauríem (haguérem) assolit |
| hauríeu (haguéreu) assolit |
| haurien (hagueren) assolit |
Mode subjuntiu
Present
| assoleixi, assolesca / assolisca (val.), assolesqui (bal.) |
| assoleixis, assolesques / assolisques (val.), assolesquis (bal.) |
| assoleixi, assolesca / assolisca (val.), assolesqui (bal.) |
| assolim, assoliguem (bal.) |
| assoliu, assoligueu (bal.) |
| assoleixin, assolesquen / assolisquen (val.), assolesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) assolit |
| hagis (hages) assolit |
| hagi (haja) assolit |
| hàgim (hàgem) assolit |
| hàgiu (hàgeu) assolit |
| hagin (hagen) assolit |
Imperfet
| assolís, assolira (val.) |
| assolissis, assolires (val.), assolisses |
| assolís, assolira (val.) |
| assolíssim, assolírem (val.), assolíssem |
| assolíssiu, assolíreu (val.), assolísseu |
| assolissin, assoliren (val.), assolissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) assolit |
| haguessis (hagueres) assolit |
| hagués (haguera) assolit |
| haguéssim (haguérem) assolit |
| haguéssiu (haguéreu) assolit |
| haguessin (hagueren) assolit |
Mode imperatiu
Present
| assoleix, assolix (val.) |
| assoleixi, assolesca / assolisca (val.), assolesqui (bal.) |
| assolim, assoliguem (bal.) |
| assoliu |
| assoleixin, assolesquen / assolisquen (val.), assolesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | assolir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver assolit |
| Gerundi | assolint |
| Gerundi compost | havent assolit |
| Participi | assolit , assolida , assolits , assolides |
Definició
- Atrapar algú desprevingut.
- Aconseguir alguna cosa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017