assolellar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| assolello (cent.), assolelle (val.), assolell (bal.) |
| assolelles |
| assolella |
| assolellem, assolellam (bal.) |
| assolelleu, assolellau (bal.) |
| assolellen |
Perfet
| he assolellat |
| has assolellat |
| ha assolellat |
| hem assolellat |
| heu assolellat |
| han assolellat |
Imperfet
| assolellava |
| assolellaves |
| assolellava |
| assolellàvem |
| assolellàveu |
| assolellaven |
Plusquamperfet
| havia assolellat |
| havies assolellat |
| havia assolellat |
| havíem assolellat |
| havíeu assolellat |
| havien assolellat |
Passat simple
| assolellí |
| assolellares |
| assolellà |
| assolellàrem |
| assolellàreu |
| assolellaren |
Passat perifràstic
| vaig assolellar |
| vas (vares) assolellar |
| va assolellar |
| vam (vàrem) assolellar |
| vau (vàreu) assolellar |
| van (varen) assolellar |
Passat anterior
| haguí assolellat |
| hagueres assolellat |
| hagué assolellat |
| haguérem assolellat |
| haguéreu assolellat |
| hagueren assolellat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver assolellat |
| vas haver assolellat |
| va haver assolellat |
| vam haver assolellat |
| vau haver assolellat |
| van haver assolellat |
Futur
| assolellaré |
| assolellaràs |
| assolellarà |
| assolellarem |
| assolellareu |
| assolellaran |
Futur perfet
| hauré assolellat |
| hauràs assolellat |
| haurà assolellat |
| haurem assolellat |
| haureu assolellat |
| hauran assolellat |
Condicional
| assolellaria |
| assolellaries |
| assolellaria |
| assolellaríem |
| assolellaríeu |
| assolellarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) assolellat |
| hauries (hagueres) assolellat |
| hauria (haguera) assolellat |
| hauríem (haguérem) assolellat |
| hauríeu (haguéreu) assolellat |
| haurien (hagueren) assolellat |
Mode subjuntiu
Present
| assolelli, assolelle (val.) |
| assolellis, assolelles (val.) |
| assolelli, assolelle (val.) |
| assolellem |
| assolelleu |
| assolellin, assolellen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) assolellat |
| hagis (hages) assolellat |
| hagi (haja) assolellat |
| hàgim (hàgem) assolellat |
| hàgiu (hàgeu) assolellat |
| hagin (hagen) assolellat |
Imperfet
| assolellés, assolellara (val.), assolellàs (val., bal.) |
| assolellessis, assolellares (val.), assolellassis (bal.), assolellesses, assolellasses (val., bal.) |
| assolellés, assolellara (val.), assolellàs (val., bal.) |
| assolelléssim, assolellàrem (val.), assolellàssim (bal.), assolelléssem, assolellàssem (val., bal.) |
| assolelléssiu, assolellàreu (val.), assolellàssiu (bal.), assolellésseu, assolellàsseu (val., bal.) |
| assolellessin, assolellaren (val.), assolellassin (bal.), assolellessen, assolellassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) assolellat |
| haguessis (hagueres) assolellat |
| hagués (haguera) assolellat |
| haguéssim (haguérem) assolellat |
| haguéssiu (haguéreu) assolellat |
| haguessin (hagueren) assolellat |
Mode imperatiu
Present
| assolella |
| assolelli, assolelle (val.) |
| assolellem |
| assolelleu, assolellau (bal.) |
| assolellin, assolellen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | assolellar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver assolellat |
| Gerundi | assolellant |
| Gerundi compost | havent assolellat |
| Participi | assolellat , assolellada , assolellats , assolellades |
Definició
- Ficar alguna cosa en un lloc on li toquin els raigs del sol directament.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017