assolar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| assolo (cent.), assole (val.), assol (bal.) |
| assoles |
| assola |
| assolem, assolam (bal.) |
| assoleu, assolau (bal.) |
| assolen |
Perfet
| he assolat |
| has assolat |
| ha assolat |
| hem assolat |
| heu assolat |
| han assolat |
Imperfet
| assolava |
| assolaves |
| assolava |
| assolàvem |
| assolàveu |
| assolaven |
Plusquamperfet
| havia assolat |
| havies assolat |
| havia assolat |
| havíem assolat |
| havíeu assolat |
| havien assolat |
Passat simple
| assolí |
| assolares |
| assolà |
| assolàrem |
| assolàreu |
| assolaren |
Passat perifràstic
| vaig assolar |
| vas (vares) assolar |
| va assolar |
| vam (vàrem) assolar |
| vau (vàreu) assolar |
| van (varen) assolar |
Passat anterior
| haguí assolat |
| hagueres assolat |
| hagué assolat |
| haguérem assolat |
| haguéreu assolat |
| hagueren assolat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver assolat |
| vas haver assolat |
| va haver assolat |
| vam haver assolat |
| vau haver assolat |
| van haver assolat |
Futur
| assolaré |
| assolaràs |
| assolarà |
| assolarem |
| assolareu |
| assolaran |
Futur perfet
| hauré assolat |
| hauràs assolat |
| haurà assolat |
| haurem assolat |
| haureu assolat |
| hauran assolat |
Condicional
| assolaria |
| assolaries |
| assolaria |
| assolaríem |
| assolaríeu |
| assolarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) assolat |
| hauries (hagueres) assolat |
| hauria (haguera) assolat |
| hauríem (haguérem) assolat |
| hauríeu (haguéreu) assolat |
| haurien (hagueren) assolat |
Mode subjuntiu
Present
| assoli, assole (val.) |
| assolis, assoles (val.) |
| assoli, assole (val.) |
| assolem |
| assoleu |
| assolin, assolen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) assolat |
| hagis (hages) assolat |
| hagi (haja) assolat |
| hàgim (hàgem) assolat |
| hàgiu (hàgeu) assolat |
| hagin (hagen) assolat |
Imperfet
| assolés, assolara (val.), assolàs (val., bal.) |
| assolessis, assolares (val.), assolassis (bal.), assolesses, assolasses (val., bal.) |
| assolés, assolara (val.), assolàs (val., bal.) |
| assoléssim, assolàrem (val.), assolàssim (bal.), assoléssem, assolàssem (val., bal.) |
| assoléssiu, assolàreu (val.), assolàssiu (bal.), assolésseu, assolàsseu (val., bal.) |
| assolessin, assolaren (val.), assolassin (bal.), assolessen, assolassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) assolat |
| haguessis (hagueres) assolat |
| hagués (haguera) assolat |
| haguéssim (haguérem) assolat |
| haguéssiu (haguéreu) assolat |
| haguessin (hagueren) assolat |
Mode imperatiu
Present
| assola |
| assoli, assole (val.) |
| assolem |
| assoleu, assolau (bal.) |
| assolin, assolen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | assolar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver assolat |
| Gerundi | assolant |
| Gerundi compost | havent assolat |
| Participi | assolat , assolada , assolats , assolades |
Definició
- Destruir tot allò que hi ha viu a ran de sòl.
- En una dissolució de líquid i sòlid, anar-se'n la part sòlida a la part de baix del recipient.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017