Conjugació en català del verb «asseverar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

asseverar

Mode indicatiu

Present
jo assevero (cent.), assevere (val.), assever (bal.)
tu asseveres
ell, ella, vostè assevera
nosaltres asseverem, asseveram (bal.)
vosaltres, vós assevereu, asseverau (bal.)
ells, elles, vostès asseveren
Perfet
jo he asseverat
tu has asseverat
ell, ella, vostè ha asseverat
nosaltres hem asseverat
vosaltres, vós heu asseverat
ells, elles, vostès han asseverat
Imperfet
jo asseverava
tu asseveraves
ell, ella, vostè asseverava
nosaltres asseveràvem
vosaltres, vós asseveràveu
ells, elles, vostès asseveraven
Plusquamperfet
jo havia asseverat
tu havies asseverat
ell, ella, vostè havia asseverat
nosaltres havíem asseverat
vosaltres, vós havíeu asseverat
ells, elles, vostès havien asseverat
Passat simple
jo asseverí
tu asseverares
ell, ella, vostè asseverà
nosaltres asseveràrem
vosaltres, vós asseveràreu
ells, elles, vostès asseveraren
Passat perifràstic
jo vaig asseverar
tu vas (vares) asseverar
ell, ella, vostè va asseverar
nosaltres vam (vàrem) asseverar
vosaltres, vós vau (vàreu) asseverar
ells, elles, vostès van (varen) asseverar
Passat anterior
jo haguí asseverat
tu hagueres asseverat
ell, ella, vostè hagué asseverat
nosaltres haguérem asseverat
vosaltres, vós haguéreu asseverat
ells, elles, vostès hagueren asseverat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver asseverat
tu vas haver asseverat
ell, ella, vostè va haver asseverat
nosaltres vam haver asseverat
vosaltres, vós vau haver asseverat
ells, elles, vostès van haver asseverat
Futur
jo asseveraré
tu asseveraràs
ell, ella, vostè asseverarà
nosaltres asseverarem
vosaltres, vós asseverareu
ells, elles, vostès asseveraran
Futur perfet
jo hauré asseverat
tu hauràs asseverat
ell, ella, vostè haurà asseverat
nosaltres haurem asseverat
vosaltres, vós haureu asseverat
ells, elles, vostès hauran asseverat
Condicional
jo asseveraria
tu asseveraries
ell, ella, vostè asseveraria
nosaltres asseveraríem
vosaltres, vós asseveraríeu
ells, elles, vostès asseverarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) asseverat
tu hauries (hagueres) asseverat
ell, ella, vostè hauria (haguera) asseverat
nosaltres hauríem (haguérem) asseverat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) asseverat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) asseverat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

asseverar

Mode subjuntiu

Present
jo asseveri, assevere (val.)
tu asseveris, asseveres (val.)
ell, ella, vostè asseveri, assevere (val.)
nosaltres asseverem
vosaltres, vós assevereu
ells, elles, vostès asseverin, asseveren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) asseverat
tu hagis (hages) asseverat
ell, ella, vostè hagi (haja) asseverat
nosaltres hàgim (hàgem) asseverat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) asseverat
ells, elles, vostès hagin (hagen) asseverat
Imperfet
jo asseverés, asseverara (val.), asseveràs (val., bal.)
tu asseveressis, asseverares (val.), asseverassis (bal.), asseveresses, asseverasses (val., bal.)
ell, ella, vostè asseverés, asseverara (val.), asseveràs (val., bal.)
nosaltres asseveréssim, asseveràrem (val.), asseveràssim (bal.), asseveréssem, asseveràssem (val., bal.)
vosaltres, vós asseveréssiu, asseveràreu (val.), asseveràssiu (bal.), asseverésseu, asseveràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès asseveressin, asseveraren (val.), asseverassin (bal.), asseveressen, asseverassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) asseverat
tu haguessis (hagueres) asseverat
ell, ella, vostè hagués (haguera) asseverat
nosaltres haguéssim (haguérem) asseverat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) asseverat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) asseverat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

asseverar

Mode imperatiu

Present
tu assevera
ell, ella, vostè asseveri, assevere (val.)
nosaltres asseverem
vosaltres, vós assevereu, asseverau (bal.)
ells, elles, vostès asseverin, asseveren (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

asseverar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu asseverar
Infinitiu compost haver asseverat
Gerundi asseverant
Gerundi compost havent asseverat
Participi asseverat, asseverada, asseverats, asseverades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

asseverar

  1. Afirmar amb tota seguretat.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.