asseure
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| assec |
| asseus |
| asseu |
| asseiem, asseem (val.), asseim (bal.) |
| asseieu, asseeu (val.), asseis (bal.) |
| asseuen |
Perfet
| he assegut |
| has assegut |
| ha assegut |
| hem assegut |
| heu assegut |
| han assegut |
Imperfet
| asseia |
| asseies |
| asseia |
| assèiem / asséiem |
| assèieu / asséieu |
| asseien |
Plusquamperfet
| havia assegut |
| havies assegut |
| havia assegut |
| havíem assegut |
| havíeu assegut |
| havien assegut |
Passat simple
| asseguí |
| assegueres |
| assegué |
| asseguérem |
| asseguéreu |
| assegueren |
Passat perifràstic
| vaig asseure |
| vas (vares) asseure |
| va asseure |
| vam (vàrem) asseure |
| vau (vàreu) asseure |
| van (varen) asseure |
Passat anterior
| haguí assegut |
| hagueres assegut |
| hagué assegut |
| haguérem assegut |
| haguéreu assegut |
| hagueren assegut |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver assegut |
| vas haver assegut |
| va haver assegut |
| vam haver assegut |
| vau haver assegut |
| van haver assegut |
Futur
| asseuré |
| asseuràs |
| asseurà |
| asseurem |
| asseureu |
| asseuran |
Futur perfet
| hauré assegut |
| hauràs assegut |
| haurà assegut |
| haurem assegut |
| haureu assegut |
| hauran assegut |
Condicional
| asseuria |
| asseuries |
| asseuria |
| asseuríem |
| asseuríeu |
| asseurien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) assegut |
| hauries (hagueres) assegut |
| hauria (haguera) assegut |
| hauríem (haguérem) assegut |
| hauríeu (haguéreu) assegut |
| haurien (hagueren) assegut |
Mode subjuntiu
Present
| assegui, assega (val.) |
| asseguis, assegues (val.) |
| assegui, assega (val.) |
| asseguem |
| assegueu |
| asseguin, asseguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) assegut |
| hagis (hages) assegut |
| hagi (haja) assegut |
| hàgim (hàgem) assegut |
| hàgiu (hàgeu) assegut |
| hagin (hagen) assegut |
Imperfet
| assegués, asseguera (val.) |
| asseguessis, assegueres (val.), asseguesses |
| assegués, asseguera (val.) |
| asseguéssim, asseguérem (val.), asseguéssem |
| asseguéssiu, asseguéreu (val.), asseguésseu |
| asseguessin, assegueren (val.), asseguessen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) assegut |
| haguessis (hagueres) assegut |
| hagués (haguera) assegut |
| haguéssim (haguérem) assegut |
| haguéssiu (haguéreu) assegut |
| haguessin (hagueren) assegut |
Mode imperatiu
Present
| asseu |
| assegui, assega (val.) |
| asseguem |
| asseieu, asseeu (val.), asseis (bal.) |
| asseguin, asseguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | asseure |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver assegut |
| Gerundi | asseient, asseent (val.) |
| Gerundi compost | havent assegut |
| Participi | assegut , asseguda , asseguts , assegudes |
Definició
- Col·locar algú sobre un seient amb el cos descansant sobre les natges.
- Posar-se a seure.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017