Conjugació del verb «asprar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

asprar

Mode indicatiu

Present
jo aspro (cent.), aspre (val.), aspr (bal.)
tu aspres
ell, ella, vostè aspra
nosaltres asprem, aspram (bal.)
vosaltres, vós aspreu, asprau (bal.)
ells, elles, vostès aspren
Perfet
jo he asprat
tu has asprat
ell, ella, vostè ha asprat
nosaltres hem asprat
vosaltres, vós heu asprat
ells, elles, vostès han asprat
Imperfet
jo asprava
tu aspraves
ell, ella, vostè asprava
nosaltres aspràvem
vosaltres, vós aspràveu
ells, elles, vostès aspraven
Plusquamperfet
jo havia asprat
tu havies asprat
ell, ella, vostè havia asprat
nosaltres havíem asprat
vosaltres, vós havíeu asprat
ells, elles, vostès havien asprat
Passat simple
jo asprí
tu asprares
ell, ella, vostè asprà
nosaltres aspràrem
vosaltres, vós aspràreu
ells, elles, vostès aspraren
Passat perifràstic
jo vaig asprar
tu vas (vares) asprar
ell, ella, vostè va asprar
nosaltres vam (vàrem) asprar
vosaltres, vós vau (vàreu) asprar
ells, elles, vostès van (varen) asprar
Passat anterior
jo haguí asprat
tu hagueres asprat
ell, ella, vostè hagué asprat
nosaltres haguérem asprat
vosaltres, vós haguéreu asprat
ells, elles, vostès hagueren asprat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver asprat
tu vas haver asprat
ell, ella, vostè va haver asprat
nosaltres vam haver asprat
vosaltres, vós vau haver asprat
ells, elles, vostès van haver asprat
Futur
jo aspraré
tu aspraràs
ell, ella, vostè asprarà
nosaltres asprarem
vosaltres, vós asprareu
ells, elles, vostès aspraran
Futur perfet
jo hauré asprat
tu hauràs asprat
ell, ella, vostè haurà asprat
nosaltres haurem asprat
vosaltres, vós haureu asprat
ells, elles, vostès hauran asprat
Condicional
jo aspraria
tu aspraries
ell, ella, vostè aspraria
nosaltres aspraríem
vosaltres, vós aspraríeu
ells, elles, vostès asprarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) asprat
tu hauries (hagueres) asprat
ell, ella, vostè hauria (haguera) asprat
nosaltres hauríem (haguérem) asprat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) asprat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) asprat

asprar

Mode subjuntiu

Present
jo aspri, aspre (val.)
tu aspris, aspres (val.)
ell, ella, vostè aspri, aspre (val.)
nosaltres asprem
vosaltres, vós aspreu
ells, elles, vostès asprin, aspren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) asprat
tu hagis (hages) asprat
ell, ella, vostè hagi (haja) asprat
nosaltres hàgim (hàgem) asprat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) asprat
ells, elles, vostès hagin (hagen) asprat
Imperfet
jo asprés, asprara (val.), aspràs (val., bal.)
tu aspressis, asprares (val.), asprassis (bal.), aspresses, asprasses (val., bal.)
ell, ella, vostè asprés, asprara (val.), aspràs (val., bal.)
nosaltres aspréssim, aspràrem (val.), aspràssim (bal.), aspréssem, aspràssem (val., bal.)
vosaltres, vós aspréssiu, aspràreu (val.), aspràssiu (bal.), asprésseu, aspràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès aspressin, aspraren (val.), asprassin (bal.), aspressen, asprassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) asprat
tu haguessis (hagueres) asprat
ell, ella, vostè hagués (haguera) asprat
nosaltres haguéssim (haguérem) asprat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) asprat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) asprat

asprar

Imperatiu

Present
tu aspra
ell, ella, vostè aspri, aspre (val.)
nosaltres asprem
vosaltres, vós aspreu, asprau (bal.)
ells, elles, vostès asprin, aspren (val.)

asprar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu asprar
Infinitiu compost haver asprat
Gerundi asprant
Gerundi compost havent asprat
Participi asprat, asprada, asprats, asprades