arrumbar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| arrumbo (cent.), arrumbe (val.), arrumb (bal.) |
| arrumbes |
| arrumba |
| arrumbem, arrumbam (bal.) |
| arrumbeu, arrumbau (bal.) |
| arrumben |
Perfet
| he arrumbat |
| has arrumbat |
| ha arrumbat |
| hem arrumbat |
| heu arrumbat |
| han arrumbat |
Imperfet
| arrumbava |
| arrumbaves |
| arrumbava |
| arrumbàvem |
| arrumbàveu |
| arrumbaven |
Plusquamperfet
| havia arrumbat |
| havies arrumbat |
| havia arrumbat |
| havíem arrumbat |
| havíeu arrumbat |
| havien arrumbat |
Passat simple
| arrumbí |
| arrumbares |
| arrumbà |
| arrumbàrem |
| arrumbàreu |
| arrumbaren |
Passat perifràstic
| vaig arrumbar |
| vas (vares) arrumbar |
| va arrumbar |
| vam (vàrem) arrumbar |
| vau (vàreu) arrumbar |
| van (varen) arrumbar |
Passat anterior
| haguí arrumbat |
| hagueres arrumbat |
| hagué arrumbat |
| haguérem arrumbat |
| haguéreu arrumbat |
| hagueren arrumbat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver arrumbat |
| vas haver arrumbat |
| va haver arrumbat |
| vam haver arrumbat |
| vau haver arrumbat |
| van haver arrumbat |
Futur
| arrumbaré |
| arrumbaràs |
| arrumbarà |
| arrumbarem |
| arrumbareu |
| arrumbaran |
Futur perfet
| hauré arrumbat |
| hauràs arrumbat |
| haurà arrumbat |
| haurem arrumbat |
| haureu arrumbat |
| hauran arrumbat |
Condicional
| arrumbaria |
| arrumbaries |
| arrumbaria |
| arrumbaríem |
| arrumbaríeu |
| arrumbarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) arrumbat |
| hauries (hagueres) arrumbat |
| hauria (haguera) arrumbat |
| hauríem (haguérem) arrumbat |
| hauríeu (haguéreu) arrumbat |
| haurien (hagueren) arrumbat |
Mode subjuntiu
Present
| arrumbi, arrumbe (val.) |
| arrumbis, arrumbes (val.) |
| arrumbi, arrumbe (val.) |
| arrumbem |
| arrumbeu |
| arrumbin, arrumben (val.) |
Perfet
| hagi (haja) arrumbat |
| hagis (hages) arrumbat |
| hagi (haja) arrumbat |
| hàgim (hàgem) arrumbat |
| hàgiu (hàgeu) arrumbat |
| hagin (hagen) arrumbat |
Imperfet
| arrumbés, arrumbara (val.), arrumbàs (val., bal.) |
| arrumbessis, arrumbares (val.), arrumbassis (bal.), arrumbesses, arrumbasses (val., bal.) |
| arrumbés, arrumbara (val.), arrumbàs (val., bal.) |
| arrumbéssim, arrumbàrem (val.), arrumbàssim (bal.), arrumbéssem, arrumbàssem (val., bal.) |
| arrumbéssiu, arrumbàreu (val.), arrumbàssiu (bal.), arrumbésseu, arrumbàsseu (val., bal.) |
| arrumbessin, arrumbaren (val.), arrumbassin (bal.), arrumbessen, arrumbassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) arrumbat |
| haguessis (hagueres) arrumbat |
| hagués (haguera) arrumbat |
| haguéssim (haguérem) arrumbat |
| haguéssiu (haguéreu) arrumbat |
| haguessin (hagueren) arrumbat |
Mode imperatiu
Present
| arrumba |
| arrumbi, arrumbe (val.) |
| arrumbem |
| arrumbeu, arrumbau (bal.) |
| arrumbin, arrumben (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | arrumbar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver arrumbat |
| Gerundi | arrumbant |
| Gerundi compost | havent arrumbat |
| Participi | arrumbat , arrumbada , arrumbats , arrumbades |
Definició
- Posar una nau cap un rumb determinat.
- Dirigir-se a un rumb determinat.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017