Conjugació del verb «arrugar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

arrugar

Mode indicatiu

Present
jo arrugo (cent.), arrugue (val.), arrug (bal.)
tu arrugues
ell, ella, vostè arruga
nosaltres arruguem, arrugam (bal.)
vosaltres, vós arrugueu, arrugau (bal.)
ells, elles, vostès arruguen
Perfet
jo he arrugat
tu has arrugat
ell, ella, vostè ha arrugat
nosaltres hem arrugat
vosaltres, vós heu arrugat
ells, elles, vostès han arrugat
Imperfet
jo arrugava
tu arrugaves
ell, ella, vostè arrugava
nosaltres arrugàvem
vosaltres, vós arrugàveu
ells, elles, vostès arrugaven
Plusquamperfet
jo havia arrugat
tu havies arrugat
ell, ella, vostè havia arrugat
nosaltres havíem arrugat
vosaltres, vós havíeu arrugat
ells, elles, vostès havien arrugat
Passat simple
jo arruguí
tu arrugares
ell, ella, vostè arrugà
nosaltres arrugàrem
vosaltres, vós arrugàreu
ells, elles, vostès arrugaren
Passat perifràstic
jo vaig arrugar
tu vas (vares) arrugar
ell, ella, vostè va arrugar
nosaltres vam (vàrem) arrugar
vosaltres, vós vau (vàreu) arrugar
ells, elles, vostès van (varen) arrugar
Passat anterior
jo haguí arrugat
tu hagueres arrugat
ell, ella, vostè hagué arrugat
nosaltres haguérem arrugat
vosaltres, vós haguéreu arrugat
ells, elles, vostès hagueren arrugat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver arrugat
tu vas haver arrugat
ell, ella, vostè va haver arrugat
nosaltres vam haver arrugat
vosaltres, vós vau haver arrugat
ells, elles, vostès van haver arrugat
Futur
jo arrugaré
tu arrugaràs
ell, ella, vostè arrugarà
nosaltres arrugarem
vosaltres, vós arrugareu
ells, elles, vostès arrugaran
Futur perfet
jo hauré arrugat
tu hauràs arrugat
ell, ella, vostè haurà arrugat
nosaltres haurem arrugat
vosaltres, vós haureu arrugat
ells, elles, vostès hauran arrugat
Condicional
jo arrugaria
tu arrugaries
ell, ella, vostè arrugaria
nosaltres arrugaríem
vosaltres, vós arrugaríeu
ells, elles, vostès arrugarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) arrugat
tu hauries (hagueres) arrugat
ell, ella, vostè hauria (haguera) arrugat
nosaltres hauríem (haguérem) arrugat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) arrugat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) arrugat

arrugar

Mode subjuntiu

Present
jo arrugui, arrugue (val.)
tu arruguis, arrugues (val.)
ell, ella, vostè arrugui, arrugue (val.)
nosaltres arruguem
vosaltres, vós arrugueu
ells, elles, vostès arruguin, arruguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) arrugat
tu hagis (hages) arrugat
ell, ella, vostè hagi (haja) arrugat
nosaltres hàgim (hàgem) arrugat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) arrugat
ells, elles, vostès hagin (hagen) arrugat
Imperfet
jo arrugués, arrugara (val.), arrugàs (val., bal.)
tu arruguessis, arrugares (val.), arrugassis (bal.), arruguesses, arrugasses (val., bal.)
ell, ella, vostè arrugués, arrugara (val.), arrugàs (val., bal.)
nosaltres arruguéssim, arrugàrem (val.), arrugàssim (bal.), arruguéssem, arrugàssem (val., bal.)
vosaltres, vós arruguéssiu, arrugàreu (val.), arrugàssiu (bal.), arruguésseu, arrugàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès arruguessin, arrugaren (val.), arrugassin (bal.), arruguessen, arrugassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) arrugat
tu haguessis (hagueres) arrugat
ell, ella, vostè hagués (haguera) arrugat
nosaltres haguéssim (haguérem) arrugat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) arrugat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) arrugat

arrugar

Imperatiu

Present
tu arruga
ell, ella, vostè arrugui, arrugue (val.)
nosaltres arruguem
vosaltres, vós arrugueu, arrugau (bal.)
ells, elles, vostès arruguin, arruguen (val.)

arrugar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu arrugar
Infinitiu compost haver arrugat
Gerundi arrugant
Gerundi compost havent arrugat
Participi arrugat, arrugada, arrugats, arrugades