arromançar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| arromanço (cent.), arromance (val.), arromanç (bal.) |
| arromances |
| arromança |
| arromancem, arromançam (bal.) |
| arromanceu, arromançau (bal.) |
| arromancen |
Perfet
| he arromançat |
| has arromançat |
| ha arromançat |
| hem arromançat |
| heu arromançat |
| han arromançat |
Imperfet
| arromançava |
| arromançaves |
| arromançava |
| arromançàvem |
| arromançàveu |
| arromançaven |
Plusquamperfet
| havia arromançat |
| havies arromançat |
| havia arromançat |
| havíem arromançat |
| havíeu arromançat |
| havien arromançat |
Passat simple
| arromancí |
| arromançares |
| arromançà |
| arromançàrem |
| arromançàreu |
| arromançaren |
Passat perifràstic
| vaig arromançar |
| vas (vares) arromançar |
| va arromançar |
| vam (vàrem) arromançar |
| vau (vàreu) arromançar |
| van (varen) arromançar |
Passat anterior
| haguí arromançat |
| hagueres arromançat |
| hagué arromançat |
| haguérem arromançat |
| haguéreu arromançat |
| hagueren arromançat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver arromançat |
| vas haver arromançat |
| va haver arromançat |
| vam haver arromançat |
| vau haver arromançat |
| van haver arromançat |
Futur
| arromançaré |
| arromançaràs |
| arromançarà |
| arromançarem |
| arromançareu |
| arromançaran |
Futur perfet
| hauré arromançat |
| hauràs arromançat |
| haurà arromançat |
| haurem arromançat |
| haureu arromançat |
| hauran arromançat |
Condicional
| arromançaria |
| arromançaries |
| arromançaria |
| arromançaríem |
| arromançaríeu |
| arromançarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) arromançat |
| hauries (hagueres) arromançat |
| hauria (haguera) arromançat |
| hauríem (haguérem) arromançat |
| hauríeu (haguéreu) arromançat |
| haurien (hagueren) arromançat |
Mode subjuntiu
Present
| arromanci, arromance (val.) |
| arromancis, arromances (val.) |
| arromanci, arromance (val.) |
| arromancem |
| arromanceu |
| arromancin, arromancen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) arromançat |
| hagis (hages) arromançat |
| hagi (haja) arromançat |
| hàgim (hàgem) arromançat |
| hàgiu (hàgeu) arromançat |
| hagin (hagen) arromançat |
Imperfet
| arromancés, arromançara (val.), arromançàs (val., bal.) |
| arromancessis, arromançares (val.), arromançassis (bal.), arromancesses, arromançasses (val., bal.) |
| arromancés, arromançara (val.), arromançàs (val., bal.) |
| arromancéssim, arromançàrem (val.), arromançàssim (bal.), arromancéssem, arromançàssem (val., bal.) |
| arromancéssiu, arromançàreu (val.), arromançàssiu (bal.), arromancésseu, arromançàsseu (val., bal.) |
| arromancessin, arromançaren (val.), arromançassin (bal.), arromancessen, arromançassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) arromançat |
| haguessis (hagueres) arromançat |
| hagués (haguera) arromançat |
| haguéssim (haguérem) arromançat |
| haguéssiu (haguéreu) arromançat |
| haguessin (hagueren) arromançat |
Mode imperatiu
Present
| arromança |
| arromanci, arromance (val.) |
| arromancem |
| arromanceu, arromançau (bal.) |
| arromancin, arromancen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | arromançar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver arromançat |
| Gerundi | arromançant |
| Gerundi compost | havent arromançat |
| Participi | arromançat , arromançada , arromançats , arromançades |
Definició
- Posar en romanç allò que és escrit en una llengua clàssica.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017