arrogar-se
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| arrogo (cent.), arrogue (val.), arrog (bal.) |
| arrogues |
| arroga |
| arroguem, arrogam (bal.) |
| arrogueu, arrogau (bal.) |
| arroguen |
Perfet
| he arrogat |
| has arrogat |
| ha arrogat |
| hem arrogat |
| heu arrogat |
| han arrogat |
Imperfet
| arrogava |
| arrogaves |
| arrogava |
| arrogàvem |
| arrogàveu |
| arrogaven |
Plusquamperfet
| havia arrogat |
| havies arrogat |
| havia arrogat |
| havíem arrogat |
| havíeu arrogat |
| havien arrogat |
Passat simple
| arroguí |
| arrogares |
| arrogà |
| arrogàrem |
| arrogàreu |
| arrogaren |
Passat perifràstic
| vaig arrogar |
| vas (vares) arrogar |
| va arrogar |
| vam (vàrem) arrogar |
| vau (vàreu) arrogar |
| van (varen) arrogar |
Passat anterior
| haguí arrogat |
| hagueres arrogat |
| hagué arrogat |
| haguérem arrogat |
| haguéreu arrogat |
| hagueren arrogat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver arrogat |
| vas haver arrogat |
| va haver arrogat |
| vam haver arrogat |
| vau haver arrogat |
| van haver arrogat |
Futur
| arrogaré |
| arrogaràs |
| arrogarà |
| arrogarem |
| arrogareu |
| arrogaran |
Futur perfet
| hauré arrogat |
| hauràs arrogat |
| haurà arrogat |
| haurem arrogat |
| haureu arrogat |
| hauran arrogat |
Condicional
| arrogaria |
| arrogaries |
| arrogaria |
| arrogaríem |
| arrogaríeu |
| arrogarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) arrogat |
| hauries (hagueres) arrogat |
| hauria (haguera) arrogat |
| hauríem (haguérem) arrogat |
| hauríeu (haguéreu) arrogat |
| haurien (hagueren) arrogat |
Mode subjuntiu
Present
| arrogui, arrogue (val.) |
| arroguis, arrogues (val.) |
| arrogui, arrogue (val.) |
| arroguem |
| arrogueu |
| arroguin, arroguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) arrogat |
| hagis (hages) arrogat |
| hagi (haja) arrogat |
| hàgim (hàgem) arrogat |
| hàgiu (hàgeu) arrogat |
| hagin (hagen) arrogat |
Imperfet
| arrogués, arrogara (val.), arrogàs (val., bal.) |
| arroguessis, arrogares (val.), arrogassis (bal.), arroguesses, arrogasses (val., bal.) |
| arrogués, arrogara (val.), arrogàs (val., bal.) |
| arroguéssim, arrogàrem (val.), arrogàssim (bal.), arroguéssem, arrogàssem (val., bal.) |
| arroguéssiu, arrogàreu (val.), arrogàssiu (bal.), arroguésseu, arrogàsseu (val., bal.) |
| arroguessin, arrogaren (val.), arrogassin (bal.), arroguessen, arrogassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) arrogat |
| haguessis (hagueres) arrogat |
| hagués (haguera) arrogat |
| haguéssim (haguérem) arrogat |
| haguéssiu (haguéreu) arrogat |
| haguessin (hagueren) arrogat |
Mode imperatiu
Present
| arroga |
| arrogui, arrogue (val.) |
| arroguem |
| arrogueu, arrogau (bal.) |
| arroguin, arroguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | arrogar-se |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver arrogat |
| Gerundi | arrogant |
| Gerundi compost | havent arrogat |
| Participi | arrogat , arrogada , arrogats , arrogades |
Definició
- Atribuir-se, apropiar-se coses immaterials com facultats, jurisdicció, poders.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017