Conjugació en català del verb «arrogar-se»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

arrogar-se

Mode indicatiu

Present
jo arrogo (cent.), arrogue (val.), arrog (bal.)
tu arrogues
ell, ella, vostè arroga
nosaltres arroguem, arrogam (bal.)
vosaltres, vós arrogueu, arrogau (bal.)
ells, elles, vostès arroguen
Perfet
jo he arrogat
tu has arrogat
ell, ella, vostè ha arrogat
nosaltres hem arrogat
vosaltres, vós heu arrogat
ells, elles, vostès han arrogat
Imperfet
jo arrogava
tu arrogaves
ell, ella, vostè arrogava
nosaltres arrogàvem
vosaltres, vós arrogàveu
ells, elles, vostès arrogaven
Plusquamperfet
jo havia arrogat
tu havies arrogat
ell, ella, vostè havia arrogat
nosaltres havíem arrogat
vosaltres, vós havíeu arrogat
ells, elles, vostès havien arrogat
Passat simple
jo arroguí
tu arrogares
ell, ella, vostè arrogà
nosaltres arrogàrem
vosaltres, vós arrogàreu
ells, elles, vostès arrogaren
Passat perifràstic
jo vaig arrogar
tu vas (vares) arrogar
ell, ella, vostè va arrogar
nosaltres vam (vàrem) arrogar
vosaltres, vós vau (vàreu) arrogar
ells, elles, vostès van (varen) arrogar
Passat anterior
jo haguí arrogat
tu hagueres arrogat
ell, ella, vostè hagué arrogat
nosaltres haguérem arrogat
vosaltres, vós haguéreu arrogat
ells, elles, vostès hagueren arrogat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver arrogat
tu vas haver arrogat
ell, ella, vostè va haver arrogat
nosaltres vam haver arrogat
vosaltres, vós vau haver arrogat
ells, elles, vostès van haver arrogat
Futur
jo arrogaré
tu arrogaràs
ell, ella, vostè arrogarà
nosaltres arrogarem
vosaltres, vós arrogareu
ells, elles, vostès arrogaran
Futur perfet
jo hauré arrogat
tu hauràs arrogat
ell, ella, vostè haurà arrogat
nosaltres haurem arrogat
vosaltres, vós haureu arrogat
ells, elles, vostès hauran arrogat
Condicional
jo arrogaria
tu arrogaries
ell, ella, vostè arrogaria
nosaltres arrogaríem
vosaltres, vós arrogaríeu
ells, elles, vostès arrogarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) arrogat
tu hauries (hagueres) arrogat
ell, ella, vostè hauria (haguera) arrogat
nosaltres hauríem (haguérem) arrogat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) arrogat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) arrogat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arrogar-se

Mode subjuntiu

Present
jo arrogui, arrogue (val.)
tu arroguis, arrogues (val.)
ell, ella, vostè arrogui, arrogue (val.)
nosaltres arroguem
vosaltres, vós arrogueu
ells, elles, vostès arroguin, arroguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) arrogat
tu hagis (hages) arrogat
ell, ella, vostè hagi (haja) arrogat
nosaltres hàgim (hàgem) arrogat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) arrogat
ells, elles, vostès hagin (hagen) arrogat
Imperfet
jo arrogués, arrogara (val.), arrogàs (val., bal.)
tu arroguessis, arrogares (val.), arrogassis (bal.), arroguesses, arrogasses (val., bal.)
ell, ella, vostè arrogués, arrogara (val.), arrogàs (val., bal.)
nosaltres arroguéssim, arrogàrem (val.), arrogàssim (bal.), arroguéssem, arrogàssem (val., bal.)
vosaltres, vós arroguéssiu, arrogàreu (val.), arrogàssiu (bal.), arroguésseu, arrogàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès arroguessin, arrogaren (val.), arrogassin (bal.), arroguessen, arrogassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) arrogat
tu haguessis (hagueres) arrogat
ell, ella, vostè hagués (haguera) arrogat
nosaltres haguéssim (haguérem) arrogat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) arrogat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) arrogat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arrogar-se

Mode imperatiu

Present
tu arroga
ell, ella, vostè arrogui, arrogue (val.)
nosaltres arroguem
vosaltres, vós arrogueu, arrogau (bal.)
ells, elles, vostès arroguin, arroguen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arrogar-se

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu arrogar-se
Infinitiu compost haver arrogat
Gerundi arrogant
Gerundi compost havent arrogat
Participi arrogat , arrogada , arrogats , arrogades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arrogar-se

  1. Atribuir-se, apropiar-se coses immaterials com facultats, jurisdicció, poders.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.