Conjugació del verb «arrimar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

arrimar

Mode indicatiu

Present
jo arrimo (cent.), arrime (val.), arrim (bal.)
tu arrimes
ell, ella, vostè arrima
nosaltres arrimem, arrimam (bal.)
vosaltres, vós arrimeu, arrimau (bal.)
ells, elles, vostès arrimen
Perfet
jo he arrimat
tu has arrimat
ell, ella, vostè ha arrimat
nosaltres hem arrimat
vosaltres, vós heu arrimat
ells, elles, vostès han arrimat
Imperfet
jo arrimava
tu arrimaves
ell, ella, vostè arrimava
nosaltres arrimàvem
vosaltres, vós arrimàveu
ells, elles, vostès arrimaven
Plusquamperfet
jo havia arrimat
tu havies arrimat
ell, ella, vostè havia arrimat
nosaltres havíem arrimat
vosaltres, vós havíeu arrimat
ells, elles, vostès havien arrimat
Passat simple
jo arrimí
tu arrimares
ell, ella, vostè arrimà
nosaltres arrimàrem
vosaltres, vós arrimàreu
ells, elles, vostès arrimaren
Passat perifràstic
jo vaig arrimar
tu vas (vares) arrimar
ell, ella, vostè va arrimar
nosaltres vam (vàrem) arrimar
vosaltres, vós vau (vàreu) arrimar
ells, elles, vostès van (varen) arrimar
Passat anterior
jo haguí arrimat
tu hagueres arrimat
ell, ella, vostè hagué arrimat
nosaltres haguérem arrimat
vosaltres, vós haguéreu arrimat
ells, elles, vostès hagueren arrimat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver arrimat
tu vas haver arrimat
ell, ella, vostè va haver arrimat
nosaltres vam haver arrimat
vosaltres, vós vau haver arrimat
ells, elles, vostès van haver arrimat
Futur
jo arrimaré
tu arrimaràs
ell, ella, vostè arrimarà
nosaltres arrimarem
vosaltres, vós arrimareu
ells, elles, vostès arrimaran
Futur perfet
jo hauré arrimat
tu hauràs arrimat
ell, ella, vostè haurà arrimat
nosaltres haurem arrimat
vosaltres, vós haureu arrimat
ells, elles, vostès hauran arrimat
Condicional
jo arrimaria
tu arrimaries
ell, ella, vostè arrimaria
nosaltres arrimaríem
vosaltres, vós arrimaríeu
ells, elles, vostès arrimarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) arrimat
tu hauries (hagueres) arrimat
ell, ella, vostè hauria (haguera) arrimat
nosaltres hauríem (haguérem) arrimat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) arrimat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) arrimat

arrimar

Mode subjuntiu

Present
jo arrimi, arrime (val.)
tu arrimis, arrimes (val.)
ell, ella, vostè arrimi, arrime (val.)
nosaltres arrimem
vosaltres, vós arrimeu
ells, elles, vostès arrimin, arrimen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) arrimat
tu hagis (hages) arrimat
ell, ella, vostè hagi (haja) arrimat
nosaltres hàgim (hàgem) arrimat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) arrimat
ells, elles, vostès hagin (hagen) arrimat
Imperfet
jo arrimés, arrimara (val.), arrimàs (val., bal.)
tu arrimessis, arrimares (val.), arrimassis (bal.), arrimesses, arrimasses (val., bal.)
ell, ella, vostè arrimés, arrimara (val.), arrimàs (val., bal.)
nosaltres arriméssim, arrimàrem (val.), arrimàssim (bal.), arriméssem, arrimàssem (val., bal.)
vosaltres, vós arriméssiu, arrimàreu (val.), arrimàssiu (bal.), arrimésseu, arrimàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès arrimessin, arrimaren (val.), arrimassin (bal.), arrimessen, arrimassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) arrimat
tu haguessis (hagueres) arrimat
ell, ella, vostè hagués (haguera) arrimat
nosaltres haguéssim (haguérem) arrimat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) arrimat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) arrimat

arrimar

Imperatiu

Present
tu arrima
ell, ella, vostè arrimi, arrime (val.)
nosaltres arrimem
vosaltres, vós arrimeu, arrimau (bal.)
ells, elles, vostès arrimin, arrimen (val.)

arrimar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu arrimar
Infinitiu compost haver arrimat
Gerundi arrimant
Gerundi compost havent arrimat
Participi arrimat, arrimada, arrimats, arrimades