arrimar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| arrimo (cent.), arrime (val.), arrim (bal.) |
| arrimes |
| arrima |
| arrimem, arrimam (bal.) |
| arrimeu, arrimau (bal.) |
| arrimen |
Perfet
| he arrimat |
| has arrimat |
| ha arrimat |
| hem arrimat |
| heu arrimat |
| han arrimat |
Imperfet
| arrimava |
| arrimaves |
| arrimava |
| arrimàvem |
| arrimàveu |
| arrimaven |
Plusquamperfet
| havia arrimat |
| havies arrimat |
| havia arrimat |
| havíem arrimat |
| havíeu arrimat |
| havien arrimat |
Passat simple
| arrimí |
| arrimares |
| arrimà |
| arrimàrem |
| arrimàreu |
| arrimaren |
Passat perifràstic
| vaig arrimar |
| vas (vares) arrimar |
| va arrimar |
| vam (vàrem) arrimar |
| vau (vàreu) arrimar |
| van (varen) arrimar |
Passat anterior
| haguí arrimat |
| hagueres arrimat |
| hagué arrimat |
| haguérem arrimat |
| haguéreu arrimat |
| hagueren arrimat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver arrimat |
| vas haver arrimat |
| va haver arrimat |
| vam haver arrimat |
| vau haver arrimat |
| van haver arrimat |
Futur
| arrimaré |
| arrimaràs |
| arrimarà |
| arrimarem |
| arrimareu |
| arrimaran |
Futur perfet
| hauré arrimat |
| hauràs arrimat |
| haurà arrimat |
| haurem arrimat |
| haureu arrimat |
| hauran arrimat |
Condicional
| arrimaria |
| arrimaries |
| arrimaria |
| arrimaríem |
| arrimaríeu |
| arrimarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) arrimat |
| hauries (hagueres) arrimat |
| hauria (haguera) arrimat |
| hauríem (haguérem) arrimat |
| hauríeu (haguéreu) arrimat |
| haurien (hagueren) arrimat |
Mode subjuntiu
Present
| arrimi, arrime (val.) |
| arrimis, arrimes (val.) |
| arrimi, arrime (val.) |
| arrimem |
| arrimeu |
| arrimin, arrimen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) arrimat |
| hagis (hages) arrimat |
| hagi (haja) arrimat |
| hàgim (hàgem) arrimat |
| hàgiu (hàgeu) arrimat |
| hagin (hagen) arrimat |
Imperfet
| arrimés, arrimara (val.), arrimàs (val., bal.) |
| arrimessis, arrimares (val.), arrimassis (bal.), arrimesses, arrimasses (val., bal.) |
| arrimés, arrimara (val.), arrimàs (val., bal.) |
| arriméssim, arrimàrem (val.), arrimàssim (bal.), arriméssem, arrimàssem (val., bal.) |
| arriméssiu, arrimàreu (val.), arrimàssiu (bal.), arrimésseu, arrimàsseu (val., bal.) |
| arrimessin, arrimaren (val.), arrimassin (bal.), arrimessen, arrimassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) arrimat |
| haguessis (hagueres) arrimat |
| hagués (haguera) arrimat |
| haguéssim (haguérem) arrimat |
| haguéssiu (haguéreu) arrimat |
| haguessin (hagueren) arrimat |
Mode imperatiu
Present
| arrima |
| arrimi, arrime (val.) |
| arrimem |
| arrimeu, arrimau (bal.) |
| arrimin, arrimen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | arrimar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver arrimat |
| Gerundi | arrimant |
| Gerundi compost | havent arrimat |
| Participi | arrimat , arrimada , arrimats , arrimades |
Definició
- Disposar les terminacions d'un vers en rima.
- Acostar una cosa prop d'una altra.
- Apuntar.
- Arrambar.
- Posar-se sota la protecció i empara d'algú.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017