arreplegar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| arreplego (cent.), arreplegue (val.), arrepleg (bal.) |
| arreplegues |
| arreplega |
| arrepleguem, arreplegam (bal.) |
| arreplegueu, arreplegau (bal.) |
| arrepleguen |
Perfet
| he arreplegat |
| has arreplegat |
| ha arreplegat |
| hem arreplegat |
| heu arreplegat |
| han arreplegat |
Imperfet
| arreplegava |
| arreplegaves |
| arreplegava |
| arreplegàvem |
| arreplegàveu |
| arreplegaven |
Plusquamperfet
| havia arreplegat |
| havies arreplegat |
| havia arreplegat |
| havíem arreplegat |
| havíeu arreplegat |
| havien arreplegat |
Passat simple
| arrepleguí |
| arreplegares |
| arreplegà |
| arreplegàrem |
| arreplegàreu |
| arreplegaren |
Passat perifràstic
| vaig arreplegar |
| vas (vares) arreplegar |
| va arreplegar |
| vam (vàrem) arreplegar |
| vau (vàreu) arreplegar |
| van (varen) arreplegar |
Passat anterior
| haguí arreplegat |
| hagueres arreplegat |
| hagué arreplegat |
| haguérem arreplegat |
| haguéreu arreplegat |
| hagueren arreplegat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver arreplegat |
| vas haver arreplegat |
| va haver arreplegat |
| vam haver arreplegat |
| vau haver arreplegat |
| van haver arreplegat |
Futur
| arreplegaré |
| arreplegaràs |
| arreplegarà |
| arreplegarem |
| arreplegareu |
| arreplegaran |
Futur perfet
| hauré arreplegat |
| hauràs arreplegat |
| haurà arreplegat |
| haurem arreplegat |
| haureu arreplegat |
| hauran arreplegat |
Condicional
| arreplegaria |
| arreplegaries |
| arreplegaria |
| arreplegaríem |
| arreplegaríeu |
| arreplegarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) arreplegat |
| hauries (hagueres) arreplegat |
| hauria (haguera) arreplegat |
| hauríem (haguérem) arreplegat |
| hauríeu (haguéreu) arreplegat |
| haurien (hagueren) arreplegat |
Mode subjuntiu
Present
| arreplegui, arreplegue (val.) |
| arrepleguis, arreplegues (val.) |
| arreplegui, arreplegue (val.) |
| arrepleguem |
| arreplegueu |
| arrepleguin, arrepleguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) arreplegat |
| hagis (hages) arreplegat |
| hagi (haja) arreplegat |
| hàgim (hàgem) arreplegat |
| hàgiu (hàgeu) arreplegat |
| hagin (hagen) arreplegat |
Imperfet
| arreplegués, arreplegara (val.), arreplegàs (val., bal.) |
| arrepleguessis, arreplegares (val.), arreplegassis (bal.), arrepleguesses, arreplegasses (val., bal.) |
| arreplegués, arreplegara (val.), arreplegàs (val., bal.) |
| arrepleguéssim, arreplegàrem (val.), arreplegàssim (bal.), arrepleguéssem, arreplegàssem (val., bal.) |
| arrepleguéssiu, arreplegàreu (val.), arreplegàssiu (bal.), arrepleguésseu, arreplegàsseu (val., bal.) |
| arrepleguessin, arreplegaren (val.), arreplegassin (bal.), arrepleguessen, arreplegassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) arreplegat |
| haguessis (hagueres) arreplegat |
| hagués (haguera) arreplegat |
| haguéssim (haguérem) arreplegat |
| haguéssiu (haguéreu) arreplegat |
| haguessin (hagueren) arreplegat |
Mode imperatiu
Present
| arreplega |
| arreplegui, arreplegue (val.) |
| arrepleguem |
| arreplegueu, arreplegau (bal.) |
| arrepleguin, arrepleguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | arreplegar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver arreplegat |
| Gerundi | arreplegant |
| Gerundi compost | havent arreplegat |
| Participi | arreplegat , arreplegada , arreplegats , arreplegades |
Definició
- Recollir i reunir coses disperses.
- Atrapar a algú.
- Ajuntar-se en un mateix lloc.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017