arrencar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| arrenco (cent.), arrenque (val.), arrenc (bal.) |
| arrenques |
| arrenca |
| arrenquem, arrencam (bal.) |
| arrenqueu, arrencau (bal.) |
| arrenquen |
Perfet
| he arrencat |
| has arrencat |
| ha arrencat |
| hem arrencat |
| heu arrencat |
| han arrencat |
Imperfet
| arrencava |
| arrencaves |
| arrencava |
| arrencàvem |
| arrencàveu |
| arrencaven |
Plusquamperfet
| havia arrencat |
| havies arrencat |
| havia arrencat |
| havíem arrencat |
| havíeu arrencat |
| havien arrencat |
Passat simple
| arrenquí |
| arrencares |
| arrencà |
| arrencàrem |
| arrencàreu |
| arrencaren |
Passat perifràstic
| vaig arrencar |
| vas (vares) arrencar |
| va arrencar |
| vam (vàrem) arrencar |
| vau (vàreu) arrencar |
| van (varen) arrencar |
Passat anterior
| haguí arrencat |
| hagueres arrencat |
| hagué arrencat |
| haguérem arrencat |
| haguéreu arrencat |
| hagueren arrencat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver arrencat |
| vas haver arrencat |
| va haver arrencat |
| vam haver arrencat |
| vau haver arrencat |
| van haver arrencat |
Futur
| arrencaré |
| arrencaràs |
| arrencarà |
| arrencarem |
| arrencareu |
| arrencaran |
Futur perfet
| hauré arrencat |
| hauràs arrencat |
| haurà arrencat |
| haurem arrencat |
| haureu arrencat |
| hauran arrencat |
Condicional
| arrencaria |
| arrencaries |
| arrencaria |
| arrencaríem |
| arrencaríeu |
| arrencarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) arrencat |
| hauries (hagueres) arrencat |
| hauria (haguera) arrencat |
| hauríem (haguérem) arrencat |
| hauríeu (haguéreu) arrencat |
| haurien (hagueren) arrencat |
Mode subjuntiu
Present
| arrenqui, arrenque (val.) |
| arrenquis, arrenques (val.) |
| arrenqui, arrenque (val.) |
| arrenquem |
| arrenqueu |
| arrenquin, arrenquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) arrencat |
| hagis (hages) arrencat |
| hagi (haja) arrencat |
| hàgim (hàgem) arrencat |
| hàgiu (hàgeu) arrencat |
| hagin (hagen) arrencat |
Imperfet
| arrenqués, arrencara (val.), arrencàs (val., bal.) |
| arrenquessis, arrencares (val.), arrencassis (bal.), arrenquesses, arrencasses (val., bal.) |
| arrenqués, arrencara (val.), arrencàs (val., bal.) |
| arrenquéssim, arrencàrem (val.), arrencàssim (bal.), arrenquéssem, arrencàssem (val., bal.) |
| arrenquéssiu, arrencàreu (val.), arrencàssiu (bal.), arrenquésseu, arrencàsseu (val., bal.) |
| arrenquessin, arrencaren (val.), arrencassin (bal.), arrenquessen, arrencassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) arrencat |
| haguessis (hagueres) arrencat |
| hagués (haguera) arrencat |
| haguéssim (haguérem) arrencat |
| haguéssiu (haguéreu) arrencat |
| haguessin (hagueren) arrencat |
Mode imperatiu
Present
| arrenca |
| arrenqui, arrenque (val.) |
| arrenquem |
| arrenqueu, arrencau (bal.) |
| arrenquin, arrenquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | arrencar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver arrencat |
| Gerundi | arrencant |
| Gerundi compost | havent arrencat |
| Participi | arrencat , arrencada , arrencats , arrencades |
Definició
- Treure d'arrel allò que està plantat o fortament adherit.
- expectorar
- Començar bruscament amb esforç.
- Partir, començar a moure's.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017