Conjugació en català del verb «arremetre»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

arremetre

Mode indicatiu

Present
jo arremeto (cent.), arremet (val., bal.)
tu arremets
ell, ella, vostè arremet
nosaltres arremetem
vosaltres, vós arremeteu
ells, elles, vostès arremeten
Perfet
jo he arremès / arremés
tu has arremès / arremés
ell, ella, vostè ha arremès / arremés
nosaltres hem arremès / arremés
vosaltres, vós heu arremès / arremés
ells, elles, vostès han arremès / arremés
Imperfet
jo arremetia
tu arremeties
ell, ella, vostè arremetia
nosaltres arremetíem
vosaltres, vós arremetíeu
ells, elles, vostès arremetien
Plusquamperfet
jo havia arremès / arremés
tu havies arremès / arremés
ell, ella, vostè havia arremès / arremés
nosaltres havíem arremès / arremés
vosaltres, vós havíeu arremès / arremés
ells, elles, vostès havien arremès / arremés
Passat simple
jo arremetí
tu arremeteres
ell, ella, vostè arremeté
nosaltres arremetérem
vosaltres, vós arremetéreu
ells, elles, vostès arremeteren
Passat perifràstic
jo vaig arremetre
tu vas (vares) arremetre
ell, ella, vostè va arremetre
nosaltres vam (vàrem) arremetre
vosaltres, vós vau (vàreu) arremetre
ells, elles, vostès van (varen) arremetre
Passat anterior
jo haguí arremès / arremés
tu hagueres arremès / arremés
ell, ella, vostè hagué arremès / arremés
nosaltres haguérem arremès / arremés
vosaltres, vós haguéreu arremès / arremés
ells, elles, vostès hagueren arremès / arremés
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver arremès / arremés
tu vas haver arremès / arremés
ell, ella, vostè va haver arremès / arremés
nosaltres vam haver arremès / arremés
vosaltres, vós vau haver arremès / arremés
ells, elles, vostès van haver arremès / arremés
Futur
jo arremetré
tu arremetràs
ell, ella, vostè arremetrà
nosaltres arremetrem
vosaltres, vós arremetreu
ells, elles, vostès arremetran
Futur perfet
jo hauré arremès / arremés
tu hauràs arremès / arremés
ell, ella, vostè haurà arremès / arremés
nosaltres haurem arremès / arremés
vosaltres, vós haureu arremès / arremés
ells, elles, vostès hauran arremès / arremés
Condicional
jo arremetria
tu arremetries
ell, ella, vostè arremetria
nosaltres arremetríem
vosaltres, vós arremetríeu
ells, elles, vostès arremetrien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) arremès / arremés
tu hauries (hagueres) arremès / arremés
ell, ella, vostè hauria (haguera) arremès / arremés
nosaltres hauríem (haguérem) arremès / arremés
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) arremès / arremés
ells, elles, vostès haurien (hagueren) arremès / arremés
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arremetre

Mode subjuntiu

Present
jo arremeti, arremeta (val.)
tu arremetis, arremetes (val.)
ell, ella, vostè arremeti, arremeta (val.)
nosaltres arremetem
vosaltres, vós arremeteu
ells, elles, vostès arremetin, arremeten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) arremès / arremés
tu hagis (hages) arremès / arremés
ell, ella, vostè hagi (haja) arremès / arremés
nosaltres hàgim (hàgem) arremès / arremés
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) arremès / arremés
ells, elles, vostès hagin (hagen) arremès / arremés
Imperfet
jo arremetés, arremetera (val.)
tu arremetessis, arremeteres (val.), arremetesses
ell, ella, vostè arremetés, arremetera (val.)
nosaltres arremetéssim, arremetérem (val.), arremetéssem
vosaltres, vós arremetéssiu, arremetéreu (val.), arremetésseu
ells, elles, vostès arremetessin, arremeteren (val.), arremetessen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) arremès / arremés
tu haguessis (hagueres) arremès / arremés
ell, ella, vostè hagués (haguera) arremès / arremés
nosaltres haguéssim (haguérem) arremès / arremés
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) arremès / arremés
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) arremès / arremés
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arremetre

Mode imperatiu

Present
tu arremet
ell, ella, vostè arremeti, arremeta (val.)
nosaltres arremetem
vosaltres, vós arremeteu
ells, elles, vostès arremetin, arremeten (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arremetre

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu arremetre
Infinitiu compost haver arremès / arremés
Gerundi arremetent
Gerundi compost havent arremès / arremés
Participi arremès / arremés, arremesa, arremesos, arremeses
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arremetre

  1. Llançar-se a l'atac amb fúria.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.