Conjugació del verb «arrelar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

arrelar

Mode indicatiu

Present
jo arrelo (cent.), arrele (val.), arrel (bal.)
tu arreles
ell, ella, vostè arrela
nosaltres arrelem, arrelam (bal.)
vosaltres, vós arreleu, arrelau (bal.)
ells, elles, vostès arrelen
Perfet
jo he arrelat
tu has arrelat
ell, ella, vostè ha arrelat
nosaltres hem arrelat
vosaltres, vós heu arrelat
ells, elles, vostès han arrelat
Imperfet
jo arrelava
tu arrelaves
ell, ella, vostè arrelava
nosaltres arrelàvem
vosaltres, vós arrelàveu
ells, elles, vostès arrelaven
Plusquamperfet
jo havia arrelat
tu havies arrelat
ell, ella, vostè havia arrelat
nosaltres havíem arrelat
vosaltres, vós havíeu arrelat
ells, elles, vostès havien arrelat
Passat simple
jo arrelí
tu arrelares
ell, ella, vostè arrelà
nosaltres arrelàrem
vosaltres, vós arrelàreu
ells, elles, vostès arrelaren
Passat perifràstic
jo vaig arrelar
tu vas (vares) arrelar
ell, ella, vostè va arrelar
nosaltres vam (vàrem) arrelar
vosaltres, vós vau (vàreu) arrelar
ells, elles, vostès van (varen) arrelar
Passat anterior
jo haguí arrelat
tu hagueres arrelat
ell, ella, vostè hagué arrelat
nosaltres haguérem arrelat
vosaltres, vós haguéreu arrelat
ells, elles, vostès hagueren arrelat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver arrelat
tu vas haver arrelat
ell, ella, vostè va haver arrelat
nosaltres vam haver arrelat
vosaltres, vós vau haver arrelat
ells, elles, vostès van haver arrelat
Futur
jo arrelaré
tu arrelaràs
ell, ella, vostè arrelarà
nosaltres arrelarem
vosaltres, vós arrelareu
ells, elles, vostès arrelaran
Futur perfet
jo hauré arrelat
tu hauràs arrelat
ell, ella, vostè haurà arrelat
nosaltres haurem arrelat
vosaltres, vós haureu arrelat
ells, elles, vostès hauran arrelat
Condicional
jo arrelaria
tu arrelaries
ell, ella, vostè arrelaria
nosaltres arrelaríem
vosaltres, vós arrelaríeu
ells, elles, vostès arrelarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) arrelat
tu hauries (hagueres) arrelat
ell, ella, vostè hauria (haguera) arrelat
nosaltres hauríem (haguérem) arrelat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) arrelat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) arrelat

arrelar

Mode subjuntiu

Present
jo arreli, arrele (val.)
tu arrelis, arreles (val.)
ell, ella, vostè arreli, arrele (val.)
nosaltres arrelem
vosaltres, vós arreleu
ells, elles, vostès arrelin, arrelen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) arrelat
tu hagis (hages) arrelat
ell, ella, vostè hagi (haja) arrelat
nosaltres hàgim (hàgem) arrelat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) arrelat
ells, elles, vostès hagin (hagen) arrelat
Imperfet
jo arrelés, arrelara (val.), arrelàs (val., bal.)
tu arrelessis, arrelares (val.), arrelassis (bal.), arrelesses, arrelasses (val., bal.)
ell, ella, vostè arrelés, arrelara (val.), arrelàs (val., bal.)
nosaltres arreléssim, arrelàrem (val.), arrelàssim (bal.), arreléssem, arrelàssem (val., bal.)
vosaltres, vós arreléssiu, arrelàreu (val.), arrelàssiu (bal.), arrelésseu, arrelàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès arrelessin, arrelaren (val.), arrelassin (bal.), arrelessen, arrelassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) arrelat
tu haguessis (hagueres) arrelat
ell, ella, vostè hagués (haguera) arrelat
nosaltres haguéssim (haguérem) arrelat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) arrelat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) arrelat

arrelar

Imperatiu

Present
tu arrela
ell, ella, vostè arreli, arrele (val.)
nosaltres arrelem
vosaltres, vós arreleu, arrelau (bal.)
ells, elles, vostès arrelin, arrelen (val.)

arrelar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu arrelar
Infinitiu compost haver arrelat
Gerundi arrelant
Gerundi compost havent arrelat
Participi arrelat, arrelada, arrelats, arrelades