arrelar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| arrelo (cent.), arrele (val.), arrel (bal.) |
| arreles |
| arrela |
| arrelem, arrelam (bal.) |
| arreleu, arrelau (bal.) |
| arrelen |
Perfet
| he arrelat |
| has arrelat |
| ha arrelat |
| hem arrelat |
| heu arrelat |
| han arrelat |
Imperfet
| arrelava |
| arrelaves |
| arrelava |
| arrelàvem |
| arrelàveu |
| arrelaven |
Plusquamperfet
| havia arrelat |
| havies arrelat |
| havia arrelat |
| havíem arrelat |
| havíeu arrelat |
| havien arrelat |
Passat simple
| arrelí |
| arrelares |
| arrelà |
| arrelàrem |
| arrelàreu |
| arrelaren |
Passat perifràstic
| vaig arrelar |
| vas (vares) arrelar |
| va arrelar |
| vam (vàrem) arrelar |
| vau (vàreu) arrelar |
| van (varen) arrelar |
Passat anterior
| haguí arrelat |
| hagueres arrelat |
| hagué arrelat |
| haguérem arrelat |
| haguéreu arrelat |
| hagueren arrelat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver arrelat |
| vas haver arrelat |
| va haver arrelat |
| vam haver arrelat |
| vau haver arrelat |
| van haver arrelat |
Futur
| arrelaré |
| arrelaràs |
| arrelarà |
| arrelarem |
| arrelareu |
| arrelaran |
Futur perfet
| hauré arrelat |
| hauràs arrelat |
| haurà arrelat |
| haurem arrelat |
| haureu arrelat |
| hauran arrelat |
Condicional
| arrelaria |
| arrelaries |
| arrelaria |
| arrelaríem |
| arrelaríeu |
| arrelarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) arrelat |
| hauries (hagueres) arrelat |
| hauria (haguera) arrelat |
| hauríem (haguérem) arrelat |
| hauríeu (haguéreu) arrelat |
| haurien (hagueren) arrelat |
Mode subjuntiu
Present
| arreli, arrele (val.) |
| arrelis, arreles (val.) |
| arreli, arrele (val.) |
| arrelem |
| arreleu |
| arrelin, arrelen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) arrelat |
| hagis (hages) arrelat |
| hagi (haja) arrelat |
| hàgim (hàgem) arrelat |
| hàgiu (hàgeu) arrelat |
| hagin (hagen) arrelat |
Imperfet
| arrelés, arrelara (val.), arrelàs (val., bal.) |
| arrelessis, arrelares (val.), arrelassis (bal.), arrelesses, arrelasses (val., bal.) |
| arrelés, arrelara (val.), arrelàs (val., bal.) |
| arreléssim, arrelàrem (val.), arrelàssim (bal.), arreléssem, arrelàssem (val., bal.) |
| arreléssiu, arrelàreu (val.), arrelàssiu (bal.), arrelésseu, arrelàsseu (val., bal.) |
| arrelessin, arrelaren (val.), arrelassin (bal.), arrelessen, arrelassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) arrelat |
| haguessis (hagueres) arrelat |
| hagués (haguera) arrelat |
| haguéssim (haguérem) arrelat |
| haguéssiu (haguéreu) arrelat |
| haguessin (hagueren) arrelat |
Mode imperatiu
Present
| arrela |
| arreli, arrele (val.) |
| arrelem |
| arreleu, arrelau (bal.) |
| arrelin, arrelen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | arrelar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver arrelat |
| Gerundi | arrelant |
| Gerundi compost | havent arrelat |
| Participi | arrelat , arrelada , arrelats , arrelades |
Definició
- Fer arrels els arbres i plantes.
- Fixar-se una idea, ús, costum.
- Establir-se en un lloc adquirint béns immobles.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017