Conjugació del verb «arrapar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

arrapar

Mode indicatiu

Present
jo arrapo (cent.), arrape (val.), arrap (bal.)
tu arrapes
ell, ella, vostè arrapa
nosaltres arrapem, arrapam (bal.)
vosaltres, vós arrapeu, arrapau (bal.)
ells, elles, vostès arrapen
Perfet
jo he arrapat
tu has arrapat
ell, ella, vostè ha arrapat
nosaltres hem arrapat
vosaltres, vós heu arrapat
ells, elles, vostès han arrapat
Imperfet
jo arrapava
tu arrapaves
ell, ella, vostè arrapava
nosaltres arrapàvem
vosaltres, vós arrapàveu
ells, elles, vostès arrapaven
Plusquamperfet
jo havia arrapat
tu havies arrapat
ell, ella, vostè havia arrapat
nosaltres havíem arrapat
vosaltres, vós havíeu arrapat
ells, elles, vostès havien arrapat
Passat simple
jo arrapí
tu arrapares
ell, ella, vostè arrapà
nosaltres arrapàrem
vosaltres, vós arrapàreu
ells, elles, vostès arraparen
Passat perifràstic
jo vaig arrapar
tu vas (vares) arrapar
ell, ella, vostè va arrapar
nosaltres vam (vàrem) arrapar
vosaltres, vós vau (vàreu) arrapar
ells, elles, vostès van (varen) arrapar
Passat anterior
jo haguí arrapat
tu hagueres arrapat
ell, ella, vostè hagué arrapat
nosaltres haguérem arrapat
vosaltres, vós haguéreu arrapat
ells, elles, vostès hagueren arrapat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver arrapat
tu vas haver arrapat
ell, ella, vostè va haver arrapat
nosaltres vam haver arrapat
vosaltres, vós vau haver arrapat
ells, elles, vostès van haver arrapat
Futur
jo arraparé
tu arraparàs
ell, ella, vostè arraparà
nosaltres arraparem
vosaltres, vós arrapareu
ells, elles, vostès arraparan
Futur perfet
jo hauré arrapat
tu hauràs arrapat
ell, ella, vostè haurà arrapat
nosaltres haurem arrapat
vosaltres, vós haureu arrapat
ells, elles, vostès hauran arrapat
Condicional
jo arraparia
tu arraparies
ell, ella, vostè arraparia
nosaltres arraparíem
vosaltres, vós arraparíeu
ells, elles, vostès arraparien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) arrapat
tu hauries (hagueres) arrapat
ell, ella, vostè hauria (haguera) arrapat
nosaltres hauríem (haguérem) arrapat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) arrapat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) arrapat

arrapar

Mode subjuntiu

Present
jo arrapi, arrape (val.)
tu arrapis, arrapes (val.)
ell, ella, vostè arrapi, arrape (val.)
nosaltres arrapem
vosaltres, vós arrapeu
ells, elles, vostès arrapin, arrapen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) arrapat
tu hagis (hages) arrapat
ell, ella, vostè hagi (haja) arrapat
nosaltres hàgim (hàgem) arrapat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) arrapat
ells, elles, vostès hagin (hagen) arrapat
Imperfet
jo arrapés, arrapara (val.), arrapàs (val., bal.)
tu arrapessis, arrapares (val.), arrapassis (bal.), arrapesses, arrapasses (val., bal.)
ell, ella, vostè arrapés, arrapara (val.), arrapàs (val., bal.)
nosaltres arrapéssim, arrapàrem (val.), arrapàssim (bal.), arrapéssem, arrapàssem (val., bal.)
vosaltres, vós arrapéssiu, arrapàreu (val.), arrapàssiu (bal.), arrapésseu, arrapàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès arrapessin, arraparen (val.), arrapassin (bal.), arrapessen, arrapassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) arrapat
tu haguessis (hagueres) arrapat
ell, ella, vostè hagués (haguera) arrapat
nosaltres haguéssim (haguérem) arrapat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) arrapat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) arrapat

arrapar

Imperatiu

Present
tu arrapa
ell, ella, vostè arrapi, arrape (val.)
nosaltres arrapem
vosaltres, vós arrapeu, arrapau (bal.)
ells, elles, vostès arrapin, arrapen (val.)

arrapar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu arrapar
Infinitiu compost haver arrapat
Gerundi arrapant
Gerundi compost havent arrapat
Participi arrapat, arrapada, arrapats, arrapades