Conjugació del verb «arponar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

arponar

Mode indicatiu

Present
jo arpono (cent.), arpone (val.), arpon (bal.)
tu arpones
ell, ella, vostè arpona
nosaltres arponem, arponam (bal.)
vosaltres, vós arponeu, arponau (bal.)
ells, elles, vostès arponen
Perfet
jo he arponat
tu has arponat
ell, ella, vostè ha arponat
nosaltres hem arponat
vosaltres, vós heu arponat
ells, elles, vostès han arponat
Imperfet
jo arponava
tu arponaves
ell, ella, vostè arponava
nosaltres arponàvem
vosaltres, vós arponàveu
ells, elles, vostès arponaven
Plusquamperfet
jo havia arponat
tu havies arponat
ell, ella, vostè havia arponat
nosaltres havíem arponat
vosaltres, vós havíeu arponat
ells, elles, vostès havien arponat
Passat simple
jo arponí
tu arponares
ell, ella, vostè arponà
nosaltres arponàrem
vosaltres, vós arponàreu
ells, elles, vostès arponaren
Passat perifràstic
jo vaig arponar
tu vas (vares) arponar
ell, ella, vostè va arponar
nosaltres vam (vàrem) arponar
vosaltres, vós vau (vàreu) arponar
ells, elles, vostès van (varen) arponar
Passat anterior
jo haguí arponat
tu hagueres arponat
ell, ella, vostè hagué arponat
nosaltres haguérem arponat
vosaltres, vós haguéreu arponat
ells, elles, vostès hagueren arponat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver arponat
tu vas haver arponat
ell, ella, vostè va haver arponat
nosaltres vam haver arponat
vosaltres, vós vau haver arponat
ells, elles, vostès van haver arponat
Futur
jo arponaré
tu arponaràs
ell, ella, vostè arponarà
nosaltres arponarem
vosaltres, vós arponareu
ells, elles, vostès arponaran
Futur perfet
jo hauré arponat
tu hauràs arponat
ell, ella, vostè haurà arponat
nosaltres haurem arponat
vosaltres, vós haureu arponat
ells, elles, vostès hauran arponat
Condicional
jo arponaria
tu arponaries
ell, ella, vostè arponaria
nosaltres arponaríem
vosaltres, vós arponaríeu
ells, elles, vostès arponarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) arponat
tu hauries (hagueres) arponat
ell, ella, vostè hauria (haguera) arponat
nosaltres hauríem (haguérem) arponat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) arponat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) arponat

arponar

Mode subjuntiu

Present
jo arponi, arpone (val.)
tu arponis, arpones (val.)
ell, ella, vostè arponi, arpone (val.)
nosaltres arponem
vosaltres, vós arponeu
ells, elles, vostès arponin, arponen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) arponat
tu hagis (hages) arponat
ell, ella, vostè hagi (haja) arponat
nosaltres hàgim (hàgem) arponat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) arponat
ells, elles, vostès hagin (hagen) arponat
Imperfet
jo arponés, arponara (val.), arponàs (val., bal.)
tu arponessis, arponares (val.), arponassis (bal.), arponesses, arponasses (val., bal.)
ell, ella, vostè arponés, arponara (val.), arponàs (val., bal.)
nosaltres arponéssim, arponàrem (val.), arponàssim (bal.), arponéssem, arponàssem (val., bal.)
vosaltres, vós arponéssiu, arponàreu (val.), arponàssiu (bal.), arponésseu, arponàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès arponessin, arponaren (val.), arponassin (bal.), arponessen, arponassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) arponat
tu haguessis (hagueres) arponat
ell, ella, vostè hagués (haguera) arponat
nosaltres haguéssim (haguérem) arponat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) arponat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) arponat

arponar

Imperatiu

Present
tu arpona
ell, ella, vostè arponi, arpone (val.)
nosaltres arponem
vosaltres, vós arponeu, arponau (bal.)
ells, elles, vostès arponin, arponen (val.)

arponar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu arponar
Infinitiu compost haver arponat
Gerundi arponant
Gerundi compost havent arponat
Participi arponat, arponada, arponats, arponades