Conjugació del verb «arnar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

arnar

Mode indicatiu

Present
jo arno (cent.), arne (val.), arn (bal.)
tu arnes
ell, ella, vostè arna
nosaltres arnem, arnam (bal.)
vosaltres, vós arneu, arnau (bal.)
ells, elles, vostès arnen
Perfet
jo he arnat
tu has arnat
ell, ella, vostè ha arnat
nosaltres hem arnat
vosaltres, vós heu arnat
ells, elles, vostès han arnat
Imperfet
jo arnava
tu arnaves
ell, ella, vostè arnava
nosaltres arnàvem
vosaltres, vós arnàveu
ells, elles, vostès arnaven
Plusquamperfet
jo havia arnat
tu havies arnat
ell, ella, vostè havia arnat
nosaltres havíem arnat
vosaltres, vós havíeu arnat
ells, elles, vostès havien arnat
Passat simple
jo arní
tu arnares
ell, ella, vostè arnà
nosaltres arnàrem
vosaltres, vós arnàreu
ells, elles, vostès arnaren
Passat perifràstic
jo vaig arnar
tu vas (vares) arnar
ell, ella, vostè va arnar
nosaltres vam (vàrem) arnar
vosaltres, vós vau (vàreu) arnar
ells, elles, vostès van (varen) arnar
Passat anterior
jo haguí arnat
tu hagueres arnat
ell, ella, vostè hagué arnat
nosaltres haguérem arnat
vosaltres, vós haguéreu arnat
ells, elles, vostès hagueren arnat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver arnat
tu vas haver arnat
ell, ella, vostè va haver arnat
nosaltres vam haver arnat
vosaltres, vós vau haver arnat
ells, elles, vostès van haver arnat
Futur
jo arnaré
tu arnaràs
ell, ella, vostè arnarà
nosaltres arnarem
vosaltres, vós arnareu
ells, elles, vostès arnaran
Futur perfet
jo hauré arnat
tu hauràs arnat
ell, ella, vostè haurà arnat
nosaltres haurem arnat
vosaltres, vós haureu arnat
ells, elles, vostès hauran arnat
Condicional
jo arnaria
tu arnaries
ell, ella, vostè arnaria
nosaltres arnaríem
vosaltres, vós arnaríeu
ells, elles, vostès arnarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) arnat
tu hauries (hagueres) arnat
ell, ella, vostè hauria (haguera) arnat
nosaltres hauríem (haguérem) arnat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) arnat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) arnat

arnar

Mode subjuntiu

Present
jo arni, arne (val.)
tu arnis, arnes (val.)
ell, ella, vostè arni, arne (val.)
nosaltres arnem
vosaltres, vós arneu
ells, elles, vostès arnin, arnen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) arnat
tu hagis (hages) arnat
ell, ella, vostè hagi (haja) arnat
nosaltres hàgim (hàgem) arnat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) arnat
ells, elles, vostès hagin (hagen) arnat
Imperfet
jo arnés, arnara (val.), arnàs (val., bal.)
tu arnessis, arnares (val.), arnassis (bal.), arnesses, arnasses (val., bal.)
ell, ella, vostè arnés, arnara (val.), arnàs (val., bal.)
nosaltres arnéssim, arnàrem (val.), arnàssim (bal.), arnéssem, arnàssem (val., bal.)
vosaltres, vós arnéssiu, arnàreu (val.), arnàssiu (bal.), arnésseu, arnàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès arnessin, arnaren (val.), arnassin (bal.), arnessen, arnassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) arnat
tu haguessis (hagueres) arnat
ell, ella, vostè hagués (haguera) arnat
nosaltres haguéssim (haguérem) arnat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) arnat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) arnat

arnar

Imperatiu

Present
tu arna
ell, ella, vostè arni, arne (val.)
nosaltres arnem
vosaltres, vós arneu, arnau (bal.)
ells, elles, vostès arnin, arnen (val.)

arnar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu arnar
Infinitiu compost haver arnat
Gerundi arnant
Gerundi compost havent arnat
Participi arnat, arnada, arnats, arnades