Conjugació del verb «argüir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

argüir

Mode indicatiu

Present
jo argüeixo (cent.), argüesc (val., bal.), arguïsc (val.)
tu argüeixes, arguïxes (val.)
ell, ella, vostè argüeix, arguïx (val.)
nosaltres arguïm
vosaltres, vós arguïu
ells, elles, vostès argüeixen, arguïxen (val.)
Perfet
jo he arguït
tu has arguït
ell, ella, vostè ha arguït
nosaltres hem arguït
vosaltres, vós heu arguït
ells, elles, vostès han arguït
Imperfet
jo arguïa
tu arguïes
ell, ella, vostè arguïa
nosaltres argüíem
vosaltres, vós argüíeu
ells, elles, vostès arguïen
Plusquamperfet
jo havia arguït
tu havies arguït
ell, ella, vostè havia arguït
nosaltres havíem arguït
vosaltres, vós havíeu arguït
ells, elles, vostès havien arguït
Passat simple
jo argüí
tu arguïres
ell, ella, vostè argüí
nosaltres argüírem
vosaltres, vós argüíreu
ells, elles, vostès arguïren
Passat perifràstic
jo vaig argüir
tu vas (vares) argüir
ell, ella, vostè va argüir
nosaltres vam (vàrem) argüir
vosaltres, vós vau (vàreu) argüir
ells, elles, vostès van (varen) argüir
Passat anterior
jo haguí arguït
tu hagueres arguït
ell, ella, vostè hagué arguït
nosaltres haguérem arguït
vosaltres, vós haguéreu arguït
ells, elles, vostès hagueren arguït
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver arguït
tu vas haver arguït
ell, ella, vostè va haver arguït
nosaltres vam haver arguït
vosaltres, vós vau haver arguït
ells, elles, vostès van haver arguït
Futur
jo argüiré
tu argüiràs
ell, ella, vostè argüirà
nosaltres argüirem
vosaltres, vós argüireu
ells, elles, vostès argüiran
Futur perfet
jo hauré arguït
tu hauràs arguït
ell, ella, vostè haurà arguït
nosaltres haurem arguït
vosaltres, vós haureu arguït
ells, elles, vostès hauran arguït
Condicional
jo argüiria
tu argüiries
ell, ella, vostè argüiria
nosaltres argüiríem
vosaltres, vós argüiríeu
ells, elles, vostès argüirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) arguït
tu hauries (hagueres) arguït
ell, ella, vostè hauria (haguera) arguït
nosaltres hauríem (haguérem) arguït
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) arguït
ells, elles, vostès haurien (hagueren) arguït

argüir

Mode subjuntiu

Present
jo argüeixi, arguïsca / argüesca (val.), argüesqui (bal.)
tu argüeixis, arguïsques / argüesques (val.), argüesquis (bal.)
ell, ella, vostè argüeixi, arguïsca / argüesca (val.), argüesqui (bal.)
nosaltres arguïm, arguïguem (bal.)
vosaltres, vós arguïu, arguïgueu (bal.)
ells, elles, vostès argüeixin, arguïsquen / argüesquen (val.), argüesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) arguït
tu hagis (hages) arguït
ell, ella, vostè hagi (haja) arguït
nosaltres hàgim (hàgem) arguït
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) arguït
ells, elles, vostès hagin (hagen) arguït
Imperfet
jo argüís, arguïra (val.)
tu arguïssis, arguïres (val.), arguïsses
ell, ella, vostè argüís, arguïra (val.)
nosaltres argüíssim, argüírem (val.), argüíssem
vosaltres, vós argüíssiu, argüíreu (val.), argüísseu
ells, elles, vostès arguïssin, arguïren (val.), arguïssen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) arguït
tu haguessis (hagueres) arguït
ell, ella, vostè hagués (haguera) arguït
nosaltres haguéssim (haguérem) arguït
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) arguït
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) arguït

argüir

Imperatiu

Present
tu argüeix, arguïx (val.)
ell, ella, vostè argüeixi, arguïsca / argüesca (val.), argüesqui (bal.)
nosaltres arguïm, arguïguem (bal.)
vosaltres, vós arguïu
ells, elles, vostès argüeixin, arguïsquen / argüesquen (val.), argüesquin (bal.)

argüir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu argüir
Infinitiu compost haver arguït
Gerundi argüint
Gerundi compost havent arguït
Participi arguït, arguïda, arguïts, arguïdes