Conjugació del verb «aprovar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

aprovar

Mode indicatiu

Present
jo aprovo (cent.), aprove (val.), aprov (bal.)
tu aproves
ell, ella, vostè aprova
nosaltres aprovem, aprovam (bal.)
vosaltres, vós aproveu, aprovau (bal.)
ells, elles, vostès aproven
Perfet
jo he aprovat
tu has aprovat
ell, ella, vostè ha aprovat
nosaltres hem aprovat
vosaltres, vós heu aprovat
ells, elles, vostès han aprovat
Imperfet
jo aprovava
tu aprovaves
ell, ella, vostè aprovava
nosaltres aprovàvem
vosaltres, vós aprovàveu
ells, elles, vostès aprovaven
Plusquamperfet
jo havia aprovat
tu havies aprovat
ell, ella, vostè havia aprovat
nosaltres havíem aprovat
vosaltres, vós havíeu aprovat
ells, elles, vostès havien aprovat
Passat simple
jo aproví
tu aprovares
ell, ella, vostè aprovà
nosaltres aprovàrem
vosaltres, vós aprovàreu
ells, elles, vostès aprovaren
Passat perifràstic
jo vaig aprovar
tu vas (vares) aprovar
ell, ella, vostè va aprovar
nosaltres vam (vàrem) aprovar
vosaltres, vós vau (vàreu) aprovar
ells, elles, vostès van (varen) aprovar
Passat anterior
jo haguí aprovat
tu hagueres aprovat
ell, ella, vostè hagué aprovat
nosaltres haguérem aprovat
vosaltres, vós haguéreu aprovat
ells, elles, vostès hagueren aprovat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver aprovat
tu vas haver aprovat
ell, ella, vostè va haver aprovat
nosaltres vam haver aprovat
vosaltres, vós vau haver aprovat
ells, elles, vostès van haver aprovat
Futur
jo aprovaré
tu aprovaràs
ell, ella, vostè aprovarà
nosaltres aprovarem
vosaltres, vós aprovareu
ells, elles, vostès aprovaran
Futur perfet
jo hauré aprovat
tu hauràs aprovat
ell, ella, vostè haurà aprovat
nosaltres haurem aprovat
vosaltres, vós haureu aprovat
ells, elles, vostès hauran aprovat
Condicional
jo aprovaria
tu aprovaries
ell, ella, vostè aprovaria
nosaltres aprovaríem
vosaltres, vós aprovaríeu
ells, elles, vostès aprovarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) aprovat
tu hauries (hagueres) aprovat
ell, ella, vostè hauria (haguera) aprovat
nosaltres hauríem (haguérem) aprovat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) aprovat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) aprovat

aprovar

Mode subjuntiu

Present
jo aprovi, aprove (val.)
tu aprovis, aproves (val.)
ell, ella, vostè aprovi, aprove (val.)
nosaltres aprovem
vosaltres, vós aproveu
ells, elles, vostès aprovin, aproven (val.)
Perfet
jo hagi (haja) aprovat
tu hagis (hages) aprovat
ell, ella, vostè hagi (haja) aprovat
nosaltres hàgim (hàgem) aprovat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) aprovat
ells, elles, vostès hagin (hagen) aprovat
Imperfet
jo aprovés, aprovara (val.), aprovàs (val., bal.)
tu aprovessis, aprovares (val.), aprovassis (bal.), aprovesses, aprovasses (val., bal.)
ell, ella, vostè aprovés, aprovara (val.), aprovàs (val., bal.)
nosaltres aprovéssim, aprovàrem (val.), aprovàssim (bal.), aprovéssem, aprovàssem (val., bal.)
vosaltres, vós aprovéssiu, aprovàreu (val.), aprovàssiu (bal.), aprovésseu, aprovàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès aprovessin, aprovaren (val.), aprovassin (bal.), aprovessen, aprovassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) aprovat
tu haguessis (hagueres) aprovat
ell, ella, vostè hagués (haguera) aprovat
nosaltres haguéssim (haguérem) aprovat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) aprovat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) aprovat

aprovar

Imperatiu

Present
tu aprova
ell, ella, vostè aprovi, aprove (val.)
nosaltres aprovem
vosaltres, vós aproveu, aprovau (bal.)
ells, elles, vostès aprovin, aproven (val.)

aprovar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu aprovar
Infinitiu compost haver aprovat
Gerundi aprovant
Gerundi compost havent aprovat
Participi aprovat, aprovada, aprovats, aprovades