Conjugació en català del verb «aporugar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

aporugar

Mode indicatiu

Present
jo aporugo (cent.), aporugue (val.), aporug (bal.)
tu aporugues
ell, ella, vostè aporuga
nosaltres aporuguem, aporugam (bal.)
vosaltres, vós aporugueu, aporugau (bal.)
ells, elles, vostès aporuguen
Perfet
jo he aporugat
tu has aporugat
ell, ella, vostè ha aporugat
nosaltres hem aporugat
vosaltres, vós heu aporugat
ells, elles, vostès han aporugat
Imperfet
jo aporugava
tu aporugaves
ell, ella, vostè aporugava
nosaltres aporugàvem
vosaltres, vós aporugàveu
ells, elles, vostès aporugaven
Plusquamperfet
jo havia aporugat
tu havies aporugat
ell, ella, vostè havia aporugat
nosaltres havíem aporugat
vosaltres, vós havíeu aporugat
ells, elles, vostès havien aporugat
Passat simple
jo aporuguí
tu aporugares
ell, ella, vostè aporugà
nosaltres aporugàrem
vosaltres, vós aporugàreu
ells, elles, vostès aporugaren
Passat perifràstic
jo vaig aporugar
tu vas (vares) aporugar
ell, ella, vostè va aporugar
nosaltres vam (vàrem) aporugar
vosaltres, vós vau (vàreu) aporugar
ells, elles, vostès van (varen) aporugar
Passat anterior
jo haguí aporugat
tu hagueres aporugat
ell, ella, vostè hagué aporugat
nosaltres haguérem aporugat
vosaltres, vós haguéreu aporugat
ells, elles, vostès hagueren aporugat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver aporugat
tu vas haver aporugat
ell, ella, vostè va haver aporugat
nosaltres vam haver aporugat
vosaltres, vós vau haver aporugat
ells, elles, vostès van haver aporugat
Futur
jo aporugaré
tu aporugaràs
ell, ella, vostè aporugarà
nosaltres aporugarem
vosaltres, vós aporugareu
ells, elles, vostès aporugaran
Futur perfet
jo hauré aporugat
tu hauràs aporugat
ell, ella, vostè haurà aporugat
nosaltres haurem aporugat
vosaltres, vós haureu aporugat
ells, elles, vostès hauran aporugat
Condicional
jo aporugaria
tu aporugaries
ell, ella, vostè aporugaria
nosaltres aporugaríem
vosaltres, vós aporugaríeu
ells, elles, vostès aporugarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) aporugat
tu hauries (hagueres) aporugat
ell, ella, vostè hauria (haguera) aporugat
nosaltres hauríem (haguérem) aporugat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) aporugat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) aporugat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

aporugar

Mode subjuntiu

Present
jo aporugui, aporugue (val.)
tu aporuguis, aporugues (val.)
ell, ella, vostè aporugui, aporugue (val.)
nosaltres aporuguem
vosaltres, vós aporugueu
ells, elles, vostès aporuguin, aporuguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) aporugat
tu hagis (hages) aporugat
ell, ella, vostè hagi (haja) aporugat
nosaltres hàgim (hàgem) aporugat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) aporugat
ells, elles, vostès hagin (hagen) aporugat
Imperfet
jo aporugués, aporugara (val.), aporugàs (val., bal.)
tu aporuguessis, aporugares (val.), aporugassis (bal.), aporuguesses, aporugasses (val., bal.)
ell, ella, vostè aporugués, aporugara (val.), aporugàs (val., bal.)
nosaltres aporuguéssim, aporugàrem (val.), aporugàssim (bal.), aporuguéssem, aporugàssem (val., bal.)
vosaltres, vós aporuguéssiu, aporugàreu (val.), aporugàssiu (bal.), aporuguésseu, aporugàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès aporuguessin, aporugaren (val.), aporugassin (bal.), aporuguessen, aporugassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) aporugat
tu haguessis (hagueres) aporugat
ell, ella, vostè hagués (haguera) aporugat
nosaltres haguéssim (haguérem) aporugat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) aporugat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) aporugat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

aporugar

Mode imperatiu

Present
tu aporuga
ell, ella, vostè aporugui, aporugue (val.)
nosaltres aporuguem
vosaltres, vós aporugueu, aporugau (bal.)
ells, elles, vostès aporuguin, aporuguen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

aporugar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu aporugar
Infinitiu compost haver aporugat
Gerundi aporugant
Gerundi compost havent aporugat
Participi aporugat, aporugada, aporugats, aporugades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

aporugar

  1. esporuguir

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.