Conjugació del verb «aplomar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

aplomar

Mode indicatiu

Present
jo aplomo (cent.), aplome (val.), aplom (bal.)
tu aplomes
ell, ella, vostè aploma
nosaltres aplomem, aplomam (bal.)
vosaltres, vós aplomeu, aplomau (bal.)
ells, elles, vostès aplomen
Perfet
jo he aplomat
tu has aplomat
ell, ella, vostè ha aplomat
nosaltres hem aplomat
vosaltres, vós heu aplomat
ells, elles, vostès han aplomat
Imperfet
jo aplomava
tu aplomaves
ell, ella, vostè aplomava
nosaltres aplomàvem
vosaltres, vós aplomàveu
ells, elles, vostès aplomaven
Plusquamperfet
jo havia aplomat
tu havies aplomat
ell, ella, vostè havia aplomat
nosaltres havíem aplomat
vosaltres, vós havíeu aplomat
ells, elles, vostès havien aplomat
Passat simple
jo aplomí
tu aplomares
ell, ella, vostè aplomà
nosaltres aplomàrem
vosaltres, vós aplomàreu
ells, elles, vostès aplomaren
Passat perifràstic
jo vaig aplomar
tu vas (vares) aplomar
ell, ella, vostè va aplomar
nosaltres vam (vàrem) aplomar
vosaltres, vós vau (vàreu) aplomar
ells, elles, vostès van (varen) aplomar
Passat anterior
jo haguí aplomat
tu hagueres aplomat
ell, ella, vostè hagué aplomat
nosaltres haguérem aplomat
vosaltres, vós haguéreu aplomat
ells, elles, vostès hagueren aplomat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver aplomat
tu vas haver aplomat
ell, ella, vostè va haver aplomat
nosaltres vam haver aplomat
vosaltres, vós vau haver aplomat
ells, elles, vostès van haver aplomat
Futur
jo aplomaré
tu aplomaràs
ell, ella, vostè aplomarà
nosaltres aplomarem
vosaltres, vós aplomareu
ells, elles, vostès aplomaran
Futur perfet
jo hauré aplomat
tu hauràs aplomat
ell, ella, vostè haurà aplomat
nosaltres haurem aplomat
vosaltres, vós haureu aplomat
ells, elles, vostès hauran aplomat
Condicional
jo aplomaria
tu aplomaries
ell, ella, vostè aplomaria
nosaltres aplomaríem
vosaltres, vós aplomaríeu
ells, elles, vostès aplomarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) aplomat
tu hauries (hagueres) aplomat
ell, ella, vostè hauria (haguera) aplomat
nosaltres hauríem (haguérem) aplomat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) aplomat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) aplomat

aplomar

Mode subjuntiu

Present
jo aplomi, aplome (val.)
tu aplomis, aplomes (val.)
ell, ella, vostè aplomi, aplome (val.)
nosaltres aplomem
vosaltres, vós aplomeu
ells, elles, vostès aplomin, aplomen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) aplomat
tu hagis (hages) aplomat
ell, ella, vostè hagi (haja) aplomat
nosaltres hàgim (hàgem) aplomat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) aplomat
ells, elles, vostès hagin (hagen) aplomat
Imperfet
jo aplomés, aplomara (val.), aplomàs (val., bal.)
tu aplomessis, aplomares (val.), aplomassis (bal.), aplomesses, aplomasses (val., bal.)
ell, ella, vostè aplomés, aplomara (val.), aplomàs (val., bal.)
nosaltres aploméssim, aplomàrem (val.), aplomàssim (bal.), aploméssem, aplomàssem (val., bal.)
vosaltres, vós aploméssiu, aplomàreu (val.), aplomàssiu (bal.), aplomésseu, aplomàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès aplomessin, aplomaren (val.), aplomassin (bal.), aplomessen, aplomassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) aplomat
tu haguessis (hagueres) aplomat
ell, ella, vostè hagués (haguera) aplomat
nosaltres haguéssim (haguérem) aplomat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) aplomat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) aplomat

aplomar

Imperatiu

Present
tu aploma
ell, ella, vostè aplomi, aplome (val.)
nosaltres aplomem
vosaltres, vós aplomeu, aplomau (bal.)
ells, elles, vostès aplomin, aplomen (val.)

aplomar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu aplomar
Infinitiu compost haver aplomat
Gerundi aplomant
Gerundi compost havent aplomat
Participi aplomat, aplomada, aplomats, aplomades