Conjugació del verb «aplanar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

aplanar

Mode indicatiu

Present
jo aplano (cent.), aplane (val.), aplan (bal.)
tu aplanes
ell, ella, vostè aplana
nosaltres aplanem, aplanam (bal.)
vosaltres, vós aplaneu, aplanau (bal.)
ells, elles, vostès aplanen
Perfet
jo he aplanat
tu has aplanat
ell, ella, vostè ha aplanat
nosaltres hem aplanat
vosaltres, vós heu aplanat
ells, elles, vostès han aplanat
Imperfet
jo aplanava
tu aplanaves
ell, ella, vostè aplanava
nosaltres aplanàvem
vosaltres, vós aplanàveu
ells, elles, vostès aplanaven
Plusquamperfet
jo havia aplanat
tu havies aplanat
ell, ella, vostè havia aplanat
nosaltres havíem aplanat
vosaltres, vós havíeu aplanat
ells, elles, vostès havien aplanat
Passat simple
jo aplaní
tu aplanares
ell, ella, vostè aplanà
nosaltres aplanàrem
vosaltres, vós aplanàreu
ells, elles, vostès aplanaren
Passat perifràstic
jo vaig aplanar
tu vas (vares) aplanar
ell, ella, vostè va aplanar
nosaltres vam (vàrem) aplanar
vosaltres, vós vau (vàreu) aplanar
ells, elles, vostès van (varen) aplanar
Passat anterior
jo haguí aplanat
tu hagueres aplanat
ell, ella, vostè hagué aplanat
nosaltres haguérem aplanat
vosaltres, vós haguéreu aplanat
ells, elles, vostès hagueren aplanat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver aplanat
tu vas haver aplanat
ell, ella, vostè va haver aplanat
nosaltres vam haver aplanat
vosaltres, vós vau haver aplanat
ells, elles, vostès van haver aplanat
Futur
jo aplanaré
tu aplanaràs
ell, ella, vostè aplanarà
nosaltres aplanarem
vosaltres, vós aplanareu
ells, elles, vostès aplanaran
Futur perfet
jo hauré aplanat
tu hauràs aplanat
ell, ella, vostè haurà aplanat
nosaltres haurem aplanat
vosaltres, vós haureu aplanat
ells, elles, vostès hauran aplanat
Condicional
jo aplanaria
tu aplanaries
ell, ella, vostè aplanaria
nosaltres aplanaríem
vosaltres, vós aplanaríeu
ells, elles, vostès aplanarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) aplanat
tu hauries (hagueres) aplanat
ell, ella, vostè hauria (haguera) aplanat
nosaltres hauríem (haguérem) aplanat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) aplanat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) aplanat

aplanar

Mode subjuntiu

Present
jo aplani, aplane (val.)
tu aplanis, aplanes (val.)
ell, ella, vostè aplani, aplane (val.)
nosaltres aplanem
vosaltres, vós aplaneu
ells, elles, vostès aplanin, aplanen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) aplanat
tu hagis (hages) aplanat
ell, ella, vostè hagi (haja) aplanat
nosaltres hàgim (hàgem) aplanat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) aplanat
ells, elles, vostès hagin (hagen) aplanat
Imperfet
jo aplanés, aplanara (val.), aplanàs (val., bal.)
tu aplanessis, aplanares (val.), aplanassis (bal.), aplanesses, aplanasses (val., bal.)
ell, ella, vostè aplanés, aplanara (val.), aplanàs (val., bal.)
nosaltres aplanéssim, aplanàrem (val.), aplanàssim (bal.), aplanéssem, aplanàssem (val., bal.)
vosaltres, vós aplanéssiu, aplanàreu (val.), aplanàssiu (bal.), aplanésseu, aplanàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès aplanessin, aplanaren (val.), aplanassin (bal.), aplanessen, aplanassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) aplanat
tu haguessis (hagueres) aplanat
ell, ella, vostè hagués (haguera) aplanat
nosaltres haguéssim (haguérem) aplanat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) aplanat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) aplanat

aplanar

Imperatiu

Present
tu aplana
ell, ella, vostè aplani, aplane (val.)
nosaltres aplanem
vosaltres, vós aplaneu, aplanau (bal.)
ells, elles, vostès aplanin, aplanen (val.)

aplanar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu aplanar
Infinitiu compost haver aplanat
Gerundi aplanant
Gerundi compost havent aplanat
Participi aplanat, aplanada, aplanats, aplanades