Conjugació en català del verb «aparentar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

aparentar

Mode indicatiu

Present
jo aparento (cent.), aparente (val.), aparent (bal.)
tu aparentes
ell, ella, vostè aparenta
nosaltres aparentem, aparentam (bal.)
vosaltres, vós aparenteu, aparentau (bal.)
ells, elles, vostès aparenten
Perfet
jo he aparentat
tu has aparentat
ell, ella, vostè ha aparentat
nosaltres hem aparentat
vosaltres, vós heu aparentat
ells, elles, vostès han aparentat
Imperfet
jo aparentava
tu aparentaves
ell, ella, vostè aparentava
nosaltres aparentàvem
vosaltres, vós aparentàveu
ells, elles, vostès aparentaven
Plusquamperfet
jo havia aparentat
tu havies aparentat
ell, ella, vostè havia aparentat
nosaltres havíem aparentat
vosaltres, vós havíeu aparentat
ells, elles, vostès havien aparentat
Passat simple
jo aparentí
tu aparentares
ell, ella, vostè aparentà
nosaltres aparentàrem
vosaltres, vós aparentàreu
ells, elles, vostès aparentaren
Passat perifràstic
jo vaig aparentar
tu vas (vares) aparentar
ell, ella, vostè va aparentar
nosaltres vam (vàrem) aparentar
vosaltres, vós vau (vàreu) aparentar
ells, elles, vostès van (varen) aparentar
Passat anterior
jo haguí aparentat
tu hagueres aparentat
ell, ella, vostè hagué aparentat
nosaltres haguérem aparentat
vosaltres, vós haguéreu aparentat
ells, elles, vostès hagueren aparentat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver aparentat
tu vas haver aparentat
ell, ella, vostè va haver aparentat
nosaltres vam haver aparentat
vosaltres, vós vau haver aparentat
ells, elles, vostès van haver aparentat
Futur
jo aparentaré
tu aparentaràs
ell, ella, vostè aparentarà
nosaltres aparentarem
vosaltres, vós aparentareu
ells, elles, vostès aparentaran
Futur perfet
jo hauré aparentat
tu hauràs aparentat
ell, ella, vostè haurà aparentat
nosaltres haurem aparentat
vosaltres, vós haureu aparentat
ells, elles, vostès hauran aparentat
Condicional
jo aparentaria
tu aparentaries
ell, ella, vostè aparentaria
nosaltres aparentaríem
vosaltres, vós aparentaríeu
ells, elles, vostès aparentarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) aparentat
tu hauries (hagueres) aparentat
ell, ella, vostè hauria (haguera) aparentat
nosaltres hauríem (haguérem) aparentat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) aparentat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) aparentat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

aparentar

Mode subjuntiu

Present
jo aparenti, aparente (val.)
tu aparentis, aparentes (val.)
ell, ella, vostè aparenti, aparente (val.)
nosaltres aparentem
vosaltres, vós aparenteu
ells, elles, vostès aparentin, aparenten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) aparentat
tu hagis (hages) aparentat
ell, ella, vostè hagi (haja) aparentat
nosaltres hàgim (hàgem) aparentat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) aparentat
ells, elles, vostès hagin (hagen) aparentat
Imperfet
jo aparentés, aparentara (val.), aparentàs (val., bal.)
tu aparentessis, aparentares (val.), aparentassis (bal.), aparentesses, aparentasses (val., bal.)
ell, ella, vostè aparentés, aparentara (val.), aparentàs (val., bal.)
nosaltres aparentéssim, aparentàrem (val.), aparentàssim (bal.), aparentéssem, aparentàssem (val., bal.)
vosaltres, vós aparentéssiu, aparentàreu (val.), aparentàssiu (bal.), aparentésseu, aparentàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès aparentessin, aparentaren (val.), aparentassin (bal.), aparentessen, aparentassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) aparentat
tu haguessis (hagueres) aparentat
ell, ella, vostè hagués (haguera) aparentat
nosaltres haguéssim (haguérem) aparentat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) aparentat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) aparentat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

aparentar

Mode imperatiu

Present
tu aparenta
ell, ella, vostè aparenti, aparente (val.)
nosaltres aparentem
vosaltres, vós aparenteu, aparentau (bal.)
ells, elles, vostès aparentin, aparenten (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

aparentar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu aparentar
Infinitiu compost haver aparentat
Gerundi aparentant
Gerundi compost havent aparentat
Participi aparentat, aparentada, aparentats, aparentades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

aparentar

  1. Donar a entendre el que no és.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.