Conjugació en català del verb «anomenar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

anomenar

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició

Mode indicatiu

Present
anomeno (cent.), anomene (val.), anomèn (bal.)
anomenes
anomena
anomenem, anomenam (bal.)
anomeneu, anomenau (bal.)
anomenen
Perfet
he anomenat
has anomenat
ha anomenat
hem anomenat
heu anomenat
han anomenat
Imperfet
anomenava
anomenaves
anomenava
anomenàvem
anomenàveu
anomenaven
Plusquamperfet
havia anomenat
havies anomenat
havia anomenat
havíem anomenat
havíeu anomenat
havien anomenat
Passat simple
anomení
anomenares
anomenà
anomenàrem
anomenàreu
anomenaren
Passat perifràstic
vaig anomenar
vas (vares) anomenar
va anomenar
vam (vàrem) anomenar
vau (vàreu) anomenar
van (varen) anomenar
Passat anterior
haguí anomenat
hagueres anomenat
hagué anomenat
haguérem anomenat
haguéreu anomenat
hagueren anomenat
Passat anterior perifràstic
vaig haver anomenat
vas haver anomenat
va haver anomenat
vam haver anomenat
vau haver anomenat
van haver anomenat
Futur
anomenaré
anomenaràs
anomenarà
anomenarem
anomenareu
anomenaran
Futur perfet
hauré anomenat
hauràs anomenat
haurà anomenat
haurem anomenat
haureu anomenat
hauran anomenat
Condicional
anomenaria
anomenaries
anomenaria
anomenaríem
anomenaríeu
anomenarien
Condicional perfet
hauria (haguera) anomenat
hauries (hagueres) anomenat
hauria (haguera) anomenat
hauríem (haguérem) anomenat
hauríeu (haguéreu) anomenat
haurien (hagueren) anomenat

Tornar a l'índex

Mode subjuntiu

Present
anomeni, anomene (val.)
anomenis, anomenes (val.)
anomeni, anomene (val.)
anomenem
anomeneu
anomenin, anomenen (val.)
Perfet
hagi (haja) anomenat
hagis (hages) anomenat
hagi (haja) anomenat
hàgim (hàgem) anomenat
hàgiu (hàgeu) anomenat
hagin (hagen) anomenat
Imperfet
anomenés, anomenara (val.), anomenàs (val., bal.)
anomenessis, anomenares (val.), anomenassis (bal.), anomenesses, anomenasses (val., bal.)
anomenés, anomenara (val.), anomenàs (val., bal.)
anomenéssim, anomenàrem (val.), anomenàssim (bal.), anomenéssem, anomenàssem (val., bal.)
anomenéssiu, anomenàreu (val.), anomenàssiu (bal.), anomenésseu, anomenàsseu (val., bal.)
anomenessin, anomenaren (val.), anomenassin (bal.), anomenessen, anomenassen (val., bal.)
Plusquamperfet
hagués (haguera) anomenat
haguessis (hagueres) anomenat
hagués (haguera) anomenat
haguéssim (haguérem) anomenat
haguéssiu (haguéreu) anomenat
haguessin (hagueren) anomenat

Tornar a l'índex

Mode imperatiu

Present
anomena
anomeni, anomene (val.)
anomenem
anomeneu, anomenau (bal.)
anomenin, anomenen (val.)

Tornar a l'índex

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu anomenar
Infinitiu compost haver anomenat
Gerundi anomenant
Gerundi compost havent anomenat
Participi anomenat , anomenada , anomenats , anomenades

Tornar a l'índex

Definició

  1. Posar nom.
  2. Designar a alguna persona o cosa pel seu nom.
  3. Dir-se o tenir nom.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Tornar a l'índex

Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.