amonestar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| amonesto (cent.), amoneste (val.), amonest (bal.) |
| amonestes |
| amonesta |
| amonestem, amonestam (bal.) |
| amonesteu, amonestau (bal.) |
| amonesten |
Perfet
| he amonestat |
| has amonestat |
| ha amonestat |
| hem amonestat |
| heu amonestat |
| han amonestat |
Imperfet
| amonestava |
| amonestaves |
| amonestava |
| amonestàvem |
| amonestàveu |
| amonestaven |
Plusquamperfet
| havia amonestat |
| havies amonestat |
| havia amonestat |
| havíem amonestat |
| havíeu amonestat |
| havien amonestat |
Passat simple
| amonestí |
| amonestares |
| amonestà |
| amonestàrem |
| amonestàreu |
| amonestaren |
Passat perifràstic
| vaig amonestar |
| vas (vares) amonestar |
| va amonestar |
| vam (vàrem) amonestar |
| vau (vàreu) amonestar |
| van (varen) amonestar |
Passat anterior
| haguí amonestat |
| hagueres amonestat |
| hagué amonestat |
| haguérem amonestat |
| haguéreu amonestat |
| hagueren amonestat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver amonestat |
| vas haver amonestat |
| va haver amonestat |
| vam haver amonestat |
| vau haver amonestat |
| van haver amonestat |
Futur
| amonestaré |
| amonestaràs |
| amonestarà |
| amonestarem |
| amonestareu |
| amonestaran |
Futur perfet
| hauré amonestat |
| hauràs amonestat |
| haurà amonestat |
| haurem amonestat |
| haureu amonestat |
| hauran amonestat |
Condicional
| amonestaria |
| amonestaries |
| amonestaria |
| amonestaríem |
| amonestaríeu |
| amonestarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) amonestat |
| hauries (hagueres) amonestat |
| hauria (haguera) amonestat |
| hauríem (haguérem) amonestat |
| hauríeu (haguéreu) amonestat |
| haurien (hagueren) amonestat |
Mode subjuntiu
Present
| amonesti, amoneste (val.) |
| amonestis, amonestes (val.) |
| amonesti, amoneste (val.) |
| amonestem |
| amonesteu |
| amonestin, amonesten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) amonestat |
| hagis (hages) amonestat |
| hagi (haja) amonestat |
| hàgim (hàgem) amonestat |
| hàgiu (hàgeu) amonestat |
| hagin (hagen) amonestat |
Imperfet
| amonestés, amonestara (val.), amonestàs (val., bal.) |
| amonestessis, amonestares (val.), amonestassis (bal.), amonestesses, amonestasses (val., bal.) |
| amonestés, amonestara (val.), amonestàs (val., bal.) |
| amonestéssim, amonestàrem (val.), amonestàssim (bal.), amonestéssem, amonestàssem (val., bal.) |
| amonestéssiu, amonestàreu (val.), amonestàssiu (bal.), amonestésseu, amonestàsseu (val., bal.) |
| amonestessin, amonestaren (val.), amonestassin (bal.), amonestessen, amonestassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) amonestat |
| haguessis (hagueres) amonestat |
| hagués (haguera) amonestat |
| haguéssim (haguérem) amonestat |
| haguéssiu (haguéreu) amonestat |
| haguessin (hagueren) amonestat |
Mode imperatiu
Present
| amonesta |
| amonesti, amoneste (val.) |
| amonestem |
| amonesteu, amonestau (bal.) |
| amonestin, amonesten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | amonestar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver amonestat |
| Gerundi | amonestant |
| Gerundi compost | havent amonestat |
| Participi | amonestat , amonestada , amonestats , amonestades |
Definició
- Prevenir, advertir a algú que corregeixi una conducta.
- Publicar en l'església les persones que volen contraure matrimoni o ordenar-se.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017