Conjugació del verb «amonedar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

amonedar

Mode indicatiu

Present
jo amonedo (cent.), amonede (val.), amoned (bal.)
tu amonedes
ell, ella, vostè amoneda
nosaltres amonedem, amonedam (bal.)
vosaltres, vós amonedeu, amonedau (bal.)
ells, elles, vostès amoneden
Perfet
jo he amonedat
tu has amonedat
ell, ella, vostè ha amonedat
nosaltres hem amonedat
vosaltres, vós heu amonedat
ells, elles, vostès han amonedat
Imperfet
jo amonedava
tu amonedaves
ell, ella, vostè amonedava
nosaltres amonedàvem
vosaltres, vós amonedàveu
ells, elles, vostès amonedaven
Plusquamperfet
jo havia amonedat
tu havies amonedat
ell, ella, vostè havia amonedat
nosaltres havíem amonedat
vosaltres, vós havíeu amonedat
ells, elles, vostès havien amonedat
Passat simple
jo amonedí
tu amonedares
ell, ella, vostè amonedà
nosaltres amonedàrem
vosaltres, vós amonedàreu
ells, elles, vostès amonedaren
Passat perifràstic
jo vaig amonedar
tu vas (vares) amonedar
ell, ella, vostè va amonedar
nosaltres vam (vàrem) amonedar
vosaltres, vós vau (vàreu) amonedar
ells, elles, vostès van (varen) amonedar
Passat anterior
jo haguí amonedat
tu hagueres amonedat
ell, ella, vostè hagué amonedat
nosaltres haguérem amonedat
vosaltres, vós haguéreu amonedat
ells, elles, vostès hagueren amonedat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver amonedat
tu vas haver amonedat
ell, ella, vostè va haver amonedat
nosaltres vam haver amonedat
vosaltres, vós vau haver amonedat
ells, elles, vostès van haver amonedat
Futur
jo amonedaré
tu amonedaràs
ell, ella, vostè amonedarà
nosaltres amonedarem
vosaltres, vós amonedareu
ells, elles, vostès amonedaran
Futur perfet
jo hauré amonedat
tu hauràs amonedat
ell, ella, vostè haurà amonedat
nosaltres haurem amonedat
vosaltres, vós haureu amonedat
ells, elles, vostès hauran amonedat
Condicional
jo amonedaria
tu amonedaries
ell, ella, vostè amonedaria
nosaltres amonedaríem
vosaltres, vós amonedaríeu
ells, elles, vostès amonedarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) amonedat
tu hauries (hagueres) amonedat
ell, ella, vostè hauria (haguera) amonedat
nosaltres hauríem (haguérem) amonedat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) amonedat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) amonedat

amonedar

Mode subjuntiu

Present
jo amonedi, amonede (val.)
tu amonedis, amonedes (val.)
ell, ella, vostè amonedi, amonede (val.)
nosaltres amonedem
vosaltres, vós amonedeu
ells, elles, vostès amonedin, amoneden (val.)
Perfet
jo hagi (haja) amonedat
tu hagis (hages) amonedat
ell, ella, vostè hagi (haja) amonedat
nosaltres hàgim (hàgem) amonedat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) amonedat
ells, elles, vostès hagin (hagen) amonedat
Imperfet
jo amonedés, amonedara (val.), amonedàs (val., bal.)
tu amonedessis, amonedares (val.), amonedassis (bal.), amonedesses, amonedasses (val., bal.)
ell, ella, vostè amonedés, amonedara (val.), amonedàs (val., bal.)
nosaltres amonedéssim, amonedàrem (val.), amonedàssim (bal.), amonedéssem, amonedàssem (val., bal.)
vosaltres, vós amonedéssiu, amonedàreu (val.), amonedàssiu (bal.), amonedésseu, amonedàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès amonedessin, amonedaren (val.), amonedassin (bal.), amonedessen, amonedassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) amonedat
tu haguessis (hagueres) amonedat
ell, ella, vostè hagués (haguera) amonedat
nosaltres haguéssim (haguérem) amonedat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) amonedat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) amonedat

amonedar

Imperatiu

Present
tu amoneda
ell, ella, vostè amonedi, amonede (val.)
nosaltres amonedem
vosaltres, vós amonedeu, amonedau (bal.)
ells, elles, vostès amonedin, amoneden (val.)

amonedar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu amonedar
Infinitiu compost haver amonedat
Gerundi amonedant
Gerundi compost havent amonedat
Participi amonedat, amonedada, amonedats, amonedades