Conjugació del verb «almoinar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

almoinar

Mode indicatiu

Present
jo almoino (cent.), almoine (val.), almoín (bal.)
tu almoines
ell, ella, vostè almoina
nosaltres almoinem, almoinam (bal.)
vosaltres, vós almoineu, almoinau (bal.)
ells, elles, vostès almoinen
Perfet
jo he almoinat
tu has almoinat
ell, ella, vostè ha almoinat
nosaltres hem almoinat
vosaltres, vós heu almoinat
ells, elles, vostès han almoinat
Imperfet
jo almoinava
tu almoinaves
ell, ella, vostè almoinava
nosaltres almoinàvem
vosaltres, vós almoinàveu
ells, elles, vostès almoinaven
Plusquamperfet
jo havia almoinat
tu havies almoinat
ell, ella, vostè havia almoinat
nosaltres havíem almoinat
vosaltres, vós havíeu almoinat
ells, elles, vostès havien almoinat
Passat simple
jo almoiní
tu almoinares
ell, ella, vostè almoinà
nosaltres almoinàrem
vosaltres, vós almoinàreu
ells, elles, vostès almoinaren
Passat perifràstic
jo vaig almoinar
tu vas (vares) almoinar
ell, ella, vostè va almoinar
nosaltres vam (vàrem) almoinar
vosaltres, vós vau (vàreu) almoinar
ells, elles, vostès van (varen) almoinar
Passat anterior
jo haguí almoinat
tu hagueres almoinat
ell, ella, vostè hagué almoinat
nosaltres haguérem almoinat
vosaltres, vós haguéreu almoinat
ells, elles, vostès hagueren almoinat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver almoinat
tu vas haver almoinat
ell, ella, vostè va haver almoinat
nosaltres vam haver almoinat
vosaltres, vós vau haver almoinat
ells, elles, vostès van haver almoinat
Futur
jo almoinaré
tu almoinaràs
ell, ella, vostè almoinarà
nosaltres almoinarem
vosaltres, vós almoinareu
ells, elles, vostès almoinaran
Futur perfet
jo hauré almoinat
tu hauràs almoinat
ell, ella, vostè haurà almoinat
nosaltres haurem almoinat
vosaltres, vós haureu almoinat
ells, elles, vostès hauran almoinat
Condicional
jo almoinaria
tu almoinaries
ell, ella, vostè almoinaria
nosaltres almoinaríem
vosaltres, vós almoinaríeu
ells, elles, vostès almoinarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) almoinat
tu hauries (hagueres) almoinat
ell, ella, vostè hauria (haguera) almoinat
nosaltres hauríem (haguérem) almoinat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) almoinat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) almoinat

almoinar

Mode subjuntiu

Present
jo almoini, almoine (val.)
tu almoinis, almoines (val.)
ell, ella, vostè almoini, almoine (val.)
nosaltres almoinem
vosaltres, vós almoineu
ells, elles, vostès almoinin, almoinen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) almoinat
tu hagis (hages) almoinat
ell, ella, vostè hagi (haja) almoinat
nosaltres hàgim (hàgem) almoinat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) almoinat
ells, elles, vostès hagin (hagen) almoinat
Imperfet
jo almoinés, almoinara (val.), almoinàs (val., bal.)
tu almoinessis, almoinares (val.), almoinassis (bal.), almoinesses, almoinasses (val., bal.)
ell, ella, vostè almoinés, almoinara (val.), almoinàs (val., bal.)
nosaltres almoinéssim, almoinàrem (val.), almoinàssim (bal.), almoinéssem, almoinàssem (val., bal.)
vosaltres, vós almoinéssiu, almoinàreu (val.), almoinàssiu (bal.), almoinésseu, almoinàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès almoinessin, almoinaren (val.), almoinassin (bal.), almoinessen, almoinassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) almoinat
tu haguessis (hagueres) almoinat
ell, ella, vostè hagués (haguera) almoinat
nosaltres haguéssim (haguérem) almoinat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) almoinat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) almoinat

almoinar

Imperatiu

Present
tu almoina
ell, ella, vostè almoini, almoine (val.)
nosaltres almoinem
vosaltres, vós almoineu, almoinau (bal.)
ells, elles, vostès almoinin, almoinen (val.)

almoinar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu almoinar
Infinitiu compost haver almoinat
Gerundi almoinant
Gerundi compost havent almoinat
Participi almoinat, almoinada, almoinats, almoinades