Conjugació del verb «alentir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

alentir

Mode indicatiu

Present
jo alenteixo (cent.), alentesc (val., bal.), alentisc (val.)
tu alenteixes, alentixes (val.)
ell, ella, vostè alenteix, alentix (val.)
nosaltres alentim
vosaltres, vós alentiu
ells, elles, vostès alenteixen, alentixen (val.)
Perfet
jo he alentit
tu has alentit
ell, ella, vostè ha alentit
nosaltres hem alentit
vosaltres, vós heu alentit
ells, elles, vostès han alentit
Imperfet
jo alentia
tu alenties
ell, ella, vostè alentia
nosaltres alentíem
vosaltres, vós alentíeu
ells, elles, vostès alentien
Plusquamperfet
jo havia alentit
tu havies alentit
ell, ella, vostè havia alentit
nosaltres havíem alentit
vosaltres, vós havíeu alentit
ells, elles, vostès havien alentit
Passat simple
jo alentí
tu alentires
ell, ella, vostè alentí
nosaltres alentírem
vosaltres, vós alentíreu
ells, elles, vostès alentiren
Passat perifràstic
jo vaig alentir
tu vas (vares) alentir
ell, ella, vostè va alentir
nosaltres vam (vàrem) alentir
vosaltres, vós vau (vàreu) alentir
ells, elles, vostès van (varen) alentir
Passat anterior
jo haguí alentit
tu hagueres alentit
ell, ella, vostè hagué alentit
nosaltres haguérem alentit
vosaltres, vós haguéreu alentit
ells, elles, vostès hagueren alentit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver alentit
tu vas haver alentit
ell, ella, vostè va haver alentit
nosaltres vam haver alentit
vosaltres, vós vau haver alentit
ells, elles, vostès van haver alentit
Futur
jo alentiré
tu alentiràs
ell, ella, vostè alentirà
nosaltres alentirem
vosaltres, vós alentireu
ells, elles, vostès alentiran
Futur perfet
jo hauré alentit
tu hauràs alentit
ell, ella, vostè haurà alentit
nosaltres haurem alentit
vosaltres, vós haureu alentit
ells, elles, vostès hauran alentit
Condicional
jo alentiria
tu alentiries
ell, ella, vostè alentiria
nosaltres alentiríem
vosaltres, vós alentiríeu
ells, elles, vostès alentirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) alentit
tu hauries (hagueres) alentit
ell, ella, vostè hauria (haguera) alentit
nosaltres hauríem (haguérem) alentit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) alentit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) alentit

alentir

Mode subjuntiu

Present
jo alenteixi, alentesca / alentisca (val.), alentesqui (bal.)
tu alenteixis, alentesques / alentisques (val.), alentesquis (bal.)
ell, ella, vostè alenteixi, alentesca / alentisca (val.), alentesqui (bal.)
nosaltres alentim, alentiguem (bal.)
vosaltres, vós alentiu, alentigueu (bal.)
ells, elles, vostès alenteixin, alentesquen / alentisquen (val.), alentesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) alentit
tu hagis (hages) alentit
ell, ella, vostè hagi (haja) alentit
nosaltres hàgim (hàgem) alentit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) alentit
ells, elles, vostès hagin (hagen) alentit
Imperfet
jo alentís, alentira (val.)
tu alentissis, alentires (val.), alentisses
ell, ella, vostè alentís, alentira (val.)
nosaltres alentíssim, alentírem (val.), alentíssem
vosaltres, vós alentíssiu, alentíreu (val.), alentísseu
ells, elles, vostès alentissin, alentiren (val.), alentissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) alentit
tu haguessis (hagueres) alentit
ell, ella, vostè hagués (haguera) alentit
nosaltres haguéssim (haguérem) alentit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) alentit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) alentit

alentir

Imperatiu

Present
tu alenteix, alentix (val.)
ell, ella, vostè alenteixi, alentesca / alentisca (val.), alentesqui (bal.)
nosaltres alentim, alentiguem (bal.)
vosaltres, vós alentiu
ells, elles, vostès alenteixin, alentesquen / alentisquen (val.), alentesquin (bal.)

alentir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu alentir
Infinitiu compost haver alentit
Gerundi alentint
Gerundi compost havent alentit
Participi alentit, alentida, alentits, alentides