Conjugació del verb «afonar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

afonar

Mode indicatiu

Present
jo afono (cent.), afone (val.), afon (bal.)
tu afones
ell, ella, vostè afona
nosaltres afonem, afonam (bal.)
vosaltres, vós afoneu, afonau (bal.)
ells, elles, vostès afonen
Perfet
jo he afonat
tu has afonat
ell, ella, vostè ha afonat
nosaltres hem afonat
vosaltres, vós heu afonat
ells, elles, vostès han afonat
Imperfet
jo afonava
tu afonaves
ell, ella, vostè afonava
nosaltres afonàvem
vosaltres, vós afonàveu
ells, elles, vostès afonaven
Plusquamperfet
jo havia afonat
tu havies afonat
ell, ella, vostè havia afonat
nosaltres havíem afonat
vosaltres, vós havíeu afonat
ells, elles, vostès havien afonat
Passat simple
jo afoní
tu afonares
ell, ella, vostè afonà
nosaltres afonàrem
vosaltres, vós afonàreu
ells, elles, vostès afonaren
Passat perifràstic
jo vaig afonar
tu vas (vares) afonar
ell, ella, vostè va afonar
nosaltres vam (vàrem) afonar
vosaltres, vós vau (vàreu) afonar
ells, elles, vostès van (varen) afonar
Passat anterior
jo haguí afonat
tu hagueres afonat
ell, ella, vostè hagué afonat
nosaltres haguérem afonat
vosaltres, vós haguéreu afonat
ells, elles, vostès hagueren afonat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver afonat
tu vas haver afonat
ell, ella, vostè va haver afonat
nosaltres vam haver afonat
vosaltres, vós vau haver afonat
ells, elles, vostès van haver afonat
Futur
jo afonaré
tu afonaràs
ell, ella, vostè afonarà
nosaltres afonarem
vosaltres, vós afonareu
ells, elles, vostès afonaran
Futur perfet
jo hauré afonat
tu hauràs afonat
ell, ella, vostè haurà afonat
nosaltres haurem afonat
vosaltres, vós haureu afonat
ells, elles, vostès hauran afonat
Condicional
jo afonaria
tu afonaries
ell, ella, vostè afonaria
nosaltres afonaríem
vosaltres, vós afonaríeu
ells, elles, vostès afonarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) afonat
tu hauries (hagueres) afonat
ell, ella, vostè hauria (haguera) afonat
nosaltres hauríem (haguérem) afonat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) afonat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) afonat

afonar

Mode subjuntiu

Present
jo afoni, afone (val.)
tu afonis, afones (val.)
ell, ella, vostè afoni, afone (val.)
nosaltres afonem
vosaltres, vós afoneu
ells, elles, vostès afonin, afonen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) afonat
tu hagis (hages) afonat
ell, ella, vostè hagi (haja) afonat
nosaltres hàgim (hàgem) afonat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) afonat
ells, elles, vostès hagin (hagen) afonat
Imperfet
jo afonés, afonara (val.), afonàs (val., bal.)
tu afonessis, afonares (val.), afonassis (bal.), afonesses, afonasses (val., bal.)
ell, ella, vostè afonés, afonara (val.), afonàs (val., bal.)
nosaltres afonéssim, afonàrem (val.), afonàssim (bal.), afonéssem, afonàssem (val., bal.)
vosaltres, vós afonéssiu, afonàreu (val.), afonàssiu (bal.), afonésseu, afonàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès afonessin, afonaren (val.), afonassin (bal.), afonessen, afonassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) afonat
tu haguessis (hagueres) afonat
ell, ella, vostè hagués (haguera) afonat
nosaltres haguéssim (haguérem) afonat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) afonat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) afonat

afonar

Imperatiu

Present
tu afona
ell, ella, vostè afoni, afone (val.)
nosaltres afonem
vosaltres, vós afoneu, afonau (bal.)
ells, elles, vostès afonin, afonen (val.)

afonar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu afonar
Infinitiu compost haver afonat
Gerundi afonant
Gerundi compost havent afonat
Participi afonat, afonada, afonats, afonades