Conjugació del verb «afligir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

afligir

Mode indicatiu

Present
jo afligeixo (cent.), afligesc (val., bal.), afligisc (val.)
tu afligeixes, afligixes (val.)
ell, ella, vostè afligeix, afligix (val.)
nosaltres afligim
vosaltres, vós afligiu
ells, elles, vostès afligeixen, afligixen (val.)
Perfet
jo he afligit
tu has afligit
ell, ella, vostè ha afligit
nosaltres hem afligit
vosaltres, vós heu afligit
ells, elles, vostès han afligit
Imperfet
jo afligia
tu afligies
ell, ella, vostè afligia
nosaltres afligíem
vosaltres, vós afligíeu
ells, elles, vostès afligien
Plusquamperfet
jo havia afligit
tu havies afligit
ell, ella, vostè havia afligit
nosaltres havíem afligit
vosaltres, vós havíeu afligit
ells, elles, vostès havien afligit
Passat simple
jo afligí
tu afligires
ell, ella, vostè afligí
nosaltres afligírem
vosaltres, vós afligíreu
ells, elles, vostès afligiren
Passat perifràstic
jo vaig afligir
tu vas (vares) afligir
ell, ella, vostè va afligir
nosaltres vam (vàrem) afligir
vosaltres, vós vau (vàreu) afligir
ells, elles, vostès van (varen) afligir
Passat anterior
jo haguí afligit
tu hagueres afligit
ell, ella, vostè hagué afligit
nosaltres haguérem afligit
vosaltres, vós haguéreu afligit
ells, elles, vostès hagueren afligit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver afligit
tu vas haver afligit
ell, ella, vostè va haver afligit
nosaltres vam haver afligit
vosaltres, vós vau haver afligit
ells, elles, vostès van haver afligit
Futur
jo afligiré
tu afligiràs
ell, ella, vostè afligirà
nosaltres afligirem
vosaltres, vós afligireu
ells, elles, vostès afligiran
Futur perfet
jo hauré afligit
tu hauràs afligit
ell, ella, vostè haurà afligit
nosaltres haurem afligit
vosaltres, vós haureu afligit
ells, elles, vostès hauran afligit
Condicional
jo afligiria
tu afligiries
ell, ella, vostè afligiria
nosaltres afligiríem
vosaltres, vós afligiríeu
ells, elles, vostès afligirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) afligit
tu hauries (hagueres) afligit
ell, ella, vostè hauria (haguera) afligit
nosaltres hauríem (haguérem) afligit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) afligit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) afligit

afligir

Mode subjuntiu

Present
jo afligeixi, afligesca / afligisca (val.), afligesqui (bal.)
tu afligeixis, afligesques / afligisques (val.), afligesquis (bal.)
ell, ella, vostè afligeixi, afligesca / afligisca (val.), afligesqui (bal.)
nosaltres afligim, afligiguem (bal.)
vosaltres, vós afligiu, afligigueu (bal.)
ells, elles, vostès afligeixin, afligesquen / afligisquen (val.), afligesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) afligit
tu hagis (hages) afligit
ell, ella, vostè hagi (haja) afligit
nosaltres hàgim (hàgem) afligit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) afligit
ells, elles, vostès hagin (hagen) afligit
Imperfet
jo afligís, afligira (val.)
tu afligissis, afligires (val.), afligisses
ell, ella, vostè afligís, afligira (val.)
nosaltres afligíssim, afligírem (val.), afligíssem
vosaltres, vós afligíssiu, afligíreu (val.), afligísseu
ells, elles, vostès afligissin, afligiren (val.), afligissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) afligit
tu haguessis (hagueres) afligit
ell, ella, vostè hagués (haguera) afligit
nosaltres haguéssim (haguérem) afligit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) afligit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) afligit

afligir

Imperatiu

Present
tu afligeix, afligix (val.)
ell, ella, vostè afligeixi, afligesca / afligisca (val.), afligesqui (bal.)
nosaltres afligim, afligiguem (bal.)
vosaltres, vós afligiu
ells, elles, vostès afligeixin, afligesquen / afligisquen (val.), afligesquin (bal.)

afligir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu afligir
Infinitiu compost haver afligit
Gerundi afligint
Gerundi compost havent afligit
Participi afligit, afligida, afligits, afligides