Conjugació del verb «afinar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

afinar

Mode indicatiu

Present
jo afino (cent.), afine (val.), afín (bal.)
tu afines
ell, ella, vostè afina
nosaltres afinem, afinam (bal.)
vosaltres, vós afineu, afinau (bal.)
ells, elles, vostès afinen
Perfet
jo he afinat
tu has afinat
ell, ella, vostè ha afinat
nosaltres hem afinat
vosaltres, vós heu afinat
ells, elles, vostès han afinat
Imperfet
jo afinava
tu afinaves
ell, ella, vostè afinava
nosaltres afinàvem
vosaltres, vós afinàveu
ells, elles, vostès afinaven
Plusquamperfet
jo havia afinat
tu havies afinat
ell, ella, vostè havia afinat
nosaltres havíem afinat
vosaltres, vós havíeu afinat
ells, elles, vostès havien afinat
Passat simple
jo afiní
tu afinares
ell, ella, vostè afinà
nosaltres afinàrem
vosaltres, vós afinàreu
ells, elles, vostès afinaren
Passat perifràstic
jo vaig afinar
tu vas (vares) afinar
ell, ella, vostè va afinar
nosaltres vam (vàrem) afinar
vosaltres, vós vau (vàreu) afinar
ells, elles, vostès van (varen) afinar
Passat anterior
jo haguí afinat
tu hagueres afinat
ell, ella, vostè hagué afinat
nosaltres haguérem afinat
vosaltres, vós haguéreu afinat
ells, elles, vostès hagueren afinat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver afinat
tu vas haver afinat
ell, ella, vostè va haver afinat
nosaltres vam haver afinat
vosaltres, vós vau haver afinat
ells, elles, vostès van haver afinat
Futur
jo afinaré
tu afinaràs
ell, ella, vostè afinarà
nosaltres afinarem
vosaltres, vós afinareu
ells, elles, vostès afinaran
Futur perfet
jo hauré afinat
tu hauràs afinat
ell, ella, vostè haurà afinat
nosaltres haurem afinat
vosaltres, vós haureu afinat
ells, elles, vostès hauran afinat
Condicional
jo afinaria
tu afinaries
ell, ella, vostè afinaria
nosaltres afinaríem
vosaltres, vós afinaríeu
ells, elles, vostès afinarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) afinat
tu hauries (hagueres) afinat
ell, ella, vostè hauria (haguera) afinat
nosaltres hauríem (haguérem) afinat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) afinat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) afinat

afinar

Mode subjuntiu

Present
jo afini, afine (val.)
tu afinis, afines (val.)
ell, ella, vostè afini, afine (val.)
nosaltres afinem
vosaltres, vós afineu
ells, elles, vostès afinin, afinen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) afinat
tu hagis (hages) afinat
ell, ella, vostè hagi (haja) afinat
nosaltres hàgim (hàgem) afinat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) afinat
ells, elles, vostès hagin (hagen) afinat
Imperfet
jo afinés, afinara (val.), afinàs (val., bal.)
tu afinessis, afinares (val.), afinassis (bal.), afinesses, afinasses (val., bal.)
ell, ella, vostè afinés, afinara (val.), afinàs (val., bal.)
nosaltres afinéssim, afinàrem (val.), afinàssim (bal.), afinéssem, afinàssem (val., bal.)
vosaltres, vós afinéssiu, afinàreu (val.), afinàssiu (bal.), afinésseu, afinàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès afinessin, afinaren (val.), afinassin (bal.), afinessen, afinassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) afinat
tu haguessis (hagueres) afinat
ell, ella, vostè hagués (haguera) afinat
nosaltres haguéssim (haguérem) afinat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) afinat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) afinat

afinar

Imperatiu

Present
tu afina
ell, ella, vostè afini, afine (val.)
nosaltres afinem
vosaltres, vós afineu, afinau (bal.)
ells, elles, vostès afinin, afinen (val.)

afinar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu afinar
Infinitiu compost haver afinat
Gerundi afinant
Gerundi compost havent afinat
Participi afinat, afinada, afinats, afinades