Conjugació en català del verb «afillar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

afillar

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició

Mode indicatiu

Present
afillo (cent.), afille (val.), afill (bal.)
afilles
afilla
afillem, afillam (bal.)
afilleu, afillau (bal.)
afillen
Perfet
he afillat
has afillat
ha afillat
hem afillat
heu afillat
han afillat
Imperfet
afillava
afillaves
afillava
afillàvem
afillàveu
afillaven
Plusquamperfet
havia afillat
havies afillat
havia afillat
havíem afillat
havíeu afillat
havien afillat
Passat simple
afillí
afillares
afillà
afillàrem
afillàreu
afillaren
Passat perifràstic
vaig afillar
vas (vares) afillar
va afillar
vam (vàrem) afillar
vau (vàreu) afillar
van (varen) afillar
Passat anterior
haguí afillat
hagueres afillat
hagué afillat
haguérem afillat
haguéreu afillat
hagueren afillat
Passat anterior perifràstic
vaig haver afillat
vas haver afillat
va haver afillat
vam haver afillat
vau haver afillat
van haver afillat
Futur
afillaré
afillaràs
afillarà
afillarem
afillareu
afillaran
Futur perfet
hauré afillat
hauràs afillat
haurà afillat
haurem afillat
haureu afillat
hauran afillat
Condicional
afillaria
afillaries
afillaria
afillaríem
afillaríeu
afillarien
Condicional perfet
hauria (haguera) afillat
hauries (hagueres) afillat
hauria (haguera) afillat
hauríem (haguérem) afillat
hauríeu (haguéreu) afillat
haurien (hagueren) afillat

Tornar a l'índex

Mode subjuntiu

Present
afilli, afille (val.)
afillis, afilles (val.)
afilli, afille (val.)
afillem
afilleu
afillin, afillen (val.)
Perfet
hagi (haja) afillat
hagis (hages) afillat
hagi (haja) afillat
hàgim (hàgem) afillat
hàgiu (hàgeu) afillat
hagin (hagen) afillat
Imperfet
afillés, afillara (val.), afillàs (val., bal.)
afillessis, afillares (val.), afillassis (bal.), afillesses, afillasses (val., bal.)
afillés, afillara (val.), afillàs (val., bal.)
afilléssim, afillàrem (val.), afillàssim (bal.), afilléssem, afillàssem (val., bal.)
afilléssiu, afillàreu (val.), afillàssiu (bal.), afillésseu, afillàsseu (val., bal.)
afillessin, afillaren (val.), afillassin (bal.), afillessen, afillassen (val., bal.)
Plusquamperfet
hagués (haguera) afillat
haguessis (hagueres) afillat
hagués (haguera) afillat
haguéssim (haguérem) afillat
haguéssiu (haguéreu) afillat
haguessin (hagueren) afillat

Tornar a l'índex

Mode imperatiu

Present
afilla
afilli, afille (val.)
afillem
afilleu, afillau (bal.)
afillin, afillen (val.)

Tornar a l'índex

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu afillar
Infinitiu compost haver afillat
Gerundi afillant
Gerundi compost havent afillat
Participi afillat , afillada , afillats , afillades

Tornar a l'índex

Definició

  1. Adoptar i declarar com a fill a qui no ho és naturalment.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Tornar a l'índex

Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.