Conjugació del verb «afiblar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

afiblar

Mode indicatiu

Present
jo afiblo (cent.), afible (val.), afibl (bal.)
tu afibles
ell, ella, vostè afibla
nosaltres afiblem, afiblam (bal.)
vosaltres, vós afibleu, afiblau (bal.)
ells, elles, vostès afiblen
Perfet
jo he afiblat
tu has afiblat
ell, ella, vostè ha afiblat
nosaltres hem afiblat
vosaltres, vós heu afiblat
ells, elles, vostès han afiblat
Imperfet
jo afiblava
tu afiblaves
ell, ella, vostè afiblava
nosaltres afiblàvem
vosaltres, vós afiblàveu
ells, elles, vostès afiblaven
Plusquamperfet
jo havia afiblat
tu havies afiblat
ell, ella, vostè havia afiblat
nosaltres havíem afiblat
vosaltres, vós havíeu afiblat
ells, elles, vostès havien afiblat
Passat simple
jo afiblí
tu afiblares
ell, ella, vostè afiblà
nosaltres afiblàrem
vosaltres, vós afiblàreu
ells, elles, vostès afiblaren
Passat perifràstic
jo vaig afiblar
tu vas (vares) afiblar
ell, ella, vostè va afiblar
nosaltres vam (vàrem) afiblar
vosaltres, vós vau (vàreu) afiblar
ells, elles, vostès van (varen) afiblar
Passat anterior
jo haguí afiblat
tu hagueres afiblat
ell, ella, vostè hagué afiblat
nosaltres haguérem afiblat
vosaltres, vós haguéreu afiblat
ells, elles, vostès hagueren afiblat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver afiblat
tu vas haver afiblat
ell, ella, vostè va haver afiblat
nosaltres vam haver afiblat
vosaltres, vós vau haver afiblat
ells, elles, vostès van haver afiblat
Futur
jo afiblaré
tu afiblaràs
ell, ella, vostè afiblarà
nosaltres afiblarem
vosaltres, vós afiblareu
ells, elles, vostès afiblaran
Futur perfet
jo hauré afiblat
tu hauràs afiblat
ell, ella, vostè haurà afiblat
nosaltres haurem afiblat
vosaltres, vós haureu afiblat
ells, elles, vostès hauran afiblat
Condicional
jo afiblaria
tu afiblaries
ell, ella, vostè afiblaria
nosaltres afiblaríem
vosaltres, vós afiblaríeu
ells, elles, vostès afiblarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) afiblat
tu hauries (hagueres) afiblat
ell, ella, vostè hauria (haguera) afiblat
nosaltres hauríem (haguérem) afiblat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) afiblat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) afiblat

afiblar

Mode subjuntiu

Present
jo afibli, afible (val.)
tu afiblis, afibles (val.)
ell, ella, vostè afibli, afible (val.)
nosaltres afiblem
vosaltres, vós afibleu
ells, elles, vostès afiblin, afiblen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) afiblat
tu hagis (hages) afiblat
ell, ella, vostè hagi (haja) afiblat
nosaltres hàgim (hàgem) afiblat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) afiblat
ells, elles, vostès hagin (hagen) afiblat
Imperfet
jo afiblés, afiblara (val.), afiblàs (val., bal.)
tu afiblessis, afiblares (val.), afiblassis (bal.), afiblesses, afiblasses (val., bal.)
ell, ella, vostè afiblés, afiblara (val.), afiblàs (val., bal.)
nosaltres afibléssim, afiblàrem (val.), afiblàssim (bal.), afibléssem, afiblàssem (val., bal.)
vosaltres, vós afibléssiu, afiblàreu (val.), afiblàssiu (bal.), afiblésseu, afiblàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès afiblessin, afiblaren (val.), afiblassin (bal.), afiblessen, afiblassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) afiblat
tu haguessis (hagueres) afiblat
ell, ella, vostè hagués (haguera) afiblat
nosaltres haguéssim (haguérem) afiblat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) afiblat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) afiblat

afiblar

Imperatiu

Present
tu afibla
ell, ella, vostè afibli, afible (val.)
nosaltres afiblem
vosaltres, vós afibleu, afiblau (bal.)
ells, elles, vostès afiblin, afiblen (val.)

afiblar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu afiblar
Infinitiu compost haver afiblat
Gerundi afiblant
Gerundi compost havent afiblat
Participi afiblat, afiblada, afiblats, afiblades