Conjugació del verb «afermar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

afermar

Mode indicatiu

Present
jo afermo (cent.), aferme (val.), aferm (bal.)
tu afermes
ell, ella, vostè aferma
nosaltres afermem, afermam (bal.)
vosaltres, vós afermeu, afermau (bal.)
ells, elles, vostès afermen
Perfet
jo he afermat
tu has afermat
ell, ella, vostè ha afermat
nosaltres hem afermat
vosaltres, vós heu afermat
ells, elles, vostès han afermat
Imperfet
jo afermava
tu afermaves
ell, ella, vostè afermava
nosaltres afermàvem
vosaltres, vós afermàveu
ells, elles, vostès afermaven
Plusquamperfet
jo havia afermat
tu havies afermat
ell, ella, vostè havia afermat
nosaltres havíem afermat
vosaltres, vós havíeu afermat
ells, elles, vostès havien afermat
Passat simple
jo afermí
tu afermares
ell, ella, vostè afermà
nosaltres afermàrem
vosaltres, vós afermàreu
ells, elles, vostès afermaren
Passat perifràstic
jo vaig afermar
tu vas (vares) afermar
ell, ella, vostè va afermar
nosaltres vam (vàrem) afermar
vosaltres, vós vau (vàreu) afermar
ells, elles, vostès van (varen) afermar
Passat anterior
jo haguí afermat
tu hagueres afermat
ell, ella, vostè hagué afermat
nosaltres haguérem afermat
vosaltres, vós haguéreu afermat
ells, elles, vostès hagueren afermat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver afermat
tu vas haver afermat
ell, ella, vostè va haver afermat
nosaltres vam haver afermat
vosaltres, vós vau haver afermat
ells, elles, vostès van haver afermat
Futur
jo afermaré
tu afermaràs
ell, ella, vostè afermarà
nosaltres afermarem
vosaltres, vós afermareu
ells, elles, vostès afermaran
Futur perfet
jo hauré afermat
tu hauràs afermat
ell, ella, vostè haurà afermat
nosaltres haurem afermat
vosaltres, vós haureu afermat
ells, elles, vostès hauran afermat
Condicional
jo afermaria
tu afermaries
ell, ella, vostè afermaria
nosaltres afermaríem
vosaltres, vós afermaríeu
ells, elles, vostès afermarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) afermat
tu hauries (hagueres) afermat
ell, ella, vostè hauria (haguera) afermat
nosaltres hauríem (haguérem) afermat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) afermat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) afermat

afermar

Mode subjuntiu

Present
jo afermi, aferme (val.)
tu afermis, afermes (val.)
ell, ella, vostè afermi, aferme (val.)
nosaltres afermem
vosaltres, vós afermeu
ells, elles, vostès afermin, afermen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) afermat
tu hagis (hages) afermat
ell, ella, vostè hagi (haja) afermat
nosaltres hàgim (hàgem) afermat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) afermat
ells, elles, vostès hagin (hagen) afermat
Imperfet
jo afermés, afermara (val.), afermàs (val., bal.)
tu afermessis, afermares (val.), afermassis (bal.), afermesses, afermasses (val., bal.)
ell, ella, vostè afermés, afermara (val.), afermàs (val., bal.)
nosaltres aferméssim, afermàrem (val.), afermàssim (bal.), aferméssem, afermàssem (val., bal.)
vosaltres, vós aferméssiu, afermàreu (val.), afermàssiu (bal.), afermésseu, afermàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès afermessin, afermaren (val.), afermassin (bal.), afermessen, afermassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) afermat
tu haguessis (hagueres) afermat
ell, ella, vostè hagués (haguera) afermat
nosaltres haguéssim (haguérem) afermat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) afermat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) afermat

afermar

Imperatiu

Present
tu aferma
ell, ella, vostè afermi, aferme (val.)
nosaltres afermem
vosaltres, vós afermeu, afermau (bal.)
ells, elles, vostès afermin, afermen (val.)

afermar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu afermar
Infinitiu compost haver afermat
Gerundi afermant
Gerundi compost havent afermat
Participi afermat, afermada, afermats, afermades