Conjugació del verb «afeblir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

afeblir

Mode indicatiu

Present
jo afebleixo (cent.), afeblesc (val., bal.), afeblisc (val.)
tu afebleixes, afeblixes (val.)
ell, ella, vostè afebleix, afeblix (val.)
nosaltres afeblim
vosaltres, vós afebliu
ells, elles, vostès afebleixen, afeblixen (val.)
Perfet
jo he afeblit
tu has afeblit
ell, ella, vostè ha afeblit
nosaltres hem afeblit
vosaltres, vós heu afeblit
ells, elles, vostès han afeblit
Imperfet
jo afeblia
tu afeblies
ell, ella, vostè afeblia
nosaltres afeblíem
vosaltres, vós afeblíeu
ells, elles, vostès afeblien
Plusquamperfet
jo havia afeblit
tu havies afeblit
ell, ella, vostè havia afeblit
nosaltres havíem afeblit
vosaltres, vós havíeu afeblit
ells, elles, vostès havien afeblit
Passat simple
jo afeblí
tu afeblires
ell, ella, vostè afeblí
nosaltres afeblírem
vosaltres, vós afeblíreu
ells, elles, vostès afebliren
Passat perifràstic
jo vaig afeblir
tu vas (vares) afeblir
ell, ella, vostè va afeblir
nosaltres vam (vàrem) afeblir
vosaltres, vós vau (vàreu) afeblir
ells, elles, vostès van (varen) afeblir
Passat anterior
jo haguí afeblit
tu hagueres afeblit
ell, ella, vostè hagué afeblit
nosaltres haguérem afeblit
vosaltres, vós haguéreu afeblit
ells, elles, vostès hagueren afeblit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver afeblit
tu vas haver afeblit
ell, ella, vostè va haver afeblit
nosaltres vam haver afeblit
vosaltres, vós vau haver afeblit
ells, elles, vostès van haver afeblit
Futur
jo afebliré
tu afebliràs
ell, ella, vostè afeblirà
nosaltres afeblirem
vosaltres, vós afeblireu
ells, elles, vostès afebliran
Futur perfet
jo hauré afeblit
tu hauràs afeblit
ell, ella, vostè haurà afeblit
nosaltres haurem afeblit
vosaltres, vós haureu afeblit
ells, elles, vostès hauran afeblit
Condicional
jo afebliria
tu afebliries
ell, ella, vostè afebliria
nosaltres afebliríem
vosaltres, vós afebliríeu
ells, elles, vostès afeblirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) afeblit
tu hauries (hagueres) afeblit
ell, ella, vostè hauria (haguera) afeblit
nosaltres hauríem (haguérem) afeblit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) afeblit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) afeblit

afeblir

Mode subjuntiu

Present
jo afebleixi, afeblesca / afeblisca (val.), afeblesqui (bal.)
tu afebleixis, afeblesques / afeblisques (val.), afeblesquis (bal.)
ell, ella, vostè afebleixi, afeblesca / afeblisca (val.), afeblesqui (bal.)
nosaltres afeblim, afebliguem (bal.)
vosaltres, vós afebliu, afebligueu (bal.)
ells, elles, vostès afebleixin, afeblesquen / afeblisquen (val.), afeblesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) afeblit
tu hagis (hages) afeblit
ell, ella, vostè hagi (haja) afeblit
nosaltres hàgim (hàgem) afeblit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) afeblit
ells, elles, vostès hagin (hagen) afeblit
Imperfet
jo afeblís, afeblira (val.)
tu afeblissis, afeblires (val.), afeblisses
ell, ella, vostè afeblís, afeblira (val.)
nosaltres afeblíssim, afeblírem (val.), afeblíssem
vosaltres, vós afeblíssiu, afeblíreu (val.), afeblísseu
ells, elles, vostès afeblissin, afebliren (val.), afeblissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) afeblit
tu haguessis (hagueres) afeblit
ell, ella, vostè hagués (haguera) afeblit
nosaltres haguéssim (haguérem) afeblit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) afeblit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) afeblit

afeblir

Imperatiu

Present
tu afebleix, afeblix (val.)
ell, ella, vostè afebleixi, afeblesca / afeblisca (val.), afeblesqui (bal.)
nosaltres afeblim, afebliguem (bal.)
vosaltres, vós afebliu
ells, elles, vostès afebleixin, afeblesquen / afeblisquen (val.), afeblesquin (bal.)

afeblir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu afeblir
Infinitiu compost haver afeblit
Gerundi afeblint
Gerundi compost havent afeblit
Participi afeblit, afeblida, afeblits, afeblides