Conjugació en català del verb «afartar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

afartar

Mode indicatiu

Present
jo afarto (cent.), afarte (val.), afart (bal.)
tu afartes
ell, ella, vostè afarta
nosaltres afartem, afartam (bal.)
vosaltres, vós afarteu, afartau (bal.)
ells, elles, vostès afarten
Perfet
jo he afartat
tu has afartat
ell, ella, vostè ha afartat
nosaltres hem afartat
vosaltres, vós heu afartat
ells, elles, vostès han afartat
Imperfet
jo afartava
tu afartaves
ell, ella, vostè afartava
nosaltres afartàvem
vosaltres, vós afartàveu
ells, elles, vostès afartaven
Plusquamperfet
jo havia afartat
tu havies afartat
ell, ella, vostè havia afartat
nosaltres havíem afartat
vosaltres, vós havíeu afartat
ells, elles, vostès havien afartat
Passat simple
jo afartí
tu afartares
ell, ella, vostè afartà
nosaltres afartàrem
vosaltres, vós afartàreu
ells, elles, vostès afartaren
Passat perifràstic
jo vaig afartar
tu vas (vares) afartar
ell, ella, vostè va afartar
nosaltres vam (vàrem) afartar
vosaltres, vós vau (vàreu) afartar
ells, elles, vostès van (varen) afartar
Passat anterior
jo haguí afartat
tu hagueres afartat
ell, ella, vostè hagué afartat
nosaltres haguérem afartat
vosaltres, vós haguéreu afartat
ells, elles, vostès hagueren afartat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver afartat
tu vas haver afartat
ell, ella, vostè va haver afartat
nosaltres vam haver afartat
vosaltres, vós vau haver afartat
ells, elles, vostès van haver afartat
Futur
jo afartaré
tu afartaràs
ell, ella, vostè afartarà
nosaltres afartarem
vosaltres, vós afartareu
ells, elles, vostès afartaran
Futur perfet
jo hauré afartat
tu hauràs afartat
ell, ella, vostè haurà afartat
nosaltres haurem afartat
vosaltres, vós haureu afartat
ells, elles, vostès hauran afartat
Condicional
jo afartaria
tu afartaries
ell, ella, vostè afartaria
nosaltres afartaríem
vosaltres, vós afartaríeu
ells, elles, vostès afartarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) afartat
tu hauries (hagueres) afartat
ell, ella, vostè hauria (haguera) afartat
nosaltres hauríem (haguérem) afartat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) afartat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) afartat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

afartar

Mode subjuntiu

Present
jo afarti, afarte (val.)
tu afartis, afartes (val.)
ell, ella, vostè afarti, afarte (val.)
nosaltres afartem
vosaltres, vós afarteu
ells, elles, vostès afartin, afarten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) afartat
tu hagis (hages) afartat
ell, ella, vostè hagi (haja) afartat
nosaltres hàgim (hàgem) afartat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) afartat
ells, elles, vostès hagin (hagen) afartat
Imperfet
jo afartés, afartara (val.), afartàs (val., bal.)
tu afartessis, afartares (val.), afartassis (bal.), afartesses, afartasses (val., bal.)
ell, ella, vostè afartés, afartara (val.), afartàs (val., bal.)
nosaltres afartéssim, afartàrem (val.), afartàssim (bal.), afartéssem, afartàssem (val., bal.)
vosaltres, vós afartéssiu, afartàreu (val.), afartàssiu (bal.), afartésseu, afartàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès afartessin, afartaren (val.), afartassin (bal.), afartessen, afartassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) afartat
tu haguessis (hagueres) afartat
ell, ella, vostè hagués (haguera) afartat
nosaltres haguéssim (haguérem) afartat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) afartat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) afartat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

afartar

Mode imperatiu

Present
tu afarta
ell, ella, vostè afarti, afarte (val.)
nosaltres afartem
vosaltres, vós afarteu, afartau (bal.)
ells, elles, vostès afartin, afarten (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

afartar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu afartar
Infinitiu compost haver afartat
Gerundi afartant
Gerundi compost havent afartat
Participi afartat, afartada, afartats, afartades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

afartar

  1. Satisfer o saciar amb excés les ganes de menjar o beure.
  2. Satisfer el gust o desig d'alguna cosa.
  3. Donar abundància o multitud d'allò que expressen els noms amb que es junta.
    4. afartar a algú de bastonades, de bufetades, etc.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.