Conjugació del verb «afanar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

afanar

Mode indicatiu

Present
jo afano (cent.), afane (val.), afan (bal.)
tu afanes
ell, ella, vostè afana
nosaltres afanem, afanam (bal.)
vosaltres, vós afaneu, afanau (bal.)
ells, elles, vostès afanen
Perfet
jo he afanat
tu has afanat
ell, ella, vostè ha afanat
nosaltres hem afanat
vosaltres, vós heu afanat
ells, elles, vostès han afanat
Imperfet
jo afanava
tu afanaves
ell, ella, vostè afanava
nosaltres afanàvem
vosaltres, vós afanàveu
ells, elles, vostès afanaven
Plusquamperfet
jo havia afanat
tu havies afanat
ell, ella, vostè havia afanat
nosaltres havíem afanat
vosaltres, vós havíeu afanat
ells, elles, vostès havien afanat
Passat simple
jo afaní
tu afanares
ell, ella, vostè afanà
nosaltres afanàrem
vosaltres, vós afanàreu
ells, elles, vostès afanaren
Passat perifràstic
jo vaig afanar
tu vas (vares) afanar
ell, ella, vostè va afanar
nosaltres vam (vàrem) afanar
vosaltres, vós vau (vàreu) afanar
ells, elles, vostès van (varen) afanar
Passat anterior
jo haguí afanat
tu hagueres afanat
ell, ella, vostè hagué afanat
nosaltres haguérem afanat
vosaltres, vós haguéreu afanat
ells, elles, vostès hagueren afanat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver afanat
tu vas haver afanat
ell, ella, vostè va haver afanat
nosaltres vam haver afanat
vosaltres, vós vau haver afanat
ells, elles, vostès van haver afanat
Futur
jo afanaré
tu afanaràs
ell, ella, vostè afanarà
nosaltres afanarem
vosaltres, vós afanareu
ells, elles, vostès afanaran
Futur perfet
jo hauré afanat
tu hauràs afanat
ell, ella, vostè haurà afanat
nosaltres haurem afanat
vosaltres, vós haureu afanat
ells, elles, vostès hauran afanat
Condicional
jo afanaria
tu afanaries
ell, ella, vostè afanaria
nosaltres afanaríem
vosaltres, vós afanaríeu
ells, elles, vostès afanarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) afanat
tu hauries (hagueres) afanat
ell, ella, vostè hauria (haguera) afanat
nosaltres hauríem (haguérem) afanat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) afanat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) afanat

afanar

Mode subjuntiu

Present
jo afani, afane (val.)
tu afanis, afanes (val.)
ell, ella, vostè afani, afane (val.)
nosaltres afanem
vosaltres, vós afaneu
ells, elles, vostès afanin, afanen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) afanat
tu hagis (hages) afanat
ell, ella, vostè hagi (haja) afanat
nosaltres hàgim (hàgem) afanat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) afanat
ells, elles, vostès hagin (hagen) afanat
Imperfet
jo afanés, afanara (val.), afanàs (val., bal.)
tu afanessis, afanares (val.), afanassis (bal.), afanesses, afanasses (val., bal.)
ell, ella, vostè afanés, afanara (val.), afanàs (val., bal.)
nosaltres afanéssim, afanàrem (val.), afanàssim (bal.), afanéssem, afanàssem (val., bal.)
vosaltres, vós afanéssiu, afanàreu (val.), afanàssiu (bal.), afanésseu, afanàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès afanessin, afanaren (val.), afanassin (bal.), afanessen, afanassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) afanat
tu haguessis (hagueres) afanat
ell, ella, vostè hagués (haguera) afanat
nosaltres haguéssim (haguérem) afanat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) afanat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) afanat

afanar

Imperatiu

Present
tu afana
ell, ella, vostè afani, afane (val.)
nosaltres afanem
vosaltres, vós afaneu, afanau (bal.)
ells, elles, vostès afanin, afanen (val.)

afanar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu afanar
Infinitiu compost haver afanat
Gerundi afanant
Gerundi compost havent afanat
Participi afanat, afanada, afanats, afanades