Conjugació del verb «afamar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

afamar

Mode indicatiu

Present
jo afamo (cent.), afame (val.), afam (bal.)
tu afames
ell, ella, vostè afama
nosaltres afamem, afamam (bal.)
vosaltres, vós afameu, afamau (bal.)
ells, elles, vostès afamen
Perfet
jo he afamat
tu has afamat
ell, ella, vostè ha afamat
nosaltres hem afamat
vosaltres, vós heu afamat
ells, elles, vostès han afamat
Imperfet
jo afamava
tu afamaves
ell, ella, vostè afamava
nosaltres afamàvem
vosaltres, vós afamàveu
ells, elles, vostès afamaven
Plusquamperfet
jo havia afamat
tu havies afamat
ell, ella, vostè havia afamat
nosaltres havíem afamat
vosaltres, vós havíeu afamat
ells, elles, vostès havien afamat
Passat simple
jo afamí
tu afamares
ell, ella, vostè afamà
nosaltres afamàrem
vosaltres, vós afamàreu
ells, elles, vostès afamaren
Passat perifràstic
jo vaig afamar
tu vas (vares) afamar
ell, ella, vostè va afamar
nosaltres vam (vàrem) afamar
vosaltres, vós vau (vàreu) afamar
ells, elles, vostès van (varen) afamar
Passat anterior
jo haguí afamat
tu hagueres afamat
ell, ella, vostè hagué afamat
nosaltres haguérem afamat
vosaltres, vós haguéreu afamat
ells, elles, vostès hagueren afamat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver afamat
tu vas haver afamat
ell, ella, vostè va haver afamat
nosaltres vam haver afamat
vosaltres, vós vau haver afamat
ells, elles, vostès van haver afamat
Futur
jo afamaré
tu afamaràs
ell, ella, vostè afamarà
nosaltres afamarem
vosaltres, vós afamareu
ells, elles, vostès afamaran
Futur perfet
jo hauré afamat
tu hauràs afamat
ell, ella, vostè haurà afamat
nosaltres haurem afamat
vosaltres, vós haureu afamat
ells, elles, vostès hauran afamat
Condicional
jo afamaria
tu afamaries
ell, ella, vostè afamaria
nosaltres afamaríem
vosaltres, vós afamaríeu
ells, elles, vostès afamarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) afamat
tu hauries (hagueres) afamat
ell, ella, vostè hauria (haguera) afamat
nosaltres hauríem (haguérem) afamat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) afamat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) afamat

afamar

Mode subjuntiu

Present
jo afami, afame (val.)
tu afamis, afames (val.)
ell, ella, vostè afami, afame (val.)
nosaltres afamem
vosaltres, vós afameu
ells, elles, vostès afamin, afamen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) afamat
tu hagis (hages) afamat
ell, ella, vostè hagi (haja) afamat
nosaltres hàgim (hàgem) afamat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) afamat
ells, elles, vostès hagin (hagen) afamat
Imperfet
jo afamés, afamara (val.), afamàs (val., bal.)
tu afamessis, afamares (val.), afamassis (bal.), afamesses, afamasses (val., bal.)
ell, ella, vostè afamés, afamara (val.), afamàs (val., bal.)
nosaltres afaméssim, afamàrem (val.), afamàssim (bal.), afaméssem, afamàssem (val., bal.)
vosaltres, vós afaméssiu, afamàreu (val.), afamàssiu (bal.), afamésseu, afamàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès afamessin, afamaren (val.), afamassin (bal.), afamessen, afamassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) afamat
tu haguessis (hagueres) afamat
ell, ella, vostè hagués (haguera) afamat
nosaltres haguéssim (haguérem) afamat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) afamat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) afamat

afamar

Imperatiu

Present
tu afama
ell, ella, vostè afami, afame (val.)
nosaltres afamem
vosaltres, vós afameu, afamau (bal.)
ells, elles, vostès afamin, afamen (val.)

afamar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu afamar
Infinitiu compost haver afamat
Gerundi afamant
Gerundi compost havent afamat
Participi afamat, afamada, afamats, afamades