afalconar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| afalcono (cent.), afalcone (val.), afalcon (bal.) |
| afalcones |
| afalcona |
| afalconem, afalconam (bal.) |
| afalconeu, afalconau (bal.) |
| afalconen |
Perfet
| he afalconat |
| has afalconat |
| ha afalconat |
| hem afalconat |
| heu afalconat |
| han afalconat |
Imperfet
| afalconava |
| afalconaves |
| afalconava |
| afalconàvem |
| afalconàveu |
| afalconaven |
Plusquamperfet
| havia afalconat |
| havies afalconat |
| havia afalconat |
| havíem afalconat |
| havíeu afalconat |
| havien afalconat |
Passat simple
| afalconí |
| afalconares |
| afalconà |
| afalconàrem |
| afalconàreu |
| afalconaren |
Passat perifràstic
| vaig afalconar |
| vas (vares) afalconar |
| va afalconar |
| vam (vàrem) afalconar |
| vau (vàreu) afalconar |
| van (varen) afalconar |
Passat anterior
| haguí afalconat |
| hagueres afalconat |
| hagué afalconat |
| haguérem afalconat |
| haguéreu afalconat |
| hagueren afalconat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver afalconat |
| vas haver afalconat |
| va haver afalconat |
| vam haver afalconat |
| vau haver afalconat |
| van haver afalconat |
Futur
| afalconaré |
| afalconaràs |
| afalconarà |
| afalconarem |
| afalconareu |
| afalconaran |
Futur perfet
| hauré afalconat |
| hauràs afalconat |
| haurà afalconat |
| haurem afalconat |
| haureu afalconat |
| hauran afalconat |
Condicional
| afalconaria |
| afalconaries |
| afalconaria |
| afalconaríem |
| afalconaríeu |
| afalconarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) afalconat |
| hauries (hagueres) afalconat |
| hauria (haguera) afalconat |
| hauríem (haguérem) afalconat |
| hauríeu (haguéreu) afalconat |
| haurien (hagueren) afalconat |
Mode subjuntiu
Present
| afalconi, afalcone (val.) |
| afalconis, afalcones (val.) |
| afalconi, afalcone (val.) |
| afalconem |
| afalconeu |
| afalconin, afalconen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) afalconat |
| hagis (hages) afalconat |
| hagi (haja) afalconat |
| hàgim (hàgem) afalconat |
| hàgiu (hàgeu) afalconat |
| hagin (hagen) afalconat |
Imperfet
| afalconés, afalconara (val.), afalconàs (val., bal.) |
| afalconessis, afalconares (val.), afalconassis (bal.), afalconesses, afalconasses (val., bal.) |
| afalconés, afalconara (val.), afalconàs (val., bal.) |
| afalconéssim, afalconàrem (val.), afalconàssim (bal.), afalconéssem, afalconàssem (val., bal.) |
| afalconéssiu, afalconàreu (val.), afalconàssiu (bal.), afalconésseu, afalconàsseu (val., bal.) |
| afalconessin, afalconaren (val.), afalconassin (bal.), afalconessen, afalconassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) afalconat |
| haguessis (hagueres) afalconat |
| hagués (haguera) afalconat |
| haguéssim (haguérem) afalconat |
| haguéssiu (haguéreu) afalconat |
| haguessin (hagueren) afalconat |
Mode imperatiu
Present
| afalcona |
| afalconi, afalcone (val.) |
| afalconem |
| afalconeu, afalconau (bal.) |
| afalconin, afalconen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | afalconar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver afalconat |
| Gerundi | afalconant |
| Gerundi compost | havent afalconat |
| Participi | afalconat , afalconada , afalconats , afalconades |
Definició
- Instar algú perquè vagi més de pressa.
- Fer burla d'algú.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017