Conjugació del verb «adverar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

adverar

Mode indicatiu

Present
jo advero (cent.), advere (val.), adver (bal.)
tu adveres
ell, ella, vostè advera
nosaltres adverem, adveram (bal.)
vosaltres, vós advereu, adverau (bal.)
ells, elles, vostès adveren
Perfet
jo he adverat
tu has adverat
ell, ella, vostè ha adverat
nosaltres hem adverat
vosaltres, vós heu adverat
ells, elles, vostès han adverat
Imperfet
jo adverava
tu adveraves
ell, ella, vostè adverava
nosaltres adveràvem
vosaltres, vós adveràveu
ells, elles, vostès adveraven
Plusquamperfet
jo havia adverat
tu havies adverat
ell, ella, vostè havia adverat
nosaltres havíem adverat
vosaltres, vós havíeu adverat
ells, elles, vostès havien adverat
Passat simple
jo adverí
tu adverares
ell, ella, vostè adverà
nosaltres adveràrem
vosaltres, vós adveràreu
ells, elles, vostès adveraren
Passat perifràstic
jo vaig adverar
tu vas (vares) adverar
ell, ella, vostè va adverar
nosaltres vam (vàrem) adverar
vosaltres, vós vau (vàreu) adverar
ells, elles, vostès van (varen) adverar
Passat anterior
jo haguí adverat
tu hagueres adverat
ell, ella, vostè hagué adverat
nosaltres haguérem adverat
vosaltres, vós haguéreu adverat
ells, elles, vostès hagueren adverat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver adverat
tu vas haver adverat
ell, ella, vostè va haver adverat
nosaltres vam haver adverat
vosaltres, vós vau haver adverat
ells, elles, vostès van haver adverat
Futur
jo adveraré
tu adveraràs
ell, ella, vostè adverarà
nosaltres adverarem
vosaltres, vós adverareu
ells, elles, vostès adveraran
Futur perfet
jo hauré adverat
tu hauràs adverat
ell, ella, vostè haurà adverat
nosaltres haurem adverat
vosaltres, vós haureu adverat
ells, elles, vostès hauran adverat
Condicional
jo adveraria
tu adveraries
ell, ella, vostè adveraria
nosaltres adveraríem
vosaltres, vós adveraríeu
ells, elles, vostès adverarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) adverat
tu hauries (hagueres) adverat
ell, ella, vostè hauria (haguera) adverat
nosaltres hauríem (haguérem) adverat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) adverat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) adverat

adverar

Mode subjuntiu

Present
jo adveri, advere (val.)
tu adveris, adveres (val.)
ell, ella, vostè adveri, advere (val.)
nosaltres adverem
vosaltres, vós advereu
ells, elles, vostès adverin, adveren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) adverat
tu hagis (hages) adverat
ell, ella, vostè hagi (haja) adverat
nosaltres hàgim (hàgem) adverat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) adverat
ells, elles, vostès hagin (hagen) adverat
Imperfet
jo adverés, adverara (val.), adveràs (val., bal.)
tu adveressis, adverares (val.), adverassis (bal.), adveresses, adverasses (val., bal.)
ell, ella, vostè adverés, adverara (val.), adveràs (val., bal.)
nosaltres adveréssim, adveràrem (val.), adveràssim (bal.), adveréssem, adveràssem (val., bal.)
vosaltres, vós adveréssiu, adveràreu (val.), adveràssiu (bal.), adverésseu, adveràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès adveressin, adveraren (val.), adverassin (bal.), adveressen, adverassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) adverat
tu haguessis (hagueres) adverat
ell, ella, vostè hagués (haguera) adverat
nosaltres haguéssim (haguérem) adverat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) adverat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) adverat

adverar

Imperatiu

Present
tu advera
ell, ella, vostè adveri, advere (val.)
nosaltres adverem
vosaltres, vós advereu, adverau (bal.)
ells, elles, vostès adverin, adveren (val.)

adverar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu adverar
Infinitiu compost haver adverat
Gerundi adverant
Gerundi compost havent adverat
Participi adverat, adverada, adverats, adverades