adreçar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| adreço (cent.), adrece (val.), adreç (bal.) |
| adreces |
| adreça |
| adrecem, adreçam (bal.) |
| adreceu, adreçau (bal.) |
| adrecen |
Perfet
| he adreçat |
| has adreçat |
| ha adreçat |
| hem adreçat |
| heu adreçat |
| han adreçat |
Imperfet
| adreçava |
| adreçaves |
| adreçava |
| adreçàvem |
| adreçàveu |
| adreçaven |
Plusquamperfet
| havia adreçat |
| havies adreçat |
| havia adreçat |
| havíem adreçat |
| havíeu adreçat |
| havien adreçat |
Passat simple
| adrecí |
| adreçares |
| adreçà |
| adreçàrem |
| adreçàreu |
| adreçaren |
Passat perifràstic
| vaig adreçar |
| vas (vares) adreçar |
| va adreçar |
| vam (vàrem) adreçar |
| vau (vàreu) adreçar |
| van (varen) adreçar |
Passat anterior
| haguí adreçat |
| hagueres adreçat |
| hagué adreçat |
| haguérem adreçat |
| haguéreu adreçat |
| hagueren adreçat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver adreçat |
| vas haver adreçat |
| va haver adreçat |
| vam haver adreçat |
| vau haver adreçat |
| van haver adreçat |
Futur
| adreçaré |
| adreçaràs |
| adreçarà |
| adreçarem |
| adreçareu |
| adreçaran |
Futur perfet
| hauré adreçat |
| hauràs adreçat |
| haurà adreçat |
| haurem adreçat |
| haureu adreçat |
| hauran adreçat |
Condicional
| adreçaria |
| adreçaries |
| adreçaria |
| adreçaríem |
| adreçaríeu |
| adreçarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) adreçat |
| hauries (hagueres) adreçat |
| hauria (haguera) adreçat |
| hauríem (haguérem) adreçat |
| hauríeu (haguéreu) adreçat |
| haurien (hagueren) adreçat |
Mode subjuntiu
Present
| adreci, adrece (val.) |
| adrecis, adreces (val.) |
| adreci, adrece (val.) |
| adrecem |
| adreceu |
| adrecin, adrecen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) adreçat |
| hagis (hages) adreçat |
| hagi (haja) adreçat |
| hàgim (hàgem) adreçat |
| hàgiu (hàgeu) adreçat |
| hagin (hagen) adreçat |
Imperfet
| adrecés, adreçara (val.), adreçàs (val., bal.) |
| adrecessis, adreçares (val.), adreçassis (bal.), adrecesses, adreçasses (val., bal.) |
| adrecés, adreçara (val.), adreçàs (val., bal.) |
| adrecéssim, adreçàrem (val.), adreçàssim (bal.), adrecéssem, adreçàssem (val., bal.) |
| adrecéssiu, adreçàreu (val.), adreçàssiu (bal.), adrecésseu, adreçàsseu (val., bal.) |
| adrecessin, adreçaren (val.), adreçassin (bal.), adrecessen, adreçassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) adreçat |
| haguessis (hagueres) adreçat |
| hagués (haguera) adreçat |
| haguéssim (haguérem) adreçat |
| haguéssiu (haguéreu) adreçat |
| haguessin (hagueren) adreçat |
Mode imperatiu
Present
| adreça |
| adreci, adrece (val.) |
| adrecem |
| adreceu, adreçau (bal.) |
| adrecin, adrecen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | adreçar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver adreçat |
| Gerundi | adreçant |
| Gerundi compost | havent adreçat |
| Participi | adreçat , adreçada , adreçats , adreçades |
Definició
- Posar dret allò que està tort.
- Encaminar, anar tot dret a algun lloc.
- Aixecar, alçar el que ha caigut o estès a terra.
- Arreglar, redreçar o reformar.
- Aplanar o igualar una paret d'una casa, disposant-la per a emblanquir-la.
- Anar per una drecera.
- Dirigir-se a algú.
- Fer referència a una zona de memòria, típicament on es troba una variable, mitjançant apuntadors.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017