adormir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| adormo (cent.), adorm (val., bal.) |
| adorms |
| adorm |
| adormim |
| adormiu |
| adormen |
Perfet
| he adormit |
| has adormit |
| ha adormit |
| hem adormit |
| heu adormit |
| han adormit |
Imperfet
| adormia |
| adormies |
| adormia |
| adormíem |
| adormíeu |
| adormien |
Plusquamperfet
| havia adormit |
| havies adormit |
| havia adormit |
| havíem adormit |
| havíeu adormit |
| havien adormit |
Passat simple
| adormí |
| adormires |
| adormí |
| adormírem |
| adormíreu |
| adormiren |
Passat perifràstic
| vaig adormir |
| vas (vares) adormir |
| va adormir |
| vam (vàrem) adormir |
| vau (vàreu) adormir |
| van (varen) adormir |
Passat anterior
| haguí adormit |
| hagueres adormit |
| hagué adormit |
| haguérem adormit |
| haguéreu adormit |
| hagueren adormit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver adormit |
| vas haver adormit |
| va haver adormit |
| vam haver adormit |
| vau haver adormit |
| van haver adormit |
Futur
| adormiré |
| adormiràs |
| adormirà |
| adormirem |
| adormireu |
| adormiran |
Futur perfet
| hauré adormit |
| hauràs adormit |
| haurà adormit |
| haurem adormit |
| haureu adormit |
| hauran adormit |
Condicional
| adormiria |
| adormiries |
| adormiria |
| adormiríem |
| adormiríeu |
| adormirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) adormit |
| hauries (hagueres) adormit |
| hauria (haguera) adormit |
| hauríem (haguérem) adormit |
| hauríeu (haguéreu) adormit |
| haurien (hagueren) adormit |
Mode subjuntiu
Present
| adormi, adorma (val.) |
| adormis, adormes (val.) |
| adormi, adorma (val.) |
| adormim, adormiguem (bal.) |
| adormiu, adormigueu (bal.) |
| adormin, adormen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) adormit |
| hagis (hages) adormit |
| hagi (haja) adormit |
| hàgim (hàgem) adormit |
| hàgiu (hàgeu) adormit |
| hagin (hagen) adormit |
Imperfet
| adormís, adormira (val.) |
| adormissis, adormires (val.), adormisses |
| adormís, adormira (val.) |
| adormíssim, adormírem (val.), adormíssem |
| adormíssiu, adormíreu (val.), adormísseu |
| adormissin, adormiren (val.), adormissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) adormit |
| haguessis (hagueres) adormit |
| hagués (haguera) adormit |
| haguéssim (haguérem) adormit |
| haguéssiu (haguéreu) adormit |
| haguessin (hagueren) adormit |
Mode imperatiu
Present
| adorm |
| adormi, adorma (val.) |
| adormim, adormiguem (bal.) |
| adormiu |
| adormin, adormen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | adormir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver adormit |
| Gerundi | adormint |
| Gerundi compost | havent adormit |
| Participi | adormit , adormida , adormits , adormides |
Definició
- Causar son o fer dormir.
- Agafar la son.
- Endormiscar-se algú, vèncer-lo la son.
- Entorpir-se algun membre del cos.
- Descuidar-se, obrar amb negligència.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017