adjurar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| adjuro (cent.), adjure (val.), adjur (bal.) |
| adjures |
| adjura |
| adjurem, adjuram (bal.) |
| adjureu, adjurau (bal.) |
| adjuren |
Perfet
| he adjurat |
| has adjurat |
| ha adjurat |
| hem adjurat |
| heu adjurat |
| han adjurat |
Imperfet
| adjurava |
| adjuraves |
| adjurava |
| adjuràvem |
| adjuràveu |
| adjuraven |
Plusquamperfet
| havia adjurat |
| havies adjurat |
| havia adjurat |
| havíem adjurat |
| havíeu adjurat |
| havien adjurat |
Passat simple
| adjurí |
| adjurares |
| adjurà |
| adjuràrem |
| adjuràreu |
| adjuraren |
Passat perifràstic
| vaig adjurar |
| vas (vares) adjurar |
| va adjurar |
| vam (vàrem) adjurar |
| vau (vàreu) adjurar |
| van (varen) adjurar |
Passat anterior
| haguí adjurat |
| hagueres adjurat |
| hagué adjurat |
| haguérem adjurat |
| haguéreu adjurat |
| hagueren adjurat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver adjurat |
| vas haver adjurat |
| va haver adjurat |
| vam haver adjurat |
| vau haver adjurat |
| van haver adjurat |
Futur
| adjuraré |
| adjuraràs |
| adjurarà |
| adjurarem |
| adjurareu |
| adjuraran |
Futur perfet
| hauré adjurat |
| hauràs adjurat |
| haurà adjurat |
| haurem adjurat |
| haureu adjurat |
| hauran adjurat |
Condicional
| adjuraria |
| adjuraries |
| adjuraria |
| adjuraríem |
| adjuraríeu |
| adjurarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) adjurat |
| hauries (hagueres) adjurat |
| hauria (haguera) adjurat |
| hauríem (haguérem) adjurat |
| hauríeu (haguéreu) adjurat |
| haurien (hagueren) adjurat |
Mode subjuntiu
Present
| adjuri, adjure (val.) |
| adjuris, adjures (val.) |
| adjuri, adjure (val.) |
| adjurem |
| adjureu |
| adjurin, adjuren (val.) |
Perfet
| hagi (haja) adjurat |
| hagis (hages) adjurat |
| hagi (haja) adjurat |
| hàgim (hàgem) adjurat |
| hàgiu (hàgeu) adjurat |
| hagin (hagen) adjurat |
Imperfet
| adjurés, adjurara (val.), adjuràs (val., bal.) |
| adjuressis, adjurares (val.), adjurassis (bal.), adjuresses, adjurasses (val., bal.) |
| adjurés, adjurara (val.), adjuràs (val., bal.) |
| adjuréssim, adjuràrem (val.), adjuràssim (bal.), adjuréssem, adjuràssem (val., bal.) |
| adjuréssiu, adjuràreu (val.), adjuràssiu (bal.), adjurésseu, adjuràsseu (val., bal.) |
| adjuressin, adjuraren (val.), adjurassin (bal.), adjuressen, adjurassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) adjurat |
| haguessis (hagueres) adjurat |
| hagués (haguera) adjurat |
| haguéssim (haguérem) adjurat |
| haguéssiu (haguéreu) adjurat |
| haguessin (hagueren) adjurat |
Mode imperatiu
Present
| adjura |
| adjuri, adjure (val.) |
| adjurem |
| adjureu, adjurau (bal.) |
| adjurin, adjuren (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | adjurar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver adjurat |
| Gerundi | adjurant |
| Gerundi compost | havent adjurat |
| Participi | adjurat , adjurada , adjurats , adjurades |
Definició
- Fer una petició directament a una persona i amb molta vehemència.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017