adduir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| addueixo (cent.), adduesc (val., bal.), adduïsc (val.) |
| addueixes, adduïxes (val.) |
| addueix, adduïx (val.) |
| adduïm |
| adduïu |
| addueixen, adduïxen (val.) |
Perfet
| he adduït |
| has adduït |
| ha adduït |
| hem adduït |
| heu adduït |
| han adduït |
Imperfet
| adduïa |
| adduïes |
| adduïa |
| adduíem |
| adduíeu |
| adduïen |
Plusquamperfet
| havia adduït |
| havies adduït |
| havia adduït |
| havíem adduït |
| havíeu adduït |
| havien adduït |
Passat simple
| adduí |
| adduïres |
| adduí |
| adduírem |
| adduíreu |
| adduïren |
Passat perifràstic
| vaig adduir |
| vas (vares) adduir |
| va adduir |
| vam (vàrem) adduir |
| vau (vàreu) adduir |
| van (varen) adduir |
Passat anterior
| haguí adduït |
| hagueres adduït |
| hagué adduït |
| haguérem adduït |
| haguéreu adduït |
| hagueren adduït |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver adduït |
| vas haver adduït |
| va haver adduït |
| vam haver adduït |
| vau haver adduït |
| van haver adduït |
Futur
| adduiré |
| adduiràs |
| adduirà |
| adduirem |
| adduireu |
| adduiran |
Futur perfet
| hauré adduït |
| hauràs adduït |
| haurà adduït |
| haurem adduït |
| haureu adduït |
| hauran adduït |
Condicional
| adduiria |
| adduiries |
| adduiria |
| adduiríem |
| adduiríeu |
| adduirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) adduït |
| hauries (hagueres) adduït |
| hauria (haguera) adduït |
| hauríem (haguérem) adduït |
| hauríeu (haguéreu) adduït |
| haurien (hagueren) adduït |
Mode subjuntiu
Present
| addueixi, adduesca / adduïsca (val.), adduesqui (bal.) |
| addueixis, adduesques / adduïsques (val.), adduesquis (bal.) |
| addueixi, adduesca / adduïsca (val.), adduesqui (bal.) |
| adduïm, adduïguem (bal.) |
| adduïu, adduïgueu (bal.) |
| addueixin, adduesquen / adduïsquen (val.), adduesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) adduït |
| hagis (hages) adduït |
| hagi (haja) adduït |
| hàgim (hàgem) adduït |
| hàgiu (hàgeu) adduït |
| hagin (hagen) adduït |
Imperfet
| adduís, adduïra (val.) |
| adduïssis, adduïres (val.), adduïsses |
| adduís, adduïra (val.) |
| adduíssim, adduírem (val.), adduíssem |
| adduíssiu, adduíreu (val.), adduísseu |
| adduïssin, adduïren (val.), adduïssen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) adduït |
| haguessis (hagueres) adduït |
| hagués (haguera) adduït |
| haguéssim (haguérem) adduït |
| haguéssiu (haguéreu) adduït |
| haguessin (hagueren) adduït |
Mode imperatiu
Present
| addueix, adduïx (val.) |
| addueixi, adduesca / adduïsca (val.), adduesqui (bal.) |
| adduïm, adduïguem (bal.) |
| adduïu |
| addueixin, adduesquen / adduïsquen (val.), adduesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | adduir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver adduït |
| Gerundi | adduint |
| Gerundi compost | havent adduït |
| Participi | adduït , adduïda , adduïts , adduïdes |
Definició
- Introduir un nou argument o una nova prova en una argumentació.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017