Conjugació del verb «adargar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

adargar

Mode indicatiu

Present
jo adargo (cent.), adargue (val.), adarg (bal.)
tu adargues
ell, ella, vostè adarga
nosaltres adarguem, adargam (bal.)
vosaltres, vós adargueu, adargau (bal.)
ells, elles, vostès adarguen
Perfet
jo he adargat
tu has adargat
ell, ella, vostè ha adargat
nosaltres hem adargat
vosaltres, vós heu adargat
ells, elles, vostès han adargat
Imperfet
jo adargava
tu adargaves
ell, ella, vostè adargava
nosaltres adargàvem
vosaltres, vós adargàveu
ells, elles, vostès adargaven
Plusquamperfet
jo havia adargat
tu havies adargat
ell, ella, vostè havia adargat
nosaltres havíem adargat
vosaltres, vós havíeu adargat
ells, elles, vostès havien adargat
Passat simple
jo adarguí
tu adargares
ell, ella, vostè adargà
nosaltres adargàrem
vosaltres, vós adargàreu
ells, elles, vostès adargaren
Passat perifràstic
jo vaig adargar
tu vas (vares) adargar
ell, ella, vostè va adargar
nosaltres vam (vàrem) adargar
vosaltres, vós vau (vàreu) adargar
ells, elles, vostès van (varen) adargar
Passat anterior
jo haguí adargat
tu hagueres adargat
ell, ella, vostè hagué adargat
nosaltres haguérem adargat
vosaltres, vós haguéreu adargat
ells, elles, vostès hagueren adargat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver adargat
tu vas haver adargat
ell, ella, vostè va haver adargat
nosaltres vam haver adargat
vosaltres, vós vau haver adargat
ells, elles, vostès van haver adargat
Futur
jo adargaré
tu adargaràs
ell, ella, vostè adargarà
nosaltres adargarem
vosaltres, vós adargareu
ells, elles, vostès adargaran
Futur perfet
jo hauré adargat
tu hauràs adargat
ell, ella, vostè haurà adargat
nosaltres haurem adargat
vosaltres, vós haureu adargat
ells, elles, vostès hauran adargat
Condicional
jo adargaria
tu adargaries
ell, ella, vostè adargaria
nosaltres adargaríem
vosaltres, vós adargaríeu
ells, elles, vostès adargarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) adargat
tu hauries (hagueres) adargat
ell, ella, vostè hauria (haguera) adargat
nosaltres hauríem (haguérem) adargat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) adargat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) adargat

adargar

Mode subjuntiu

Present
jo adargui, adargue (val.)
tu adarguis, adargues (val.)
ell, ella, vostè adargui, adargue (val.)
nosaltres adarguem
vosaltres, vós adargueu
ells, elles, vostès adarguin, adarguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) adargat
tu hagis (hages) adargat
ell, ella, vostè hagi (haja) adargat
nosaltres hàgim (hàgem) adargat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) adargat
ells, elles, vostès hagin (hagen) adargat
Imperfet
jo adargués, adargara (val.), adargàs (val., bal.)
tu adarguessis, adargares (val.), adargassis (bal.), adarguesses, adargasses (val., bal.)
ell, ella, vostè adargués, adargara (val.), adargàs (val., bal.)
nosaltres adarguéssim, adargàrem (val.), adargàssim (bal.), adarguéssem, adargàssem (val., bal.)
vosaltres, vós adarguéssiu, adargàreu (val.), adargàssiu (bal.), adarguésseu, adargàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès adarguessin, adargaren (val.), adargassin (bal.), adarguessen, adargassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) adargat
tu haguessis (hagueres) adargat
ell, ella, vostè hagués (haguera) adargat
nosaltres haguéssim (haguérem) adargat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) adargat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) adargat

adargar

Imperatiu

Present
tu adarga
ell, ella, vostè adargui, adargue (val.)
nosaltres adarguem
vosaltres, vós adargueu, adargau (bal.)
ells, elles, vostès adarguin, adarguen (val.)

adargar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu adargar
Infinitiu compost haver adargat
Gerundi adargant
Gerundi compost havent adargat
Participi adargat, adargada, adargats, adargades