Conjugació del verb «acunçar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

acunçar

Mode indicatiu

Present
jo acunço (cent.), acunce (val.), acunç (bal.)
tu acunces
ell, ella, vostè acunça
nosaltres acuncem, acunçam (bal.)
vosaltres, vós acunceu, acunçau (bal.)
ells, elles, vostès acuncen
Perfet
jo he acunçat
tu has acunçat
ell, ella, vostè ha acunçat
nosaltres hem acunçat
vosaltres, vós heu acunçat
ells, elles, vostès han acunçat
Imperfet
jo acunçava
tu acunçaves
ell, ella, vostè acunçava
nosaltres acunçàvem
vosaltres, vós acunçàveu
ells, elles, vostès acunçaven
Plusquamperfet
jo havia acunçat
tu havies acunçat
ell, ella, vostè havia acunçat
nosaltres havíem acunçat
vosaltres, vós havíeu acunçat
ells, elles, vostès havien acunçat
Passat simple
jo acuncí
tu acunçares
ell, ella, vostè acunçà
nosaltres acunçàrem
vosaltres, vós acunçàreu
ells, elles, vostès acunçaren
Passat perifràstic
jo vaig acunçar
tu vas (vares) acunçar
ell, ella, vostè va acunçar
nosaltres vam (vàrem) acunçar
vosaltres, vós vau (vàreu) acunçar
ells, elles, vostès van (varen) acunçar
Passat anterior
jo haguí acunçat
tu hagueres acunçat
ell, ella, vostè hagué acunçat
nosaltres haguérem acunçat
vosaltres, vós haguéreu acunçat
ells, elles, vostès hagueren acunçat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver acunçat
tu vas haver acunçat
ell, ella, vostè va haver acunçat
nosaltres vam haver acunçat
vosaltres, vós vau haver acunçat
ells, elles, vostès van haver acunçat
Futur
jo acunçaré
tu acunçaràs
ell, ella, vostè acunçarà
nosaltres acunçarem
vosaltres, vós acunçareu
ells, elles, vostès acunçaran
Futur perfet
jo hauré acunçat
tu hauràs acunçat
ell, ella, vostè haurà acunçat
nosaltres haurem acunçat
vosaltres, vós haureu acunçat
ells, elles, vostès hauran acunçat
Condicional
jo acunçaria
tu acunçaries
ell, ella, vostè acunçaria
nosaltres acunçaríem
vosaltres, vós acunçaríeu
ells, elles, vostès acunçarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) acunçat
tu hauries (hagueres) acunçat
ell, ella, vostè hauria (haguera) acunçat
nosaltres hauríem (haguérem) acunçat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) acunçat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) acunçat

acunçar

Mode subjuntiu

Present
jo acunci, acunce (val.)
tu acuncis, acunces (val.)
ell, ella, vostè acunci, acunce (val.)
nosaltres acuncem
vosaltres, vós acunceu
ells, elles, vostès acuncin, acuncen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) acunçat
tu hagis (hages) acunçat
ell, ella, vostè hagi (haja) acunçat
nosaltres hàgim (hàgem) acunçat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) acunçat
ells, elles, vostès hagin (hagen) acunçat
Imperfet
jo acuncés, acunçara (val.), acunçàs (val., bal.)
tu acuncessis, acunçares (val.), acunçassis (bal.), acuncesses, acunçasses (val., bal.)
ell, ella, vostè acuncés, acunçara (val.), acunçàs (val., bal.)
nosaltres acuncéssim, acunçàrem (val.), acunçàssim (bal.), acuncéssem, acunçàssem (val., bal.)
vosaltres, vós acuncéssiu, acunçàreu (val.), acunçàssiu (bal.), acuncésseu, acunçàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès acuncessin, acunçaren (val.), acunçassin (bal.), acuncessen, acunçassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) acunçat
tu haguessis (hagueres) acunçat
ell, ella, vostè hagués (haguera) acunçat
nosaltres haguéssim (haguérem) acunçat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) acunçat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) acunçat

acunçar

Imperatiu

Present
tu acunça
ell, ella, vostè acunci, acunce (val.)
nosaltres acuncem
vosaltres, vós acunceu, acunçau (bal.)
ells, elles, vostès acuncin, acuncen (val.)

acunçar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu acunçar
Infinitiu compost haver acunçat
Gerundi acunçant
Gerundi compost havent acunçat
Participi acunçat, acunçada, acunçats, acunçades