acollonir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| acolloneixo (cent.), acollonesc (val., bal.), acollonisc (val.) |
| acolloneixes, acollonixes (val.) |
| acolloneix, acollonix (val.) |
| acollonim |
| acolloniu |
| acolloneixen, acollonixen (val.) |
Perfet
| he acollonit |
| has acollonit |
| ha acollonit |
| hem acollonit |
| heu acollonit |
| han acollonit |
Imperfet
| acollonia |
| acollonies |
| acollonia |
| acolloníem |
| acolloníeu |
| acollonien |
Plusquamperfet
| havia acollonit |
| havies acollonit |
| havia acollonit |
| havíem acollonit |
| havíeu acollonit |
| havien acollonit |
Passat simple
| acolloní |
| acollonires |
| acolloní |
| acollonírem |
| acolloníreu |
| acolloniren |
Passat perifràstic
| vaig acollonir |
| vas (vares) acollonir |
| va acollonir |
| vam (vàrem) acollonir |
| vau (vàreu) acollonir |
| van (varen) acollonir |
Passat anterior
| haguí acollonit |
| hagueres acollonit |
| hagué acollonit |
| haguérem acollonit |
| haguéreu acollonit |
| hagueren acollonit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver acollonit |
| vas haver acollonit |
| va haver acollonit |
| vam haver acollonit |
| vau haver acollonit |
| van haver acollonit |
Futur
| acolloniré |
| acolloniràs |
| acollonirà |
| acollonirem |
| acollonireu |
| acolloniran |
Futur perfet
| hauré acollonit |
| hauràs acollonit |
| haurà acollonit |
| haurem acollonit |
| haureu acollonit |
| hauran acollonit |
Condicional
| acolloniria |
| acolloniries |
| acolloniria |
| acolloniríem |
| acolloniríeu |
| acollonirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) acollonit |
| hauries (hagueres) acollonit |
| hauria (haguera) acollonit |
| hauríem (haguérem) acollonit |
| hauríeu (haguéreu) acollonit |
| haurien (hagueren) acollonit |
Mode subjuntiu
Present
| acolloneixi, acollonesca / acollonisca (val.), acollonesqui (bal.) |
| acolloneixis, acollonesques / acollonisques (val.), acollonesquis (bal.) |
| acolloneixi, acollonesca / acollonisca (val.), acollonesqui (bal.) |
| acollonim, acolloniguem (bal.) |
| acolloniu, acollonigueu (bal.) |
| acolloneixin, acollonesquen / acollonisquen (val.), acollonesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) acollonit |
| hagis (hages) acollonit |
| hagi (haja) acollonit |
| hàgim (hàgem) acollonit |
| hàgiu (hàgeu) acollonit |
| hagin (hagen) acollonit |
Imperfet
| acollonís, acollonira (val.) |
| acollonissis, acollonires (val.), acollonisses |
| acollonís, acollonira (val.) |
| acolloníssim, acollonírem (val.), acolloníssem |
| acolloníssiu, acolloníreu (val.), acollonísseu |
| acollonissin, acolloniren (val.), acollonissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) acollonit |
| haguessis (hagueres) acollonit |
| hagués (haguera) acollonit |
| haguéssim (haguérem) acollonit |
| haguéssiu (haguéreu) acollonit |
| haguessin (hagueren) acollonit |
Mode imperatiu
Present
| acolloneix, acollonix (val.) |
| acolloneixi, acollonesca / acollonisca (val.), acollonesqui (bal.) |
| acollonim, acolloniguem (bal.) |
| acolloniu |
| acolloneixin, acollonesquen / acollonisquen (val.), acollonesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | acollonir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver acollonit |
| Gerundi | acollonint |
| Gerundi compost | havent acollonit |
| Participi | acollonit , acollonida , acollonits , acollonides |
Definició
- Acovardir, intimidar.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017